18.1 C
Barcelona
Dissabte 24 octubre, 2020

On podrem reclamar per la injustícia espanyola?

Relacionats

La corrupció del Partit Popular

Qui aquestes línies subscriu va residir a Madrid, a la vora d'un any i mig en la dècada dels anys setanta. D'aquella...

Què és Pablo Casado, un bocamoll o un patriota?

Aquesta és una pregunta trampa, només es donen dues opcions per respondre-la i en el cas del personatge que ens ocupa manquen...

L’estat de la sanitat a la comunitat de Madrid

Dies enrere vaig publicar un article sobre la situació en què es troba Madrid a causa dels efectes de la pandèmia titulat "Estat d'alarma...

Carta oberta al bisbe Josep Omella

Senyor Omella, no sé de quina forma he de dirigir-me a vostè. Ignoro si pel seu càrrec té un tracte especial que...

Com molt bé ha dit el periodista Jordi Barbeta, la inhabilitació i persecució dels tres darrers presidents catalans ha posat en evidència que l’estat espanyol és hostil i prevaricador envers Catalunya. La prevaricació consisteix a dictar resolucions injustes sabent que ho són, i alguna cosa deu saber si més no el govern espanyol, quan s’ha afanyat a mobilitzar l’advocacia de l’Estat per trobar arguments que evitin al rei Felipe VI haver de signar el reial decret de la vergonya.

La destitució del president de la Generalitat suposa un atemptat contra la voluntat democràtica dels catalans i la sentència d’inhabilitació implica en ella mateixa una vulneració dels drets fonamentals i un funcionament sistemàticament arbitrari de la justícia espanyola, tal com han assenyalat magistrats i catedràtics diversos que no són precisament partidaris de la independència de Catalunya.

Aquesta sentència que, inexorablement, d’aquí a uns anys, tombarà la justícia europea, serà un nou descrèdit per a la justícia espanyola, com ja ha passat en anteriors ocasions, i que sembla no importar gaire a la judicatura espanyola i el seu desprestigi europeu i mundial. L’advocat del president Quim Torra, Gonzalo Boye, ha presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional, els membres del qual dubto que anul·lin la sentència. No només això, poden deixar-lo en un calaix i fins que no dictaminin no es podrà acudir als tribunals europeus.

Aquí no hagi llegit l’anterior article publicat en aquest mitjà titulat “què pensar de la justícia espanyola vista la inhabilitació de Quim Torra“, li aconsellaria llegir-lo per tal de no ser repetitiu en els arguments i el plantejament final adreçat, com a pregunta, als lectors.

Els mitjans de la capital no han estat, com sempre que es refereixen a Catalunya, gaire interessats a analitzar la sentència, tot i disposar de departaments jurídics prou competents només s’esmercen i molt quan els convé. Criticar als jutges i més tractant-se del Suprem no els fa massa gràcia, menys encara si aquesta crítica pot d’alguna manera afavorir o donar alguna raó a Catalunya. El que si han fet ha sigut mostrar el seu acatament a la sentència amb no gaire dissimulada alegria.

Els convido a veure un vídeo del catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo, on analitza la sentència i que qualifica d’errònia i al marge de la llei i del codi penal.

La inhabilitació del president Torra, en virtut d’una sentència qualificada d'”infame” pel mateix Pérez Royo, ha estat víctima de la fòbia del complex mediàtic-judicial espanyol, que s’ha convertit en el primer poder de l’estat, gràcies a la irresponsabilitat dels polítics Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, que no han volgut o sabut cercar una solució al problema polític deixant-ho en mans de la justícia.

Em pregunto que en pensen Lesmes i companyia del fracàs de les euroordes d’extradició contra els polítics catalans a l’exili i que cap govern europeu ha complert d’acord amb les sol·licituds del Suprem. No seria ja hora d’analitzar els motius d’aquests fracassos en comptes de declarar, o creure’s, que són víctimes d’una mala justícia europea? Gonzalo Boye ja va deixar clar en la vista davant el Suprem el que hauria de fer la justícia espanyola en evitació d’un altre fracàs.

Europa ha instat a Espanya a resoldre la renovació de la cúpula judicial (CGPJ) que, segons la llei, va caducar fa dos anys. No és el primer cop que Europa dóna a Espanya un toc d’atenció sobre la seva judicatura, cosa que sembla no importar-li gaire a l’Estat espanyol. Cal recordar, com a exemple, les sentències a Atutxa i Otegi que van ser anul·lades per la justícia europea.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Aconseguirem algun dia que la justícia espanyola faci els deures i deixi d’actuar com un poder polític? Podrà l’estat complir la llei i renovar el poder judicial? Podrem, en un futur pròxim, canviar les regles del joc o continuaran sent els polítics els qui decideixin quins seran els integrants del CGPJ? Mentre continuí com fins ara que no ens venguin la pel·lícula de la separació de poders i una democràcia plena perquè no és cert.

Més articles

2 COMENTARIS

  1. La separació de poders apareix i desapareix a conveniència dels autèntics poders, dels poders de veritat que no son cap d’aquests tres. Tots ho sabem prou.
    Ara, amb suficient consciència crítica de la gent, això podría canviar. En lo que respecta a Ñ, tinc poques o cap esperança.
    També els catalans hem de saber que el poder està en mans de la voluntat popular. Si és vol.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

La corrupció del Partit Popular

Qui aquestes línies subscriu va residir a Madrid, a la vora d'un any i mig en la dècada dels anys setanta. D'aquella...

Què és Pablo Casado, un bocamoll o un patriota?

Aquesta és una pregunta trampa, només es donen dues opcions per respondre-la i en el cas del personatge que ens ocupa manquen...

L’estat de la sanitat a la comunitat de Madrid

Dies enrere vaig publicar un article sobre la situació en què es troba Madrid a causa dels efectes de la pandèmia titulat "Estat d'alarma...

Carta oberta al bisbe Josep Omella

Senyor Omella, no sé de quina forma he de dirigir-me a vostè. Ignoro si pel seu càrrec té un tracte especial que...

Estat d’alarma a Madrid a causa de la Covid-19

Després de dues setmanes discutint, missatges creuats, trucades, d'ordres i contraordres, d'embolic jurídic, ja s'ha produït el que era més lògic. El...