19.2 C
Barcelona
Divendres 24 setembre, 2021

Catalunya davant Espanya, com són cadascuna?

Relacionats

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Renuncien els joves catalans a un millor futur?

L'Enquesta a la Joventut de Barcelona revela una caiguda en el suport dels joves a la independència de Catalunya. En concret, suposa...

Catalunya independent, nou error d’Espanya?

Per què es van independitzar les colònies espanyoles a Amèrica? España, para llegar a una etapa verdaderamente constructiva, de...

Espanya, una espasa el puny de la qual està a Castella i la punta a tot arreu.

Alguna vegada s’ha sentit el lector injustament tractat? Com ha reaccionat? Depèn de factors. Un molt present: L’autoimatge, autoestima; l’actitud personal “davant” diferents persones, circumstàncies. Com a consultor en “desenvolupament organitzacional, màrqueting/comercial/vendes”, he intervingut en moltes situacions a resoldre o optimitzar en què les “reaccions” dels protagonistes, eren determinants. Un recurs: L’assertivitat.

Com definir-la?

“Assertivitat” ve de “asserere, assertum”. És “afirmació personal”. Definició: “Autoexpressió a través de la qual una persona es manté ferma en els seus drets davant els qui l’obliguen, incompleixen, pressionen, agredeixen”. Limitat a l’àmbit individual? No. És aplicable a organitzacions, nacions! La sociologia ho demostra.

Què caracteritza a les societats, nacions, assertives?

Tenen consciència de la seva “raó de ser” com a nació. Són “subjectes” que…

  • Elaboren projecte propi, fixen el seu objectiu i es dirigeixen a ell amb decisió. Perseveren en la seva materialització.
  • Defensen els seus drets amb respecte i fermesa alhora, sense agressivitat.
  • Posen les coses en el seu lloc amb referents seriosos, com a “democràcia”.
  • Protegeixen la seva autoestima.
  • No es deixen influir ni agredir per ningú.
  • No disminueix la seva autoestima si no aconsegueixen el seu objectiu.
  • Controlen per a superar les situacions més negatives.
  • Busquen resoldre problemes, no provocar-los.
  • No són impositives, agressives.
  • Són madures, equilibrada, serenes.

Catalunya està en conflicte amb Espanya des de fa segles. Avui hi ha clara consciència de problema. Quina actitud informa el comportament d’Espanya, de Catalunya?

Tres reaccions. Davant una situació d’opressió, maltractament, injustícia, es donen tres opcions.

Passivitat i resignació

Així reaccionen les societats, nacions, amb baixa autoestima, autoconsiderades subordinades, súbdites, d’unes altres que es creuen superiors o als qui es concedeix aquesta superioritat. Tenen pobra autoimatge. En veure’s “inferiors”, se senten sense forces o recursos per a “reaccionar”. Cedeixen, es conformen. No enfronten per a no ser més reprimides, dominades, castigades. Fugen del conflicte, la confrontació, encara que les perjudiqui. Tenen visió molt a curt termini. Renuncien als seus justos drets. S’autocastiguen i castiguen els seus membres.

Agressivitat

És el contrari. L’apliquen les societats, nacions, dominants, que es creuen superiors. Amb una autoestima i autoimatge molt alta i, a vegades, falsa. La seva força no és moral, democràtica, exemplar. Es beneficien de la feblesa dels dominats. Tenen un sentiment excloent, de superioritat. No accepten que res ni ningú pugui qüestionar-les, lesionar-les. No toleren cap pressió. Tampoc queixes, protestes, “reaccions”. Si es produeixen la consideren un atac als seus propis drets i cal reprimir-lo, castigar-lo, “com sigui”. No temen utilitzar la força, el poder, lleis arbitràries, al seu abast. Obvien el correcte, els valors universals.

Assertivitat

L’apliquen les societats, les nacions, amb un nivell adequat d’autoestima, autoimatge. No es consideren superiors a ningú, però tampoc menys que ningú. No volen imposar res, però tampoc que se li imposi res. No provoquen problemes, però no temen enfrontar-se a ells en defensa dels seus justos interessos. No són agressius amb ningú, però tampoc permissius, submisos, amb ningú. Saben defensar la seva pròpia identitat, essència, història, cultura, valors, llengua, recursos, per a optimitzar-los en bé dels seus membres. I ho fan amb mitjans objectius, rigorosos, seriosos, inqüestionables.

Diagnòstic?

Des d’aquests enfocaments, és fàcil diagnosticar a Espanya, a Catalunya. És possible posar en ordre cronològic els fets. Són ells, no les percepcions personals, ideològiques, identitàries, les que permeten qualificar quina “conducta” preval a Espanya, a Catalunya. Hi ha matisos. Sempre existeixen. També es detecta el que Jung va qualificar de “subconscient col·lectiu”: Quina mentalitat, cultura sociopolítica, preval en la societat espanyola de si mateixa, davant Catalunya. Com ha actuat Espanya davant la “reacció” de molt bona part de la societat catalana? Aquí està la història. Espanya genera el conflicte. Quan Catalunya reacciona des de la seva assertivitat, democràcia! Jutges i policies. Diagnòstic?

Com ha reaccionat, reacciona, Catalunya davant si mateixa, davant Espanya?

Percebo divisió a Catalunya. Sempre va existir un “caliu” que mantenia viu l’autoimatge, l’autoestima, com a nació. La transició, així es va dir al que sembla continuïtat, va ser una oportunitat. Els fets, amb la seva seqüència de dates, són aquí. La sentència del Constitucional, clar senyal, determinada i determinant posició d’Espanya. El que ha seguit és conegut. La “reacció” de la societat catalana ha mostrat la seva divisió.

Assertiva per dignitat democràtica: la “independentista”. Demana un referèndum. Ho organitza per si mateixa, encara que és “desobediència”.

Permissiva/ressignada: La “dependentista”. Accepta seguir en una situació negativa en molt diversos temes: Nivell de vida, democràcia, llibertat, justícia social, respecte a la seva identitat, etc. I, fins i tot, sense Estatut i fora de la Constitució. Colonitzada segons la “colonització perifèrica” d’Ohmae.

Coneixem les característiques en la interacció. Diagnostiquem? Qui agredeix i què guanya amb això? Qui reacciona passivament i resignadament i què ho justifica? Qui amb assertivitat? Amb quins resultats, efectes per a la societat: Empreses, treballadors, famílies, a Catalunya.

30-M: “Test” col·lectiu d’“autoimatge i autoestima” de la gent de Catalunya. Serà més que una elecció al parlament. Serà votar autoestima, assertivitat… O passivitat/ressignació que reforça l’agressivitat?

“Espanya, una espasa, el puny de la qual està a Castella i la punta a tot arreu”. Ho va dir Ortega y Gasset. Era un gran coneixedor d’Espanya. Diagnòstic?

Què fer? 30-M: Què votaran els electors? Resignació, sotmetiment, passivitat, dependència, amb totes les seves conegudes i creixents conseqüències negatives i reforçar l’agressió? O assertivitat, autoestima, llibertat, per a “tots”: Famílies, negocis, empreses, professionals, en un marc de veritable democràcia i alt benestar?

Quin és el vot més coherent pels habitants de Catalunya?


Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...