No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels sense ètica. El que em preocupa és el silenci dels bons.
— Martin Luther King
Dogma en comunicació: “No és possible no comunicar”. El silenci és un missatge en si mateix. Molts silencis són enormement significatius.
L’actualitat sociopolítica a Espanya i a Catalunya, ha ofert, ofereix, fets molt transcendents. Hi ha els qui reaccionen per dignitat democràtica i volen expressar-se. També, eloqüents silencis. Qui calla, atorga? Fets i preguntes sobre “silencis” significatius…
Monarquia espanyola
Funció molt específica. Ha de ser exemplar i exemplaritzant. Què suggereix el publicat sobre el rei emèrit, sobre la seva família? Ho sabien dirigents polítics, mitjans de comunicació, membres de diferents estaments. Van callar. En dret té un nom. Es permet que el rei defraudi, porti una vida llicenciosa pagada pels fons de l’Estat, cobri comissions, etcètera? Sí. Davant Catalunya, ignorava el que es feia malament: Incompliment d’Estatuts, inversions, finançament, espanyolització a Catalunya? Per què es guarda silenci?
Felipe VI
Desconeixia el que succeïa en la seva família, a Espanya? Corrupció atàvica i general, deterioració de la convivència política, la inoperància en la gestió, balafiament econòmic, deute… Ignorava els incompliments amb Catalunya, la qual cosa es gestava per la reacció dels seus habitants amb dignitat democràtica? Va guardar silenci abans de res aquesta evident deterioració a Espanya i amb Catalunya. Es va saltar el que ordena la Constitució sobre la seva funció moderadora, mediadora. Es va posicionar el 3 d’octubre en contra de la democràcia, la justícia, la convivència. Molts guarden silenci davant el rei.
Tribunal Constitucional
Amb quins criteris es compon i actua? El PP va maniobrar per a recusar un membre que podia donar suport a l’Estatut de Catalunya. Quins principis, valors, guien les seves sentències? Per què s’anul·len articles o es modifiquen uns altres de l’Estatut català vigents en Estatuts espanyols? Són constitucionals o no? Per què incompleix la pròpia Constitució i, segons catedràtics, juristes, són els qui “donen el cop d’estat” a la transició i expulsa a Catalunya de la Constitució? Pren decisions molt qüestionades. Molts ho saben però guarden silenci.
Judicatura, estament judicial
El CGPJ, en funcions fa dos anys, nomena càrrecs molt “posicionats”. Els qui han instruït i jutjat a líders democràtics catalans, estan desautoritzats per exmembres del mateix Suprem, la UE, la justícia suïssa, belga, alemanya. Hi ha molts investigats pendents. El judici als presos polítics va ser un “error” segons New York Times; la sentència, una “vergonya” segons The Guardian. Amnistia Internacional, Grup de Treball de l’ONU demanen llibertat per als presos polítics. Tots els membres de la judicatura a Catalunya ho aproven? La justícia veritable exigeix “presumpció d’innocència”. Els qui “reaccionen” a Catalunya són “culpables, terroristes, sediciosos”. En funció d’aquesta qualificació s’instrueix i sentència. Així es publica. Davant aquests fets objectius, molts guarden silenci…
Governs espanyols
Han complert Constitució, Estatuts, acords, pressupostos, inversions, amb Catalunya, amb els seus habitants? No. Com han gestionat els recursos? Han tingut perspectiva de futur, rigor, creativitat, concentració en el substancial per a generar riquesa o el contrari? Balafiaments: Col·legi de Geògrafs: 80.000 milions d’euros en infraestructures inútils. Banc d’Espanya: 60.000 milions en rescat a la Banca espanyola. 20.000 de Bankia. S’han jutjat i no hi ha cap culpable. AIREF: 14.000 milions en subvencions sense control; 6.500 en formació inútil.
Per als qui habiten Catalunya no hi ha fons. Simultàniament, llarga llista d’incompliments en infraestructures, invasió de competències, espanyolització, atac a la identitat, llengua, asfíxia econòmica, 155 tàcit i exprés, etcètera. Davant aquesta demostrada situació, molts silencis còmplices de polítics, partits, patronals, sindicats, mitjans, votants, a Catalunya? Aquí sóc els “silencis”.
Sindicats a Catalunya
La seva missió és defensar, optimitzar, els interessos dels treballadors a Catalunya. Ho fan? L’espoli, colonització, explotació, de l’Estat pels seus incompliments perjudica a “tots” per un igual. Diuen estar sempre a favor de la democràcia. Actuen per defensar la democràcia, la llibertat, la justícia social, el benestar de milions de treballadors catalans? No! A qui afavoreix el seu “silenci”?
Patronals a Catalunya
Són motors de l’economia productiva a Espanya. Generen treball. Però no “fan res” a favor de Catalunya. Estan absents de les estratègies de l’Estat. Amb el seu silenci, són partícips, còmplices, de l’espoli, de la manca d’infraestructures bàsiques, etc. Actuen defensant l’interès de les seves representades o de connivència amb els governs espanyols de torn? Catalunya trasllada seus socials per pressió de l’Estat. Fins i tot del rei actual. Reaccionen com correspon les Patronals catalanes independents, serioses o servils, súbdites, venudes? Molts silencis.
Església catòlica
Aconsellen castedat, honestedat. No sembla que les jerarquies de l’Estat compleixin. Lloen a un Rei que no sembla ser exemplar en això… Què diuen els “bons sacerdots, els catòlics”? Què declaren els ordes religiosos tant presents com jesuïtes, escolapis, etcètera? Es predica a favor dels seus grans valors… o es guarda silenci davant tanta injustícia que castiga a “tots”, especialment als desfavorits a Catalunya que creixen malgrat el seu potencial econòmic? L’Església està en silenci.
Mitjans de comunicació
“El missatge és el mitjà”, va dir McLuhan. La realitat objectiva a Catalunya, demostra que són mitjans d’informació “objectiva” o bé de manipulació, desinformació, conscient? Importants mitjans a Catalunya, guarden un còmplice silenci.
Forces d’ordre públic
Haurien d’inspirar confiança, seguretat; defensar la democràcia, un referèndum és el màxim exponent! La llibertat d’expressió, pacífiques manifestacions, haurien de tenir el seu “suport”, no el seu càstig. Els seus informes haurien de ser objectius, neutrals. Han cantat “a per ells”. Han actuat amb violència desproporcionada i fora de les seves pròpies normes escandalitzant al món democràtic. Aquí estan les imatges. Policia patriòtica, operació Catalunya. Es publica que “han fet coses que ens posarien els pèls de punta”. Davant això, hi ha partits, polítics, militants, votants, mitjans, a Catalunya que guarden silenci?
Societat catalana
Reacciona, “tota”, com una societat democràticament madura o calla perquè és ignorant, encobridora, còmplice, súbdita? Independentistes i dependentistes estan igualment castigats… Però els dependentistes, guarden permanent silenci.
Conclusió
La cronologia dels fets demostra un reiterat i creixent incompliment, per l’Estat, de la Constitució, de l’Estatut, del finançament, d’inversions en infraestructures, invasió de competències, pressupostos… També, anul·lació de lleis socials, atac a la identitat i la llengua. Tampoc compleix les seves pròpies lleis. Això perjudica molt seriosament a “tota” la societat.
Davant això, el parlament català, organitzacions cíviques molt representatives, bona part de la societat, “reacciona”. L’Estat, en lloc de corregir, respon amb jutges i violència policial, falses denúncies de terrorisme, llargues condemnes a líders democràtics. Ni un sol gest de correcció. Al contrari. Però, monarquia, Felipe VI, Constitucional, estament judicial, governs espanyols, patronals importants, sindicats majoritaris, església catòlica, Guàrdia Civil, mitjans de comunicació majoritaris, part de la societat catalana… Guarden silenci.
Primer van venir pels socialistes. No vaig dir res. Jo no era socialista.
Després van venir pels sindicalistes. No vaig dir res. Jo no era sindicalista.
Després van venir pels jueus. No vaig dir res. Jo no era jueu.
Després van venir per mi, i no va quedar ningú per a parlar per mi.
— Martin Niemöller
Hi ha solucions democràtiques. Ningú les contempla a l’Estat espanyol.
Qui són els bons? Són bons els silenciosos ignorants, encobridors, còmplices o els qui “reaccionen”, intenten optimitzar, la societat en benestar, democràcia, llibertat, dignitat, justícia social, identitat, a Catalunya i volen expressar-se?
Què diria Luther King?
