12.7 C
Barcelona
Dijous 4 març, 2021

Tamara Carrasco absolta, i ara què?

Relacionats

Peculiaritats sorgides després del 14-F

Són curiosos els comentaris sorgits als mitjans de comunicació i xarxes socials després de les eleccions del passat 14-F. Com també és...

Pàtria o política?

El 1949 n'Abat Escarré, a uns joves: “Feu pàtria, no feu política”. Algú preguntà la diferència. “Notareu que feu política quan us...

Què volen els catalans dependentistes? (II)

A Catalunya coexisteixen dos grans segments: Independentistes i dependentistes. Aquest últim acull als qui volen continuar depenent de l'Estat espanyol. Analitzem-ho.

14-F: El vot, un bitllet cap a on?

Volen participar en un exercici d'estratègia? Ho plantejo en els meus seminaris o assessories com a consultor. Cara a una decisió “estratègica”,...

Una jutge de Barcelona ha absolt a Tamara Carrasco, la CDR detinguda a l’abril de 2018 acusada de terrorisme i que va estar més d’un any confinada a Viladecans (Barcelona) per ordre de l’Audiència Nacional, al no apreciar que cometés el delicte de desordres públics pel qual va ser jutjada. En la sentència, la titular del jutjat penal número 25 de Barcelona considera que Carrasco no va donar “cap consigna” per a encoratjar aquests desordres, i que el missatge “sol es tracta de la remissió d’informació obtinguda en una reunió” dels Comitès de Defensa de la República (CDR).

La jutge considera “poc serio” que en una recerca “per delictes tan greus com terrorisme, rebel·lió i sedició”, la Guàrdia Civil no indiqui “la font per la qual s’ha obtingut el missatge” que és la base de l’acusació contra Carrasco. També critica que l’atestat policial no reculli cap mitjà de comunicació o la forma en la qual Carrasco, hagués fet públic el missatge. Únicament, diu, consta la declaració de l’instructor i secretari de la causa conforme es “va difondre àmpliament”, sense indicar “més dades sobre aquest tema”.

Però la sentència va més enllà, i assegura que encara que s’hagués acreditat aquesta difusió, hauria d’absoldre a Carrasco. Raona que el missatge de la dona “no dóna cap consigna” que inciti a cometre desordres. I afegeix que el propi atestat policial explicita que Carrasco va informar d’unes accions que s’havien organitzat en una assemblea local dels CDR en el context d’una possible vaga general. “No es pot considerar acreditat que en el missatge enviat per l’acusada incités a cometre’ls, conclou.

Va ser detinguda el 10 d’abril de 2018 per la Guàrdia Civil per ordre de l’Audiència Nacional en una causa per terrorisme, rebel·lió i sedició, Carrasco va estar fins al maig de 2019 confinada sense poder sortir de la localitat de Viladecans, on viu, per ordre judicial, fins que finalment el cas va recaure en un jutjat de Barcelona. Durant aquest temps va demanar permís per a visitar a la seva mare malalta que viu en Sant Vicent dels Horts, una població propera, permís que li va ser denegat amb amenaça de presó. Al final se la jutjava per un delicte d’incitació als desordres públics.

Què diu la premsa de Madrid? El Mundo, ABC i La Razón publicaven en els seus diaris que es tractava d’una terrorista, activista i promotora de terrorisme al carrer. Només El País donava la notícia sense prejutjar, ara els tres mitjans abans citats, han despatxat la notícia en tres columnes interiors i només en les edicions de Catalunya. Parlar malament i pregonar-ho a tothom està bé i val la pena, cosa molt diferent és reconèixer el seu error anterior i admetre’l públicament.

La premsa catalana ha destacat el fet i la queixa de la jutgessa davant els informes més que sospitosos de la fiscalia i la guàrdia civil. Les xarxes socials han fet que la notícia s’estengués per tota Catalunya i, especialment, en els comentaris que en el seu moment van fer els ciutadans Albert Rivera i Inés Arrimadas. La gent és pregunta perquè no es disculpen per les acusacions que, en el seu moment, van fer contra la Tamara?

Personalment he rebut diversos missatges amb la pregunta, a tots he respost amb aquestes frases: No ho faran, alguns partits (Cs entre ells) les paraules perdó i penediment no figuren en el seu codi de conducta i, desgraciadament, no són els únics que, a més, compten amb el suport dels mitjans de comunicació que els són afins.

Què en pensen vostès, estimats lectors? On s’inicien els errors, en la instrucció, en la fiscalia, en la guàrdia civil? Qui assumeix responsabilitats en el cas de proves falses o manipulades? La justícia indemnitzarà Tamara per l’angoixa patida aquests dos anys? Per què determinada premsa prejutja i condemna, abans d’hora, si la justícia encara no ha dit la seva última paraula? Per unes o altres raons la desconfiança en la justícia espanyola està més que justificada.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Monarquia o república? Per què? Com?

Nós, que valem tant com vós, jurem davant de vós, que no sou millor que nós, que junts valem més que vós,...

23-F: Rocambolesca setmana d’aniversari

De cap manera podia imaginar que, en complir-se aquesta setmana el quaranta aniversari del cop d’estat del 23-F, es donessin una sèrie...

El que sabem segur sobre el 23-F

Se n'ha parlat molt aquests dies en complir-se el quaranta aniversari del fallit cop d'estat del 23-F. Fallit de debò o exitós...

On és la democràcia plena de la qual parla en Pedro?

M’he fixat que en Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos o França, on de vegades es produeixen  manifestacions de protesta, els seus...

A 40 anys del 23-F, sabem tota la veritat?

Es compleixen quatre dècades des d'aquell dia en què va tremolar la majoria de persones que habitava a l'estat espanyol en aquell temps, molts...