8.3 C
Barcelona
Dissabte 5 desembre, 2020

Tamara Carrasco absolta, i ara què?

Relacionats

Com li correspon estar Catalunya?

Catalunya comença a estar com correspon— Carmen Calvo La vicepresidenta del govern no concreta. Fets i declaracions permeten algunes...

El govern vol combatre les “fake news”

El Ministeri de Presidència va publicar el passat dijous dia 5 en el BOE el Procediment d'actuació contra la desinformació aprovat pel...

Avui, més que mai, desconfio de la justícia

Em refereixo, òbviament, a la justícia espanyola. El judici al major Trapero i la cúpula dels mossos d'esquadra i, especialment la seva sentència, ha...

Ara Quim Torra, abans la sentència del procés

No ens podem estranyar de la decisió d'inhabilitar el president Quim Torra. Una pancarta en reclamació de llibertat als presos i exiliats,...

Una jutge de Barcelona ha absolt a Tamara Carrasco, la CDR detinguda a l’abril de 2018 acusada de terrorisme i que va estar més d’un any confinada a Viladecans (Barcelona) per ordre de l’Audiència Nacional, al no apreciar que cometés el delicte de desordres públics pel qual va ser jutjada. En la sentència, la titular del jutjat penal número 25 de Barcelona considera que Carrasco no va donar “cap consigna” per a encoratjar aquests desordres, i que el missatge “sol es tracta de la remissió d’informació obtinguda en una reunió” dels Comitès de Defensa de la República (CDR).

La jutge considera “poc serio” que en una recerca “per delictes tan greus com terrorisme, rebel·lió i sedició”, la Guàrdia Civil no indiqui “la font per la qual s’ha obtingut el missatge” que és la base de l’acusació contra Carrasco. També critica que l’atestat policial no reculli cap mitjà de comunicació o la forma en la qual Carrasco, hagués fet públic el missatge. Únicament, diu, consta la declaració de l’instructor i secretari de la causa conforme es “va difondre àmpliament”, sense indicar “més dades sobre aquest tema”.

Però la sentència va més enllà, i assegura que encara que s’hagués acreditat aquesta difusió, hauria d’absoldre a Carrasco. Raona que el missatge de la dona “no dóna cap consigna” que inciti a cometre desordres. I afegeix que el propi atestat policial explicita que Carrasco va informar d’unes accions que s’havien organitzat en una assemblea local dels CDR en el context d’una possible vaga general. “No es pot considerar acreditat que en el missatge enviat per l’acusada incités a cometre’ls, conclou.

Va ser detinguda el 10 d’abril de 2018 per la Guàrdia Civil per ordre de l’Audiència Nacional en una causa per terrorisme, rebel·lió i sedició, Carrasco va estar fins al maig de 2019 confinada sense poder sortir de la localitat de Viladecans, on viu, per ordre judicial, fins que finalment el cas va recaure en un jutjat de Barcelona. Durant aquest temps va demanar permís per a visitar a la seva mare malalta que viu en Sant Vicent dels Horts, una població propera, permís que li va ser denegat amb amenaça de presó. Al final se la jutjava per un delicte d’incitació als desordres públics.

Què diu la premsa de Madrid? El Mundo, ABC i La Razón publicaven en els seus diaris que es tractava d’una terrorista, activista i promotora de terrorisme al carrer. Només El País donava la notícia sense prejutjar, ara els tres mitjans abans citats, han despatxat la notícia en tres columnes interiors i només en les edicions de Catalunya. Parlar malament i pregonar-ho a tothom està bé i val la pena, cosa molt diferent és reconèixer el seu error anterior i admetre’l públicament.

La premsa catalana ha destacat el fet i la queixa de la jutgessa davant els informes més que sospitosos de la fiscalia i la guàrdia civil. Les xarxes socials han fet que la notícia s’estengués per tota Catalunya i, especialment, en els comentaris que en el seu moment van fer els ciutadans Albert Rivera i Inés Arrimadas. La gent és pregunta perquè no es disculpen per les acusacions que, en el seu moment, van fer contra la Tamara?

Personalment he rebut diversos missatges amb la pregunta, a tots he respost amb aquestes frases: No ho faran, alguns partits (Cs entre ells) les paraules perdó i penediment no figuren en el seu codi de conducta i, desgraciadament, no són els únics que, a més, compten amb el suport dels mitjans de comunicació que els són afins.

Què en pensen vostès, estimats lectors? On s’inicien els errors, en la instrucció, en la fiscalia, en la guàrdia civil? Qui assumeix responsabilitats en el cas de proves falses o manipulades? La justícia indemnitzarà Tamara per l’angoixa patida aquests dos anys? Per què determinada premsa prejutja i condemna, abans d’hora, si la justícia encara no ha dit la seva última paraula? Per unes o altres raons la desconfiança en la justícia espanyola està més que justificada.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

La repressió a Espanya continua el dia d’avui

Ara, quan tot just, s’han complert quaranta-cinc anys de la mort del dictador, el franquisme continua viu en quasi totes les estructures de...

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

Com li correspon estar Catalunya?

Catalunya comença a estar com correspon— Carmen Calvo La vicepresidenta del govern no concreta. Fets i declaracions permeten algunes...

Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?

Tal com he llegit en El Nacional en dues ocasions, en cap lloc està escrit que Miquel Iceta no pugui ser el pròxim...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...