No hauria pensat mai que endarrerir unes eleccions al Parlament de Catalunya donés tants arguments per poder observar el comportament de diversos polítics i les seves formacions. El ministre de justícia, Juan Carlos Campo, ha arribat a parlar de suspendre la democràcia, prestant-se a defensar l’argument del PSOE a favor del ministre Salvador Illa per mantenir la data del 14-F.
Només el PSC volia mantenir aquella data. Una cosa molt curiosa, ja que el seu candidat, com a Ministre de Sanitat, es defensi la poca o nul·la mobilitat possible davant l’avenç de la Covid-19 a Catalunya i els responsables del partit no volien de cap manera endarrerir la data dels comicis.
Com molt bé ha dit Vicenç Villatoro, el ministre més important de qualsevol govern és el de Sanitat per la responsabilitat davant la pandèmia. Tenir per tant el millor ministre possible, si el que tens és bo se l’ha de mantenir en el seu lloc, i si no ho és, se l’ha de rellevar com més aviat millor. Quin és el cas del ministre Illa? És bo i no s’entén que marxi o no ho és i aprofiten unes eleccions per rellevar-lo?
Les paraules de Campo i les del ministre Ábalos no ha estat benvingudes per part de la Generalitat que ha dit que són inacceptables. El govern espanyol no té competències sobre les eleccions de Catalunya. El govern català es prepara per defensar jurídicament la decisió d’ajornar les eleccions pels motius de la pandèmia. El PSC acceptava l’ajornament però només fins al mes de març.
Mentre Campo i Ábalos proferien opinions contràries a l’ajornament electoral, el govern es va reunir amb els partits per abordar la situació. Sobre la taula es va posar un nou informe de la conselleria de Sanitat que, mantenint les previsions epidemiològiques per la campanya electoral i la data de votació serien, segons l’informe, del tot desfavorable.
La Generalitat va afegir aquesta pregunta: Té sentit mobilitzar a cinc milions i mig de persones amb el corresponent risc de contagi que tal fet comportaria? Tot i així la Moncloa qüestiona l’ajornament i no descarta impugnar-lo. Tan segurs estaven de guanyar o aconseguir uns bons resultats amb el seu ministre?
Tant els partidaris i detractors de l’ajornament s’acusen mútuament d’aquest fet. Els partits favorables al canvi de data consideren que el govern central i el PSC, s’hi negaven perquè el cop d’efecte que els suposava el canvi de cap de cartell, en favor del ministre Illa, es dissolgués si els comicis s’acaben fent a finals de maig tal com s’ha previst.
Voldria afegir que ajornar unes eleccions no està previst a la llei electoral, però que es posposessin unes eleccions al País Basc i Galícia —que ningú va impugnar— ja dóna la suficient cobertura per fer-ho si està del tot justificat.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Les posicions dels partits obeeixen al desenvolupament de la pandèmia o als seus propis interessos partidistes? És indubtable que la situació epidemiològica és la principal culpable de la situació, però m’agradaria afegir que si el Suprem no hagués inhabilitat al president Torra (per una pancarta sol·licitant la llibertat dels presos polítics) a hores d’ara no caldria fer noves eleccions. Igual que jo, no ho creuen vostès així?
