Senyor Omella, no sé de quina forma he de dirigir-me a vostè. Ignoro si pel seu càrrec té un tracte especial que desconec, al llarg de la vida he tingut tracte amb alguns capellans però de parròquia i molt propers a la gent, cosa que actualment no ho és vostè. He vist que té el tractament de monsenyor que no he utilitzat perquè, tot i que és el protocol·lari, penso que no se’l mereix.
M’he assabentat de la carta que li va fer arribar la senyora Isabel Turull, germana d’en Jordi Turull, que com vostè deu saber, es troba presoner al centre de Lledoners per un delicte que no ha comès. La Isabel deplorava la fredor de vostè, i de l’arquebisbat de Barcelona, davant la situació que pateixen els presos polítics que, injustament, allà s’hi troben.
També he tingut coneixement de la seva resposta, la qual m’ha produït una forta decepció, per dir-ho de forma suau, perquè estic fent un esforç per no faltar-li el respecte. Ja no es tracta de la seva resposta que considero fora de lloc, es tracta de la forma en què ho ha fet, i que sumat a algunes declaracions seves, posen en dubte la seva imparcialitat que, en temes polítics i de justícia, hauria de tenir.
Segons vostè vivim en una democràcia i un estat de dret meravellós, i s’han de respectar les sentències dels tribunals. Ignora potser com es va fer el judici del procés? No sap que van haver-hi informes falsos i declaracions manipulades? Creu que les Nacions Unides o Amnistia Internacional són organitzacions del dimoni, quan han demanat l’anul·lació del judici i la posada en llibertat del presos?
No li diré el que penso de debò perquè ja ho ha fet un altre capellà resident a Vic, però que subscric, en la seva totalitat, les paraules i opinions que li va fer arribar. No tingui la barra de dir que només pot visitar els presos que pertanyen a la seva diòcesi. A vostè, senyor Omella, com a president de la Conferència Episcopal Espanyola, no li negarà ningú la visita a una presó, ni que sigui a títol personal, l’excusa que ha donat per no fer-ho l’hauria d’avergonyir.
Tinc un coneixement prou ampli de la Bíblia, no pas com vostè lògicament, però i li recomano la lectura de l’article de l’historiador Joan B. Culla publicat al diari Ara el 13 d’octubre en la pàgina 22. Crec que no li agradarà però diu veritats que no podrà refusar.
Penso que Ia intenció de la Isabel Turull, quan li va escriure, era trobar-se emparada i protegida per causa de la impotència de trobar-se amb el germà a la presó, demanant-li i no trobant-lo, l’escalf i refugi que ella necessitava, en una paraula, volia rebre caritat cristiana que vostè no li va donar.
Jo, per la meva part, m’acomiado de vostè dubtant que el pugui considerar un pastor d’ànimes, pastors d’ovelles que conec demostren més amor als animals que vostè a les persones. Que déu el beneeixi, ja que crec, sincerament, que ho necessita amb urgència.
De debò que el redactor de la carta ha sigut molt respectuós, mesurat, prudent, i ple de delicadesa i amor.
Jo no ho hauria estat tant de delicat, mesurat, respectuós…..perquè com diuen en castellà “Honor a quien lo merece”
I persona tant mesquina, de carència de valors humans i encara amb molta més carència de valors cristians…
Omella cap ni una CONSIDERACIÓ i si us plau si el volen de Bisbe a Toledo, Valladolid o a Villanueva del Trabajo que el Papa Francisco el faci hora de Catalunya el més aviat possible.
Es d’agrair que parlis tant clar. Ens queda per saber si el que diu el Monsenyor és el que pensa o hi han interessos ocults.
Gràcies, Manel, per exposar tant bé el que molts pensem.
D’acord amb el comentari anterior i per tant amb el Manel. Molt requetebé!!
Crec, salvant rares excepcions, que la maldad no està en la causa de la causa. La causa de la causa de la inmensa maldad, mal i dolor del mon, és la abundant ignorància, i el autoengany, entre altres, com a resultat. Aquest home, l’Omella, un cristià de pena. Un pobre home atrapat en la misèria humana. Un ignorant de la seva propia ignorància. Fa mal. És com ho entenc.
Les enquestes senyalen que el poble de Catalunya, cada vegada s’allunya més de l’Església…. o es l’Església que ha abandonat Catalunya i el seu poble ?.
Jo soc el bon pastor. El bon pastor dóna la pròpia vida per les ovelles . Joan 10-6-11. ¿? .
I el bon samarità… (Lluc 10-30) ¿?
On queden el Bon Pastor i el Bon Samarità?…….
Agustí Caballé
Per aquest home, el Bon Pastor, no es mas que un barri de Sant Andreu de Palomar y el bon samarità un hippy
Sabeu que passa, que a la meva edad ja no em plau respectar les opinions, els comportaments i els errors, d’algúns indivíduos públics com aquest bisbe. El problema el tenen ells. Estic parlant d’opinions i de comportaments erràtics el que no tinc perquè respectar i si denunciar. I no estic parlant de política, política ho és tot, estic parlant de vida, de vida digna i d’humanisme.