16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

Cap a on s’orienta Espanya, Catalunya?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Quan una organització dedica més esforç a apuntalar, mantenir-se, que a innovar i orientar-se al futur, comença a morir.

Dos diagnòstics formulats sobre Espanya…

  1.  Els dos partits que s’han concordat per a alternar-se pacíficament en el poder són dos ramats d’homes que no aspiren més que a pasturar en el pressupost. Manquen d’ideals, cap finalitat elevada els mou; no milloraran gens ni mica les condicions de vida d’aquesta infeliç raça, paupèrrima i analfabeta. Passaran els uns després dels altres deixant tot com avui es troba, i portaran a Espanya a un estat de consumpció que, de fix, ha d’acabar en mort. No escometran […] ni l’econòmic, ni l’educatiu; no faran més que burocràcia pura, caciquisme, estèril treball de recomanacions, favors als companys, legislar sense cap eficàcia pràctica, i avanci amb els fanalets… Si res es pot esperar dels monàrquics, tampoc hem de tenir fe en el ramat revolucionari […] No crec ni en els revolucionaris de nou encuny ni en els antediluvians […]. L’Espanya que aspira a un canvi radical i violent de la política s’està quedant, al meu entendre, tan anèmica com l’altra. Han de passar anys, tal vegada lustres, abans que aquest règim, atacat de tuberculosi ètnica, sigui substituït per un altre que porti nova sang i nous focus de foc mental.
  2. Espanya és una deformació grotesca d’una civilització europea. A Espanya el treball i la intel·ligència sempre s’han vist menyspreats. Aquí tot ho mana els diners. A Espanya el mèrit no es premia. Es premia robar i el ser pocavergonya.

Què suggereixen els fets objectius?

Espanya projecte de futur o volta al passat?

Podem analitzar, globalment o per estaments, utilitzant com a referents els equivalents d’estats considerats veritablement democràtics, en progrés, nivell de vida, separació de poders, justícia social, recerca, competitivitat, productivitat, desenvolupament, I+D, lliberteu… Quina resulta? Que ho analitzi el lector. Què diagnosticar del projecte de…

  • La monarquia.
  • Congrés i Senat. Què demostren les seves sessions?
  • La trajectòria, resultats, dels dos grans partits que s’alternen governant.
  • El Tribunal Constitucional, la “constitucionalitat” de les seves decisions.
  • Patronals.
  • Sindicats.
  • Exèrcit i forces policials.
  • Sistemes educatius, sanitaris.
  • La mateixa societat espanyola.
  • Algunes sales del Suprem i les seves instruccions, judicis, sentències.

Quins “valors” informen, orienten, la seva activitat? Què es dedueix? Quins temes figuren en les seves actuacions polítiques, funcions? Amb quins resultats reals?

Com a consultor, he participat en molts processos de selecció de directius. Quan era promocions internes els candidats coneixien l’empresa, l’àrea funcional. Entre les meves preguntes figurava sempre: Quina visió té per d’aquí a tres anys si és triat? Què faria vostè? Les respostes determinaven el seu nomenament.

En la meva anàlisi de l’actualitat sociopolítica el plantejo igual. Si pogués preguntar al rei, als líders (?) dirigents polítics, a dirigents autonòmics, patronals, sindicats… Quina visió tenen per a Espanya per d’aquí a tres anys? Què creu el lector que respondrien? Situar-la en primera divisió mundial o evitar que s’enfonsi encara més, “apuntalar-la”? O, pitjor: Tornar al passat! Pel que veiem, escoltem, llegim… Tenen objectius concrets o són vagues intencions? Demostren tenir clar com materialitzar-los?

Catalunya, projecte al futur o al passat?

Catalunya sí que té projecte. L’independentista: República moderna independent, amb veritable democràcia; pròspera segons permeten projectar els seus indicadors macroeconòmics; amb justícia social avançada com demostren les lleis que aprova el seu parlament. Equiparable a estats europeus com Finlàndia, Dinamarca, Bèlgica, Àustria. Hi ha una gran massa social que demana un referèndum. Demostra democràcia. La dependentista: Seguir sota model “d’apuntalament” de l’Estat espanyol, sofrir els efectes negatius d’una fallida, tornar al passat. És identificable qui defensen això.

Espanya té dues opcions: Aprofitar la realitat de Catalunya, la seva iniciativa, com tantes vegades, perquè sigui “motor” d’Espanya com la UE reconeix que és per a Europa. “Catalunya és quien sacará Espanya de la crisi”, va dir Montoro. Forma part de la “banana daurada” de la UE. Una altra opció és continuar anul·lant-la, asfixiant-la, sotmetent-la judicialment i policialment, colonitzant-la. És absurd que Espanya empobreixi la seva principal font de riquesa productiva i d’exportacions.

Què ofereix a milions de votants perquè renunciïn voluntàriament al referèndum, a la independència? Res! Al contrari. Bé, sí: Un gest. Posar el nom de Tarradellas a l’Aeroport del Prat.

L’excel·lència exigeix que perquè un projecte de futur tingui èxit ha de ser “comú”, compartit amb la màxima autoexigència en funció del mateix amb perseverança per a la seva consecució. Què demostra la realitat sociopolítica a Espanya? Què es percep en el Congrés, Senat? Convergència en vers cap a un projecte comú de futur, autoexigència o confrontació, desqualificació, exclusió?

Si Espanya, com suggereixen els fets, no té projecte de futur en el qual pugui estar lliurement i satisfactòriament Catalunya què ha de decidir la seva societat? Què ha de votar de cara al mateix avenir, el de les seves famílies, si volen gaudir de la qualitat de vida que mereixen pel que generen; viure en autèntica democràcia, amb justícia social avançada, en llibertat, amb dignitat, defensant la seva identitat?

Qui són A i B? A: Pérez Galdós, 1912. B: Valle Inclán, 1924. Si gairebé tot el que van escriure continua vigent i d’això fa més de cent anys, ha avançat molt Espanya?

Espanya, s’orienta al futur o al passat? I Catalunya? Què diria Drucker? Hi ha dues opcions: Seguir en un estat en fallida sistèmica i sense projecte de futur o eliminar tot el que ho genera per a anar a un projecte nou que porti a una societat lliure, pròspera, democràtica i en la qual Catalunya pugui sentir-se copartícip, còmoda. Un model com Suïssa, per exemple.

 Què és coherent?

Més articles

2 COMENTARIS

  1. Els catalans, com més millor, hem agafat conciència i ara tenim la responsabilitat de no defallir. Si aguantem, guanyarem i hi guanyarà tothom, tota la península. Serà el revulsiu necessàri. La llibertat i la diversitat, encara que ells no ho entenen aixni volen, son un revulsiu dinamitzador.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...