16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

Constitució: Un camí alentit o desviat?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Constitució de 1978 porta de sortida cap a una Catalunya en una Espanya democràtica, plural, pròspera, justa, lliure o la “meta” era “darrere”? Es considerava “punt de partida” cap a l’abandó d’una dictadura que tant va perjudicar Catalunya.

És així? Situació actual, la desitjada pels qui la van votar llavors? Què genera avui la Constitució? Seria votada per gran majoria de catalans o rebutjada a la vista dels resultats?

Com frustrar una ascensió?

Permetin-me una experiència personal. De jove vaig formar part d’un centre excursionista. Em preparaven per a monitor. Volíem anar a una ascensió important. El grup guanyava distància entre els primers i els últims. El responsable era autoritari, poc participatiu. Tenia altres plans. Jo li acompanyava atent a com actuava. Creixia la diferència entre davantera i cua. Li va dir a un monitor: “Posa’t davant i alenteix!”. Aquest va avançar a tots. Va caminar a poc a poc. Sense que s’advertís, el grup va perdre velocitat. A mitja ascensió va dir al monitor que encapçalava: “Desvia’t!”. Va continuar la marxa, però “va errar” el camí. Vam anar perdent altura. Acabem en el fons d’una vall. La majoria, jo entre ells, quedem frustrats. Nosaltres “anàvem a un cim”. Ens van portar a una vall enfonsada entre parets! Suggereix alguna cosa aquesta experiència?

Com a consultor l’he recordat moltes vegades. L’he vist aplicada en empreses, organitzacions. També en la política. Els votants catalans tenien un projecte. Van creure el que els oferia la Constitució espanyola. L’objectiu real dels qui l’apliquen era un altre.

Com qualificar la situació actual a Catalunya, Espanya? És la que es desitjava?

Transició. Es va qualificar de “modèlica”. Mereix avui aquest adjectiu?

Constitució. Prometia molt per a Catalunya. Així es va creure. Avui, es compleixen tots els seus articles? La respecten la monarquia, els governs espanyols, els seus, estaments? Es compleixen els estatuts? Què dir de Tribunal Constitucional i la seva actuació davant el segon Estatut català? Són constitucionals les estructures judicials, militars? Equivalents als seus homòlegs d’estats considerats veritablement democràtics? Hi ha una llarga llista d’aspectes que la Constitució oferia que eren un horitzó esperançador pels habitants de Catalunya. Aquí està la realitat aplicada per l’Estat espanyol.

S’ha avançat molt econòmica, socialment. Educació, sanitat, infraestructures, són millors que el 78. Tot d’eficaços, tenen la qualitat, que es podria i deuria pel que mereixen i generen els qui treballen, viuen, tributen, a Catalunya? No. Molts indicadors suggereixen que Catalunya està clarament espoliada, infrafinançada, castigada. També, perseguida en la seva identitat i cultura. Menyspreada. l el seu pes i aportació econòmica no es correspon amb la seva incidència en la política de l’Estat. Ni en les seves pròpies polítiques. Que analitzi el lector. Hi ha molt publicat sobre el tema i no deixa res bé a la situació actual. Com qualificar l’aplicació de la Constitució espanyola als habitants de Catalunya?

I el problema Catalunya-Espanya?

La Constitució considerava com “nacionalitat” a Catalunya. Reconeixia la seva condició de “nació” històrica. Quin contingut té avui aquest concepte? Avui, Catalunya està intervinguda, tàcitament i explícitament, econòmica, política, identitària, culturalment. A més: “fora” de la Constitució i sense Estatut segons ordena la mateixa. Motiu? La majoria de votants han “reaccionat” amb dignitat democràtica per l’incompliment constitucional, estatutari, pressupostari, finançament. Volen un referèndum democràtic. Resposta espanyola: jutges i repressió policial. Presos polítics. Milers de ciutadans acusats de terrorisme per “reaccionar”. Això demostren els fets si es posen en ordre cronològic. Estaran d’acord els qui analitzin amb objectivitat, sense prejudicis ideològics, identitaris, partidistes. Què respecta la Constitució de la seva promesa de “nacionalitat”? Res.

La situació actual a Catalunya és la que van triar o triarien avui la majoria de votants a Catalunya? Gaudeixen de la prosperitat, llibertat, reconeixement, qualitat de vida, justícia social, respecte a la seva identitat: història, cultura, llengua, valors que esperaven, mereixen, de la Constitució espanyola? Hi ha una quantitat creixent d’independentistes conscients i contraris a l’actual aplicació de la Constitució. Què guanyen els qui la defensen a Catalunya malgrat aquests incompliments? Quin projecte, defensa, tenen perquè la Constitució, satisfaci a aquests milions de votants que se senten, estan, enganyats, frustrats?

Qui és el “monitor” que decideix sobre els habitants de Catalunya?

Sembla evident que també hi ha hagut, hi ha, una classe política a Catalunya, que ha anat alentint la marxa cap a la democràcia, llibertat, justícia, prosperitat. Ha anat desviant cap a una creixent dependència de l’Estat espanyol, cap a una pseudodemocràcia, insuficient separació de poders, manteniment de l’espoli, incompliment d’inversions, atac a la identitat, llibertat.

Hi ha hagut, hi ha, una classe política a Catalunya que s’ha posat “davant” dels seus partits, organitzacions (empresarials, sindicals), que ha desviat completament del cim de democràcia, llibertat, prosperitat, justícia, a la qual aspirava la majoria. Aquests partits i organitzacions dependentistes s’uneixen als seus homòlegs espanyols a una cosa ja molt coneguda: “Que s’aconsegueixi l’efecte sense que es noti la cura”. Alenteixen. Desvien.

Fins i tot entre partits independentistes, hi ha “monitors” que també “alenteixen, desvien”. No hi ha objectiu comú. I en els votants?

La Constitució no és un instrument del govern per a controlar al poble. És una eina del poble per a controlar al govern.

— Patrick Henry

És així a Espanya, a Catalunya?

On s’està ara? En els cims de democràcia, llibertat, qualitat de vida, que volien aconseguir els votants catalans el 78 o a on han portat els qui governen a Espanya, alguns partits a Catalunya?

Aquests “cims” d’aquests valors són aquí. Què ha de fer una societat catalana democràtica madura, coherent, amb dignitat? Anar cap a ella o deixar-se desviar d’elles? Què, quan està en joc?

Més articles

1 COMENTARI

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...