21 C
Barcelona
Dimarts 24 maig, 2022

Catalunya davant Espanya, com són cadascuna?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Espanya, una espasa el puny de la qual està a Castella i la punta a tot arreu.

Alguna vegada s’ha sentit el lector injustament tractat? Com ha reaccionat? Depèn de factors. Un molt present: L’autoimatge, autoestima; l’actitud personal “davant” diferents persones, circumstàncies. Com a consultor en “desenvolupament organitzacional, màrqueting/comercial/vendes”, he intervingut en moltes situacions a resoldre o optimitzar en què les “reaccions” dels protagonistes, eren determinants. Un recurs: L’assertivitat.

Com definir-la?

“Assertivitat” ve de “asserere, assertum”. És “afirmació personal”. Definició: “Autoexpressió a través de la qual una persona es manté ferma en els seus drets davant els qui l’obliguen, incompleixen, pressionen, agredeixen”. Limitat a l’àmbit individual? No. És aplicable a organitzacions, nacions! La sociologia ho demostra.

Què caracteritza a les societats, nacions, assertives?

Tenen consciència de la seva “raó de ser” com a nació. Són “subjectes” que…

  • Elaboren projecte propi, fixen el seu objectiu i es dirigeixen a ell amb decisió. Perseveren en la seva materialització.
  • Defensen els seus drets amb respecte i fermesa alhora, sense agressivitat.
  • Posen les coses en el seu lloc amb referents seriosos, com a “democràcia”.
  • Protegeixen la seva autoestima.
  • No es deixen influir ni agredir per ningú.
  • No disminueix la seva autoestima si no aconsegueixen el seu objectiu.
  • Controlen per a superar les situacions més negatives.
  • Busquen resoldre problemes, no provocar-los.
  • No són impositives, agressives.
  • Són madures, equilibrada, serenes.

Catalunya està en conflicte amb Espanya des de fa segles. Avui hi ha clara consciència de problema. Quina actitud informa el comportament d’Espanya, de Catalunya?

Tres reaccions. Davant una situació d’opressió, maltractament, injustícia, es donen tres opcions.

Passivitat i resignació

Així reaccionen les societats, nacions, amb baixa autoestima, autoconsiderades subordinades, súbdites, d’unes altres que es creuen superiors o als qui es concedeix aquesta superioritat. Tenen pobra autoimatge. En veure’s “inferiors”, se senten sense forces o recursos per a “reaccionar”. Cedeixen, es conformen. No enfronten per a no ser més reprimides, dominades, castigades. Fugen del conflicte, la confrontació, encara que les perjudiqui. Tenen visió molt a curt termini. Renuncien als seus justos drets. S’autocastiguen i castiguen els seus membres.

Agressivitat

És el contrari. L’apliquen les societats, nacions, dominants, que es creuen superiors. Amb una autoestima i autoimatge molt alta i, a vegades, falsa. La seva força no és moral, democràtica, exemplar. Es beneficien de la feblesa dels dominats. Tenen un sentiment excloent, de superioritat. No accepten que res ni ningú pugui qüestionar-les, lesionar-les. No toleren cap pressió. Tampoc queixes, protestes, “reaccions”. Si es produeixen la consideren un atac als seus propis drets i cal reprimir-lo, castigar-lo, “com sigui”. No temen utilitzar la força, el poder, lleis arbitràries, al seu abast. Obvien el correcte, els valors universals.

Assertivitat

L’apliquen les societats, les nacions, amb un nivell adequat d’autoestima, autoimatge. No es consideren superiors a ningú, però tampoc menys que ningú. No volen imposar res, però tampoc que se li imposi res. No provoquen problemes, però no temen enfrontar-se a ells en defensa dels seus justos interessos. No són agressius amb ningú, però tampoc permissius, submisos, amb ningú. Saben defensar la seva pròpia identitat, essència, història, cultura, valors, llengua, recursos, per a optimitzar-los en bé dels seus membres. I ho fan amb mitjans objectius, rigorosos, seriosos, inqüestionables.

Diagnòstic?

Des d’aquests enfocaments, és fàcil diagnosticar a Espanya, a Catalunya. És possible posar en ordre cronològic els fets. Són ells, no les percepcions personals, ideològiques, identitàries, les que permeten qualificar quina “conducta” preval a Espanya, a Catalunya. Hi ha matisos. Sempre existeixen. També es detecta el que Jung va qualificar de “subconscient col·lectiu”: Quina mentalitat, cultura sociopolítica, preval en la societat espanyola de si mateixa, davant Catalunya. Com ha actuat Espanya davant la “reacció” de molt bona part de la societat catalana? Aquí està la història. Espanya genera el conflicte. Quan Catalunya reacciona des de la seva assertivitat, democràcia! Jutges i policies. Diagnòstic?

Com ha reaccionat, reacciona, Catalunya davant si mateixa, davant Espanya?

Percebo divisió a Catalunya. Sempre va existir un “caliu” que mantenia viu l’autoimatge, l’autoestima, com a nació. La transició, així es va dir al que sembla continuïtat, va ser una oportunitat. Els fets, amb la seva seqüència de dates, són aquí. La sentència del Constitucional, clar senyal, determinada i determinant posició d’Espanya. El que ha seguit és conegut. La “reacció” de la societat catalana ha mostrat la seva divisió.

Assertiva per dignitat democràtica: la “independentista”. Demana un referèndum. Ho organitza per si mateixa, encara que és “desobediència”.

Permissiva/ressignada: La “dependentista”. Accepta seguir en una situació negativa en molt diversos temes: Nivell de vida, democràcia, llibertat, justícia social, respecte a la seva identitat, etc. I, fins i tot, sense Estatut i fora de la Constitució. Colonitzada segons la “colonització perifèrica” d’Ohmae.

Coneixem les característiques en la interacció. Diagnostiquem? Qui agredeix i què guanya amb això? Qui reacciona passivament i resignadament i què ho justifica? Qui amb assertivitat? Amb quins resultats, efectes per a la societat: Empreses, treballadors, famílies, a Catalunya.

30-M: “Test” col·lectiu d’“autoimatge i autoestima” de la gent de Catalunya. Serà més que una elecció al parlament. Serà votar autoestima, assertivitat… O passivitat/ressignació que reforça l’agressivitat?

“Espanya, una espasa, el puny de la qual està a Castella i la punta a tot arreu”. Ho va dir Ortega y Gasset. Era un gran coneixedor d’Espanya. Diagnòstic?

Què fer? 30-M: Què votaran els electors? Resignació, sotmetiment, passivitat, dependència, amb totes les seves conegudes i creixents conseqüències negatives i reforçar l’agressió? O assertivitat, autoestima, llibertat, per a “tots”: Famílies, negocis, empreses, professionals, en un marc de veritable democràcia i alt benestar?

Quin és el vot més coherent pels habitants de Catalunya?


Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

S’ha acabat la crisi de l’espionatge a l’independentisme?

El Consell de Ministres ha acordat el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, després que el Centre Criptològic Nacional (CCN) certifiqués que...

L’exconsellera Clara Ponsatí ho té molt clar

L'eurodiputada Clara Ponsatí ha lliurat una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el fet que avui aquest s'ha...

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...