La repressió a Espanya continua el dia d’avui

Ara, quan tot just, s’han complert quaranta-cinc anys de la mort del dictador, el franquisme continua viu en quasi totes les estructures de l’Estat, les oficials i les de les clavegueres. Gairebé mig segle en què uns se saben guanyadors de la guerra i els altres són humiliats i tractats com a perdedors vuitanta anys després.

Ja s’han complert tres anys de l’empresonament i l’exili dels líders polítics i socials de l’independentisme català per un delicte de sedició que, segons l’opinió de molts juristes no van cometre, en especial els dos Jordis.

Així i tot continua la repressió, repressió ideològica que només es justifica per la pervivència expressament volguda i cultivada per les elits espanyoles d’arrel franquista sobre les quals va néixer el famós règim del 78 que, a hores d’ara, encara perdura.

Tot plegat vestit d’una Transició sagnant en què l’autoproclamada esquerra del PSOE no només no ha volgut fer el més mínim gest contra aquest règim monàrquic empeltat de franquisme sinó que l’ha protegit i alimentat cosa què, continua fent en la figura del fill, Felip de Borbó, un cop vist el tarannà del rei emèrit i el seu historial delictiu que, per cert, no serà jutjat per una interessada lectura i interpretació de la Constitució.

Fa setanta-cinc anys que van començar els judicis de Nuremberg que van sentenciar desenes d’alts comandaments del règim nazi per crims contra la humanitat. A Espanya es va promulgar una amnistia que va cobrir i salvaguardar a tots aquells que van cometre tota mena de delictes en temps de la dictadura.

A canvi oferirà als súbdits una trista llei que prohibirà qualsevol acte d’enaltiment del cop d’estat del 36, la Guerra Civil i la dictadura. Quaranta-cinc anys després. Però que permet que partits d’ideologia franquista campin lliurement per les institucions.

L’Estat espanyol, quaranta-cinc anys després, ha triat reprimir, perseguir i empresonar en comptes de deixar votar; tria jutjar la dissidència política abans que jutjar els qui pretenen mantenir viu, a tota costa, un règim corrupte com l’existent. El terreny adobat perquè VOX creixi i, ara sí, a tota Espanya i també a Catalunya, es puguin quantificar els nostàlgics a cara descoberta que, sembla que n’hi ha més dels que ens pensàvem.

Voldria recordar als patriòtics unionistes (PP i PSOE principalment) que Espanya no ha complert la Constitució, l’Estatut català no és el que les Corts espanyoles i el Parlament van acordar i el poble va votar. No els queda clar que l’actual Estatut no compleix el que diu la carta magna? No és, per ventura, una total il·legalitat?

Algú em pot explicar perquè determinats articles de l’Estatut de Catalunya van ser anul·lats o modificats, quan en estatuts d’altres comunitats autònomes son vàlids sent els mateixos?

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Estan d’acord amb la repressió que duen a terme el govern espanyol i la justícia? Creuen que és el millor sistema per resoldre un contenciós que dura des de l’any 1714? En ple segle XXI no existeix cap altre sistema per a cercar una possible solució?