Senyor, observarà que deso de banda els formulismes i protocols que de ben segur li corresponen en la seva qualitat de cap d’estat. Jo el vaig escoltar creient que, per una vegada, es dirigia als ciutadans per desitjar-los bones festes com una família més adreçant-se a la gent. Malauradament, un cop més em vaig equivocar. Podia haver dit: La meva família i jo us desitgem… Però no, havia de referir-se a la reina, la princesa i la infanta. Existeixen diferències i s’han de fer notar.
Va fer un repàs d’aquest terrible any que ja està a punt d’acabar i el va dedicar, majorment, a parlar de la pandèmia, les seves conseqüències socials i econòmiques i com veu el futur del país. El vaig veure molt optimista i segur que ho superaríem, Espanya és una gran nació i ens en sortirem un cop més com altres vegades ho hem aconseguit.
Va tenir un record per les persones que ens ha deixat per causa de la pandèmia i un reconeixement a tot el personal sanitari que ha lluitat i lluita de forma exemplar contra la Covid-19 i no sempre amb les millors condicions possibles per causa d’una esgarrifosa planificació sanitària, incloent-hi grans retallades pressupostàries que estem patint actualment.
Hi havia expectació en el seu discurs de Nadal després d’un any en què els escàndols econòmics del seu pare el van obligar a abandonar Espanya i anar-se’n als Emirats Àrabs Units. Pot ser que alguns esperàvem una desautorització del comportament del rei emèrit, ja que aquesta és l’única manera que té vostè d’intentar salvaguardar una institució amb la imatge molt tocada. Finalment, el seu discurs només va incloure una frase al·ludint a la qüestió, tot i que de manera subtil quan parlava de la importància de l’ètica, principi que obliga a tothom i està per sobre de qualsevol consideració, de la naturalesa que sigui, fins i tot de les personals o familiars
Vull recordar-li que fa només uns dies es va saber que a Suïssa xifren en 82 milions d’euros la fortuna conjunta que hi amagaven a la Hisenda espanyola Juan Carlos I i Corina Larsen. Sabrem algun dia tot el que va fer el seu pare aprofitant-se del seu càrrec i la vergonyosa inviolabilitat?
Ens ha parlat d’Europa dient que aquesta ens ajudarà i que hem d’aprofitar l’ocasió per millorar el teixit productiu, la sostenibilitat i l’adaptació de les noves estructures productives a la nova revolució en la indústria, la tecnologia i el medi ambient. Tot això sona molt bé, però li recordo que 140.000 milions d’euros és molt poc per un país que reconeix tenir 90.000 milions de frau fiscal a l’any.
Parlant d’Europa, que en pensa de la justícia europea senyor Felip? No creu que desautoritza a la justícia espanyola o pensa que no ho hauria de fer? Parla de la Constitució i que sort en tenim d’ella. Qui no la compleix és la classe política, que en pensa del CGPJ caducat fa dos anys? Parla d’acords i jo no els veig per enlloc, tampoc veig que es respecti la pluralitat. Segur que està ben informat o l’han enganyat escrivint-li el discurs?
Li atorga a la carta magna l’èxit de la transició i haver superat una etapa deixant enrere un període d’enfrontaments i divisions a Espanya, una eufemística al·lusió a la dictadura de Franco. De fet vostè i el seu pare li deuen al dictador la seva forma de vida. No han condemnat mai la dictadura i el refrany castellà diu: “Es de ser bien nacido ser agradecido“.
Per acabar, vostè ha agraït a les forces armades i altres col·lectius la seva tasca i col·laboració en la situació actual de la pandèmia i estic d’acord que ho faci, però, ja que parla de les forces armades voldria preguntar-li per les cartes que ha rebut de militars, a la reserva o jubilats, que volen afusellar a 26 milions d’espanyols per salvar Espanya. No creu que el seu silenci és incomprensible? Com a cap suprem dels exèrcits, 26 milions de fills de P. esperem la seva opinió i crec que ens la deu.
