16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o “llei Celaá”, després d’un bast debat i amb fortes crítiques de l’oposició sobre com queda el castellà en la norma o els centres concertats i els d’educació especial. El projecte de llei ha obtingut 177 vots a favor, 148 en contra i 17 abstencions. En tractar-se d’una llei orgànica, es necessitava una majoria absoluta (176 dels 350 diputats de la cambra alta).

Els partits que han expressat el seu vot afirmatiu són PSOE, Unides Podemos, ERC, PNB, Més País-Equo i Compromís. En contra, el PP, VOX, Ciutadans, la CUP, Coalició Canària, UPN, Fòrum Astúries i Partit Regionalista Càntabre, mentre que Bildu, Junts per Catalunya, BNG o Teruel Existeix es troben entre els partits que s’han abstingut. Aquesta llei substituirà a la Lomce, més coneguda com a “llei Wert”, en referència al qui fos ministre d’Educació, José Ignacio Wert, que la va aprovar quan el PP tenia majoria absoluta.

El debat de les esmenes ha acabat amb crits de “llibertat, llibertat” per part de diputats del PP i de VOX, que donaven també cops als seus escons, i aplaudiments de la bancada socialista i la d’Unides Podem a la portaveu educativa de PSOE, Luz Martínez Seijo, que ha defensat la norma. Els diputats del PNB, que donaven suport, s’han quedat asseguts.

És cert que s’ha parlat d’escoles concertades i especials, però molt poc de la direcció de l’escola, dels consells escolars o de les associacions de pares i mares d’alumnes però, del que més s’ha discutit ha estat la llengua, el PP, VOX i Cs han votat en contra de la llei per no ser obligatori el castellà com a llengua vehicular.

Vegin la resposta a VOX del diputat valencià, Joan Baldoví, en defensa de la llengua valenciana i l’atac per la imposició que aquest grup vol fer del castellà a les escoles.

Laura Borràs ha fet una magnífica intervenció repetint les paraules que, l’avui rei emèrit, va dir en un acte oficial l’any 2001. Ha fet un recorregut històric de quan acabada la guerra de successió i de la implantació del decret de Nova Planta, es va voler imposar el castellà a Catalunya, però de forma que no es notés gaire, de bon principi, la voluntat expressa d’aquesta imposició. Vegin tot seguit la seva intervenció en el ple del Congrés.

Se sol criticar els nacionalismes, però es veu que l’espanyolisme acèrrim existent no es considera com a tal. Aquests espanyolistes es deuen fer creus quan no comprenen l’existència del català després de més de tres segles d’intentar la seva desaparició, igual que les altres llengües que existeixen a l’Estat espanyol.

Alguns d’ells es plantegen la següent pregunta: Si a l’Amèrica del sud, Central i Mèxic vàrem poder imposar el castellà, com és que no ho hem aconseguit en alguns territoris de la península? El paroxisme arriba a l’extrem que el govern central obliga als governs català, valencià i balear a comunicar-se entre ells en castellà en comptes de la seva llengua comuna.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? PP, Vox i Cs estan en contra del català, podem afegir el PSC que no protesta gaire sobre aquest tema. Votaran els ciutadans de Catalunya a aquells que neguen la seva llengua, cultura, història? Aquells que ens neguen la sobirania i el seny català? Cal reflexionar, i molt, abans d’emetre el vot quan siguem cridats a les urnes.

Recordo una frase de l’actor Ovidi Montllor que deia: “Hi ha gent que no els agrada que es parli, s’escrigui o es pensi en català; és la mateixa gent que no els agrada que es parli, s’escrigui o es pensi”. Serà aquesta la gent que representa políticament la dreta espanyola?

Més articles

3 COMENTARIS

  1. Em faig meves les paraules d’Ovidi Montllor i afegiría “i ho estant logran”.
    Tota relació ho és de poder, per tant de domini. La seva Nació vol dominar i domina a altres Nacións. La nostra Nació vol viure amb pau i llibertat. La Llibertat que parlava la M Carulla. Jo personalment, mira que us dic, deixaré de ser nacionalista quan Cat. obtingui la Llibertat. Seré nacional, d’una Nació, com ara, però amb llibertat no seré nacionalista.

  2. Aquests depredadors, volen uniformitzar tot el que poden i més. És la seva naturalesa. Ens en hem de desmarcar, doncs n’estem sotmesos. És perdre el temps, des la submissió cap entesa. Cap bon pacte entre desiguals. Ens afecta negativament en qualsevol faceta. I és radicalment intolerable.

  3. Manel Mas: Alguns d’ells (espanyolistes) es plantegen la següent pregunta: Si a l’Amèrica del sud, Central i Mèxic vàrem poder imposar el castellà, com és que no ho hem aconseguit en alguns territoris de la península?

    Felip: La influència de l’Església va ser molt important en aquest procés, ja que va realitzar, especialment a través dels franciscans i jesuïtes, una intensa tasca d’evangelització i educació de nens i joves de diferents pobles mitjançant la construcció d’escoles i d’esglésies a tot el continent.

    No obstant això, aquells primers esforços van resultar insuficients de la nova administració, i la hispanització d’Amèrica va començar a desenvolupar-se només a través de la convivència entre espanyols i indis, la catequesi i -sobretot- el mestissatge, aplacant les llengües natives.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...