13.1 C
Barcelona
Dimecres 21 abril, 2021

Eleccions 14-F, són de fiar els socialistes?

Relacionats

Parlem de la inviolabilitat del rei?

Aquest és un tema del qual se n'ha parlat molts cops. La setmana passada va ser votat al congrés una proposta per...

La credibilitat minvant de la monarquia espanyola

El passat 23 de febrer es va celebrar un acte per rememorar el 40è aniversari del 23-F. El cop d'estat que no...

23-F: Rocambolesca setmana d’aniversari

De cap manera podia imaginar que, en complir-se aquesta setmana el quaranta aniversari del cop d’estat del 23-F, es donessin una sèrie...

Carta oberta a Pedro Sánchez

Vostè és una persona que em defrauda cada cop més. Sàpiga que és president per què no n'hi ha cap de millor...

Temps enrere vaig publicar un article titulat “Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?“. En ell feia referència a les enquestes d’aquell moment i a les minses possibilitats que aquell fet es produís. Ara ja sabem que no es produirà per causa del canvi de candidat del PSC, Miquel Iceta ha estat substituït per Salvador Illa confiant que la formació obtindrà així un major nombre de vots.

Inicialment no tenia coneixement ni opinió sobre Illa, era simplement la quota del PSC per formar part del govern de Sánchez i acontentar Iceta. Poca confiança li tindrien que li van assignar un ministeri amb poca feina donat que la sanitat estava transferida a les comunitats autònomes. El problema va ser la irrupció de la pandèmia i fer-se’n càrrec, cosa que mai no s’hagués imaginat de bon principi.

El cert és que, com a ministre en l’actual situació, s’ha fet famós a Espanya on era totalment un desconegut i les seves aparicions televisives, rodes de premsa i especials informatius, l’han donat a conèixer i el PSC creu que és un valor afegit de cara a les autonòmiques catalanes.

Vegin un vídeo on la periodista Pilar Rahola, explica i defineix el tarannà ideològic d’aquest català que aspira a presidir el govern de la Generalitat de Catalunya

Tot i dir que continuarà davant el ministeri fins a l’inici de la campanya, ja ha fet un acte electoral on se li ha vist “el plumero“. Les seves manifestacions semblaven copiades d’Arrimadas. “Nacionalisme excloent i fanatisme intolerant” referint-se a l’independentisme. Ha parlat de les famílies separades a causa del Procés i, per acabar, ho ha rematat dient: “No hi ha res pitjor que sentir-se exiliat dins del teu propi país”. És aquest el líder que defensarà els interessos dels ciutadans catalans?

Caldria tenir molt clar, abans d’anar a votar, el pensament d’alguns dirigents del PSC. Eva Granados, la portaveu del PSC, ja va deixar dit que “no és la ciutadania la qui dirimeixi una qüestió com ara l’autodeterminació”. Què significa? Els ciutadans no tenim dret a expressar la nostra opinió? On és la democràcia d’aquest partit? Quins drets tenim els votants segons la senyora Granados?

I no voldria que ningú oblidés aquestes paraules: Defensarem amb dents i ungles que Catalunya no disposi d’un estatut com el d’Euskadi. Aquestes paraules les va dir Carmen Chacón, membre del PSC que va ser ministra de defensa en el govern presidit per Rodríguez Zapatero. Aquesta frase la va subscriure i defensar Iceta i l’aparell del partit.

Aquestes són les credencials que presenta el socialisme català. Voler ser independents per millorar la qualitat de vida dels catalans és de fanàtics i intolerants, segons Salvador Illa. Com s’ha de definir la negativa de no voler un estatut que permetés als catalans viure d’acord amb el que generem sense patir el dèficit fiscal que suportem? Espero la resposta de Miquel Iceta i Salvador Illa, si és que en tenen alguna.

D’aquests ens hem de refiar els catalans, tant si som independentistes o no? En què ha beneficiat el socialisme estatal als ciutadans de Catalunya? Estem ben apanyats si confiem amb els qui va donar suport al 155 i van trobar coherent el discurs de Felipe VI el 3 d’octubre de 2017. Discurs que, per cert, mai va ser posat en dubte per part del PSC.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Devant d’aquests quadrúpedes espanyolistes defensors d’injusticies i tropellies (de tropa), contra els interessos dels catalans i la democracia i la llibertat, res a dir, ja és tot dit.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

La justícia espanyola es queixa davant d’Europa

Un del problema evident dels fets esdevinguts a la tardor del 2017 a Catalunya ha estat el protagonisme que ha adquirit el...

El Canadà i Espanya són molt diferents

Aquesta és una afirmació que ja sabíem sobradament, els dos estats es diuen demòcrates, però la democràcia es demostra caminant, val la pena mirar a...

Espanya ha perjudicat Catalunya al llarg del temps

Després de la guerra dels Trenta Anys, que a Espanya li va suposar la pèrdua de Flandes, l’Alsàcia i  la Lorena, després...

La justícia a Espanya continua fent diferències

Fa dues setmanes vaig publicar en aquest mitjà l'article titulat "La Justícia no és igual per a tothom". El mateix el vaig publicar a Diario16,...

Els abusos dels drets humans a Espanya

No només el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, el Ministre d'Afers exteriors...