Què pensar de la justícia espanyola vista la inhabilitació de Quim Torra?

A la vista del que està succeint últimament, els dubtes i la desconfiança és el primer que ens ve al cap, després, de mica en mica, es transforma en incomprensible, per acabar demostrant-nos que no és el que hauria de ser: Justa, imparcial, gens polititzada i de sentit comú. Dic això perquè a casos similars la condemna o sanció és diferent segons qui sigui, diguem-ne, l’infractor.

En època preelectoral s’han de respectar algunes normes de cara a la neutralitat que s’ha d’exigir, però vet aquí que l’ABC va haver de satisfer 1.000€ per publicar una entrevista a Inis Arrimadas, pel mateix motiu a Pedro Sánchez li van caure 500€ per fer campanya des de la Moncloa i a la ministra Celaá 2.200 per ús electoralista de les institucions però… A Quim Torra, que no feia campanya i que es va limitar, mitjançant una pancarta, a demanar la llibertat de presos i exiliats, ha estat sancionat amb 30.000€ i l’han inhabilitat de president de Catalunya per desobediència.

Quins “pebrots” que té la justícia espanyola. La JEC és un organisme administratiu no pas judicial, per la qual cosa no té facultats per prendre determinades resolucions. Els jutges ho saben perfectament i no poden ignorar-ho a menys que per fotre a Catalunya i salvaguardar la sagrada unitat de la nació espanyola i saltin o interpretin la llei com els doni la gana, ignorant el que aquesta llei diu.

Només es pot actuar contra un president autonòmic, per desobediència, si no compleix un mandat judicial o el d’un superior jeràrquic i la Junta electoral no és cap de les dues coses ni té atribucions per inhabilitar-lo i els jutges del TSJC i del Suprem ho saben perfectament; aleshores que podem pensar els ciutadans de la inhabilitació del president Quim Torra?

Vaig ser testimoni d’un debat al 3/24 on varen participar Joan Queralt, Pérez Royo, Gonzalo Boye i Martin Pallin. Tots van estar molt contundents en les seves afirmacions, no hi ha delicte ni tampoc desobediència, la JEC havia d’haver demanat a un tribunal administratiu que instés un requeriment a la Generalitat, cosa que no va fer, per tant, la sentència és una barbaritat jurídica incomprensible tant al tribunal de Catalunya com al Suprem.

Gonzalo Boye, advocat de Quim Torra, ha sol·licitat davant el Constitucional la suspensió cautelar de la inhabilitació de Quim Torra. En el recurs d’empara es demana que la condemna quedi en suspens fins que el tribunal digui la seva. De no ser anul·lada la sentència s’adreçaran al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg. Malauradament els tribunals europeus ja coneixen la justícia espanyola.

Sobre aquest tema, Brussel·les ha reclamat a l’estat espanyol la renovació de la còpula judicial, ja que han passat ja dos anys d’haver caducat el seu mandat segons la llei. Com a Espanya els 20 membres del CGPJ són elegits pels partits polítics i el PP es nega a negociar i consensuar el tema, es pot donar el cas que la seva continuïtat duri més temps. Com l’actual majoria del consell és conservadora, als populars ja els està bé l’actual composició.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Aquesta és la pregunta que he plantejat a l’inici d’aquest escrit. No es tracta només del cas Quim Torra, es tracta de la situació de la justícia en general, a la vista del que ha succeït en l’entrega dels despatxos als nous jutges que es va fer a Barcelona i la picabaralla del president del CGPJ, Carlos Lesmes, amb el govern per la no presència de Felipe VI en aquell acte. És Espanya un veritable estat de dret? Una democràcia plena amb una clara i verdadera separació de poders? Personalment en tinc molts dubtes i a les proves faig referència.