15.5 C
Barcelona
Dimecres 25 novembre, 2020

El govern vol combatre les “fake news”

Relacionats

Parlem de nou de les “fake news”?

Les notícies falses, conegudes també amb l'anglicisme fake news, són un tipus d'expressions que consisteixen a donar a conèixer un contingut de notícies pseudoperiodístiques difoses mitjançant...

Continua oberta l’operació Catalunya?

Després de les detencions d'aquesta setmana, fetes per la guàrdia civil, m'he preguntat de nou si encara durava l'operació Catalunya, tot i batejada com Operació Volhov,...

Cap a on s’orienta Espanya, Catalunya?

Quan una organització dedica més esforç a apuntalar, mantenir-se, que a innovar i orientar-se al futur, comença a morir.

Tamara Carrasco absolta, i ara què?

Una jutge de Barcelona ha absolt a Tamara Carrasco, la CDR detinguda a l'abril de 2018 acusada de terrorisme i que va estar més...

El Ministeri de Presidència va publicar el passat dijous dia 5 en el BOE el Procediment d’actuació contra la desinformació aprovat pel Consell de Seguretat Nacional. El pla, que es basa en les directrius de la UE, té com a objectiu combatre les fake news i les campanyes de desinformació que busquin desestabilitzar les institucions o processos electorals.

El projecte no ho diu expressament, però la seva principal funció serà controlar els diferents canals de comunicació —incloent mitjans digitals i xarxes socials— i buscar mecanismes de resposta davant la propagació de les informacions falses

Mitjançant l’articulació de diversos procediments i, amb la participació transversal d’institucions públiques amb diversos nivells d’acció, aquest pla identificarà què és —o no és— una fake news, avaluarà si és una amenaça pública i posteriorment decidirà si cal actuar per a intentar suprimir-la o si cal emprendre campanyes de contrainformació per a combatre-les.

El pla inclou la col·laboració del sector privat i els mitjans de comunicació. Les plataformes digitals, el món acadèmic, el sector tecnològic, les organitzacions no governamentals i la societat en general juguen un paper essencial en la lluita contra la desinformació, amb accions com la identificació i no contribució a difondre-les, la promoció d’activitats de conscienciació i la formació o el desenvolupament d’eines per a evitar la seva propagació en l’entorn digital, entre d’altres.

El procediment d’actuació contra la desinformació inclourà la participació transversal de la Moncloa en tots els ressorts d’acció i crearà un comitè de vigilància. Fins aquí sembla ser una bona idea perquè, sobretot, les xarxes socials van plenes d’informacions falses i/o tergiversades a voluntat de qui les publica que confonen i/o enganyen a la població.

Arribat a aquest punt, són diverses les preguntes que em plantejo. A saber…

  1. Només es vigilaran les xarxes socials tipus WhatsApp, Telegram, Facebook i similars?
  2. Es vigilaran premsa escrita, premsa digital, ràdio, televisió i pàgines web?
  3. Es consideraran com a fake news les mentides i falsedats dites davant un tribunal?
  4. Qui controlarà al govern central, autonòmics, ajuntaments i entitats públiques?
  5. Es durà a terme amb caràcter retroactiu o les mentides anteriors queden exculpades?

M’he plantejat aquestes preguntes perquè tinc molts dubtes al respecte. A títol d’exemple: S’han considerat punibles, d’acord amb aquesta normativa, els testimonis falsos en el judici del procés?

Es considerarà delicte que un senador digui, mitjançant xarxes socials, que en el cas del judici es domini o controli el Suprem per la porta del darrere?

Seran considerades fake news les opinions penjades a les xarxes pel tinent coronel Baena sota el dissimulat nom de Tácito?

Seran considerades a partir d’ara, com fake news, els compromisos i pressupostos de l’estat que no s’acaben complint per part del govern de torn?

A continuació podran veure dos vídeos apareguts ja fa temps, en el primer es veuen aldarulls, presumptament provocats pels CDR catalans, on se’ls acusa de terroristes, de seguir les instruccions de Torra i comparar-los amb Eta. També es demana l’aplicació immediata del 155.

Aquest vídeo no va estar controlat ni anul·lat. Que potser agradava a segons qui? El que es va poder fer, un cop esbrinat l’origen de les imatges, va ser sobreposar unes explicacions de la realitat i uns consells perquè la gent no es deixés enganyar. Aquest exemple no va ser prou greu per a actuar? Clar que no atacava ni criticava el govern de l’estat.

En el segon, un cop iniciada la crisi de la pandèmia, es mostra un relat esgarrifós contra Catalunya que, a diferència de l’anterior, no he trobat cap mena de rectificació. És de debò repugnant. Aquesta nova normativa podrà evitar exemples com aquests dos que he exposat?

Ja per acabar, permetin-me que els mostrí un últim vídeo on es pot comprovar les previsions fetes pel govern espanyol en els pressupostos i l’incompliment, de forma reiterada i, durant molt temps, d’allò al que s’havia compromès però incomplint-ho per partida doble, és a dir, molt per sota contra uns i per sobre en favor d’altres. No s’estranyin si observen que els perjudicats som sempre els ciutadans de Catalunya i els beneficiats els de tota la vida.

Recordo una conferència de premsa des de la Moncloa —dedicada a informar sobre la pandèmia— haver sentit a un alt comandament de la guàrdia civil confessar que vigilaven les xarxes socials per controlar i anul·lar aquelles falses notícies que qüestionessin o critiquessin la tasca del govern.

Que existeixi un organisme que vigili, controli i desmenteixi falsedats, a més d’anul·lar-les, em sembla bona idea, sempre que aquest no sigui partidista ni actuï en favor d’una causa, ideologia o d’un govern bé sigui estatal, autonòmic o local.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Estan d’acord amb tot el que plantejo per lluitar contra les fake news? No s’haurien d’incloure tota mena de falsedats, vinguin d’on vinguin, mitjançant de qualsevol mitjà de comunicació?

Sobre els tres exemples exposats, no em consta que el PSC, Comuns i Cs, elevessin cap mena de protesta en contra d’aquests atacs i insults a Catalunya i els catalans. Consideren aquests partits que ens convé seguir formant part d’Espanya, tot i que en sortim perjudicats? Quina informació o desinformació utilitzen de cara els seus votants, quan a la vista del que succeeix, aquests els continuen votant? Són plenament conscients a l’hora de dipositar el seu vot?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Parlem de nou de les “fake news”?

Les notícies falses, conegudes també amb l'anglicisme fake news, són un tipus d'expressions que consisteixen a donar a conèixer un contingut de notícies pseudoperiodístiques difoses mitjançant...

El govern vol combatre les “fake news”

El Ministeri de Presidència va publicar el passat dijous dia 5 en el BOE el Procediment d'actuació contra la desinformació aprovat pel...

Donald Trump és un perill per la humanitat

L'espectacle que ens està oferint el president nord-americà, no sols és esperpèntic sinó que ratlla el més absurd i indescriptible que pot...

Díaz Ayuso: Madrid és Espanya dins d’Espanya

Aquesta expressió de la presidenta madrilenya ja està perdent vigència, Madrid s'ha convertit en un territori diferent al marge de l'estat. Amb normatives diferents...