La justícia belga ha desestimat novament i, ara de forma definitiva, l’extradició de l’exconseller Lluís Puig a Espanya. La Fiscalia de Bèlgica no recorrerà la sentència del Tribunal d’Apel·lació belga, que ha denegat l’euroordre espanyola. El cas ha quedat definitivament tancat i suposa un nou revés per al jutge Pablo Llarena. Aquesta decisió crea un precedent en les diferents causes contra els exiliats.
La seva defensa, igual que la dels altres exiliats, sempre van considerar que l’alt tribunal espanyol no era competent per jutjar-los doncs corresponia fer-ho davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A més, el tribunal fa esment de les expressions polítiques de jutges i fiscals espanyols conta els líders catalans, la qual cosa posa en dubte la neutralitat que qüestionaria la garantia d’un judici just.
No sé què pensarà la judicatura espanyola davant d’aquest noi fracàs. Alemanya, Regne Unit, Bèlgica i Suïssa han denegat totes les extradicions sol·licitades des d’Espanya, no seria hora de plantejar-s’ho i veure les raons d’aquest nou revés i de tots els anteriors?
A l’inici del procés va córrer per les xarxes socials el vídeo que els convido a veure.
Coincidint pràcticament amb la sentència de la justícia belga, s’ha produït dos fets a destacar, el primer, la Pasqua Militar, on Felipe VI ha fet referència a la Constitució que, políticament i judicialment en alguns casos no es compleix i no ha fet cap menció al tema dels militars revoltats. El segon ha estat el manifest que cinquanta personalitats mundials han adreçat a Òmnium Cultural i que han signat personalitats de la talla de Dilma Rousseff, Gerry Adams, Yoko Ono, Ai Wei Wei i cinc premis Nobel, Shirin Ebadi, Jody Williams, Mairead Corrigan, Adolfo Perez Esquivel i l’escriptora Elfriede Jelinek, entre altres.
La iniciativa ha partit d’Òmnium Civil Rights Europe, la delegació d’Òmnium Cultural a Brussel·les, i es concreta en un breu manifest titulat “Dialogue for Catalonia”, que reclama “el diàleg entre els Governs espanyol i català per a trobar una solució política que permeti als ciutadans de Catalunya decidir el seu futur polític”, però incideix en què “perquè el diàleg tingui èxit, ha d’acabar la repressió política i ha d’haver-hi una amnistia per als processats”.
El que reclamen els signants d’aquest manifest és el que han dit molts juristes d’arreu del món, incloent-hi espanyols, que confirmen el que molts estaments i organitzacions de drets humans van reclamant de fa temps, l’anul·lació del judici, l’amnistia, la consegüent llibertat dels presos polítics i la tornada a casa dels exiliats, extrem aquest que reclamen, des del primer dia, Amnistia Internacional i l’Organització de les Nacions Unides.
Carles Puigdemont ha reclamat a Pedro Sánchez que actuï amb valentia, accepti la sentència belga i posi fi a aquesta anòmala situació. Vegin la seva reclamació tot seguit.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Serà capaç Pedro Sánchez d’atendre aquesta reclamació? Farà la judicatura espanyola un veritable examen de consciència i deixarà de seguir amb la repressió o no ho farà fent cas omís a la justícia europea, Amnistia Internacional o les Nacions Unides? És aquest el país democràtic i de dret que esperàvem trobar quan votarem la Constitució? Tenim motius suficients els catalans per voler ser independents?
