Es fa difícil respondre aquesta pregunta sense saber si, a més del suport als pressupostos de l’estat, hi ha un pacte no escrit que, lògicament, desconeixem. Si ens hem de referir al que ja sabem i s’ha publicat, penso que el suport d’aquests dos partits s’ha fet a canvi de res.
Fixem-nos què l’endemà mateix de la seva aprovació al Congrés, el tribunal suprem ha invalidat el 3r grau als polítics catalans condemnats en el judici del procés. Ni tan sols han intentat negociar un si condicionat a l’aprovació d’un indult per part del govern central. Si s’ha fet, però trigarà a fer-se efectiu per raons de procediment, igual que no s’ha fet públic per raons que tots coneixem, no tindré cap inconvenient en retractar-me del que ara penso: Han traït a Catalunya.
Preparem-nos a veure què deien temps enrere diferents membres dels dos partits respecte a la seva negativa, no sols a donar suport als pressupostos sinó negant-se a seure en una taula de negociació si prèviament no havia una oferta respecte als presoners o l’autodeterminació.
En les enquestes publicades, es dóna com a guanyadora ERC per davant de Junts per Catalunya en les pròximes eleccions del 14-F. Aquesta última s’ha negat a recolzar els pressupostos a canvi de res que, és el que penso que rebrà Catalunya, ja que la confiança que mereix l’Estat espanyol després de no haver complert mai el que estava previst (des de 1978 fins avui) no em mereix cap mena de confiança. Sincerament, per una vegada, voldria estar equivocat.
Vegin amb quins raonaments Pere Aragonès explicava els motius per no donar suport als pressupostos posant un exemple a la inversa per justificar-ho.
L’aprovació dels pressupostos de l’estat espanyol per al 2021 han donat falses expectatives a la UE, en veure que han estat aprovats amb el suport de dos partits catalans, en especial ERC, ha donat la sensació que el “problema català” quedava solucionat o en vies de solució, fet que han ressaltat molts mitjans estrangers de forma equivocada i/o interessada.
Què passa amb la repressió que continua? Què passa amb les demandes d’extradició pendents? I amb els suplicatoris al parlament europeu de Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí? Escoltin les declaracions d’aquesta última (membre d’ERC) al respecte. El seu emprenyament està més que justificat i perjudica tant a exiliats com als presoners i, perjudica la seva tasca davant les institucions europees.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen que Catalunya en sortirà beneficiada amb els pressupostos que partits catalans hi han donat suport? Pensen que l’amnistia o l’indult es podrà arribar a aconseguir? Cal tenir-ho molt clar en anar a votar, mentre duri la repressió i no es vegi cap detall per la part espanyola crec que el suport ha estat un error. No m’importa dir-ho per tercera vegada, m’agradaria poder dir, amb total sinceritat, que estava equivocat. Tant de bo.
Als independentistes Si
És una Raó d’Estat (espanyol), fer petita Catalunya en tot i per tot i desnaturalitzar-la. I així fant petit el “problema”. Repeteixo és una Raó d’Estat tant claríssima com estúpida. I no és nou. I no canviarà segur en molt/massa temps.
Ens fant petits (Raó d’Estat) i mentre, se’n beneficien, no té costos per ells, al contrari!!!! Representa.
L’expoli de tota mena, que és castrant per la Nació Catalana, el frè ja fa pudor, es part fonamental de l’estratègia de minorització pertinàs. “Que surja el efecto sin que se note el cuidado”.
Tot i que ara ja és descarat i per tant i més que mai, qualsevol contemporarització amb aquesta gentussa, en ares a no se què, és un error/traïció. No hi pot haver treva, l’enfrontament ha de ser total, el seu ho és, és molt seriós el que passa i ens passa. I no hi ha retorn. Demano rotundament, contundència i clarividència (un sòl propòsit) a tots els partits alliberadors.
Compliran (el Gobierno) alguna promesa, faran una concesió petita però just abans de les eleccions i la gent dirà, “veus com no son tan dolents com pensavem”. Ara toca encara apretar per que la pastanaga sembli mes dolça al Febrer. Ho tenen tot calculat.