16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

Avui, més que mai, desconfio de la justícia

Relacionats

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

El mite de la transició espanyola: “Va ser el silenci”

La televisió alemanya ha desmuntat el mite de la transició espanyola amb un reportatge que assegura que "en lloc d'enfrontar-s'hi, va haver-hi...

La resposta del Suprem a la justícia europea

En l'últim article que vaig publicar en aquest mitjà titulat "Avís del Tribunal de Justícia de la UE a Espanya" explicava l'avís...

Té Espanya els millors tribunals d’Europa?

Sembla una contradicció la pregunta, per les notícies que ens arriben diàriament no ho semblen. Estan especialitzats en un munt de matèries...

Em refereixo, òbviament, a la justícia espanyola. El judici al major Trapero i la cúpula dels mossos d’esquadra i, especialment la seva sentència, ha obert un munt d’interrogants difícils d’entendre. Si ens prenem la molèstia de llegir-la, observarem que aquest judici i el del procés s’assemblen igual que un ou a una castanya. La fiscalia demanava penes de 10 anys de presó i el tribunal ha optat per l’absolució i crec que ho ha explicat amb prou detall.

Tots estem segurs que el Suprem i l’Audiència es regeixen per les mateixes lleis, per la qual cosa ens estranya, i molt, la diferent valoració que han fet dels mateixos fets. Per diverses raons, però aquells fets i comportaments que Manuel Marchena i companyia desdenyaven, ridiculitzaven i aprofitaven dels Mossos el 20 de setembre i el primer d’octubre de 2017 per condemnar Joaquim Forn a deu anys i mig de presó per sedició —i la resta de presos polítics— ara són la base per a justificar el comportament dels mossos i per a absoldre el major dels Mossos. És inaudit comprovar el què deia aquella sentència i què diu ara aquesta.

La jutgessa Concepción Espejel, que presidia la sala, ha signat un vot particular de quatre-centes seixanta-una pàgines i escrit amb majúscules, ple de transcripcions literals de documents i correus electrònics, sembla tota una declaració d’intencions, pràcticament una declaració de guerra als seus companys magistrats, dient que Trapero i Pere Soler havien d’haver estat condemnats per sedició. Semblava que tingués més ganes de condemnar-los que no pas la fiscalia.

A l’acusació els van fallar Daniel Baena, àlies Tácito, i el coronel Diego Pérez de los Cobos, que van topar amb l’advocada Olga Tubau. Això el tribunal ho va veure, i es reflecteix en la sentència, on tots dos guàrdies civils surten desautoritzats. A Baena pràcticament el qualifiquen de mentider, per haver dit que Trapero fou nomenat major perquè el projecte independentista tingués un suport en l’àmbit policíac i per haver dit que es va reunir en secret amb el president Puigdemont.

De Pérez de los Cobos diuen els magistrats Vieira i Sáez Valcárcel que ‘la seva percepció no afegeix cap valor a la prova de càrrec’, perquè el contingut de la seva declaració com a testimoni és només una percepció personal. El coronel va ser incapaç de demostrar res d’allò que afirmava sobre Trapero, amb una voluntat obsessiva perquè fos condemnat. A més, hi va haver un testimoni aportat per la defensa que el va contradir de forma rotunda, era Juan Antonio Puigserver, l’alt càrrec que el govern espanyol va imposar al capdavant del Departament d’Interior durant el 155.

Però allò que més ha impressionat de la sentència és la defensa que fa del model de la policia dels mossos, prioritzant la mediació i vetllant per la proporcionalitat, l’oportunitat i la congruència, és a dir, per a limitar l’ús de la força. I això, és clar, i per més que la sentència no ho digui textualment, és del tot oposat a la manera de procedir de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola. És un enfocament absolutament oposat al del tribunal presidit per Marchena, que en la sentència del 2019 utilitzava l’actuació dels Mossos per a incriminar Joaquim Forn i reforçar la condemna per sedició.

En pocs dies de diferència la justícia s’ha trobat dos casos en què n’ha sortit malparada. Molt em temo que no acceptarà aquestes dues derrotes. La fiscal del cas Tamara Carrasco ja ha instat un recurs per intentar que es revoqui la sentència i que ingressi a presó com ella demanava.

I què passarà amb el cas Trapero i la cúpula dels mossos? El vot particular de Concepción Espejal es convertirà en un recurs davant el Suprem? Si aquest no l’accepta o el desestima… no seria lògic procedir a l’anul·lació de la condemna de Joaquim Forn? El Suprem, com a instància superior, es deixarà influir per una d’inferior o revocarà la sentència de l’Audiència Nacional?

Per aquells no ho saben, dir-los que Concepción Espejel fou la jutgessa que va condemnar, per terrorisme, uns xicots per una baralla de bar, amb uns guàrdies civils de paisà, a la localitat navarresa d’Alsasu. El motiu de la condemna és incomprensible però, encara ho és més, tenint en compte que és dona d’un coronel de la benemèrita. No hi havia cap altre magistrat disponible per aquell cas?

Entenen vostès, benvolguts lectors, la desconfiança que, un cop més, tinc de la justícia espanyola?

Més articles

1 COMENTARI

  1. Hi ha separació de poders? Doncs depent. A vegades “convé” i a vegades no “convé”. A conveniència de poders massa vegades obscurs.
    La Justicia és justa? Depèn del bon o no tant bon criteri i sentit comú del jutge. Això d’entrada. Ara, la Justicia a més a més i als més alts nivells, té una altra i important limitació, que és la Raó d’Estat. I aquesta Raó d’Estat potser molt perversa i un autèntic despropòsit. La Raò i aquest Estat.
    En nom de no sé quantes coses, en teoría “molt bones”, s’han fet atrocitats.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...