18.1 C
Barcelona
Dissabte 24 octubre, 2020

Ara Quim Torra, abans la sentència del procés

Relacionats

Tamara Carrasco absolta, i ara què?

Una jutge de Barcelona ha absolt a Tamara Carrasco, la CDR detinguda a l'abril de 2018 acusada de terrorisme i que va estar més...

Què diria Luther King d’aquests silencis?

No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels sense ètica. El que em preocupa és el silenci dels bons.—...

Què pensar de la justícia espanyola vista la inhabilitació de Quim Torra?

A la vista del que està succeint últimament, els dubtes i la desconfiança és el primer que ens ve al cap, després,...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...

No ens podem estranyar de la decisió d’inhabilitar el president Quim Torra. Una pancarta en reclamació de llibertat als presos i exiliats, ha estat l’excusa per fer-ho, sabent que la JEC no és un organisme judicial ni el seu superior jeràrquic. Per aquest motiu vull recordar quin va ser l’inici de la repressió que encara continua i no té perspectives d’acabar.

Què us puc dir que no s’hagi dit abans o que a hores d’ara no sapigueu? Quin règim hi ha a Espanya? Ens diuen que és un estat democràtic avançat, un estat de dret i la seva forma política està basada en una monarquia parlamentària.

Qui va instaurar l’actual monarquia i quina legitimitat té? El dictador Franco la va imposar i, a la seva mort, la desastrosa transició la va legitimar. Franco responsable de la guerra civil, de mig milió d’exiliats i de centenars de milers de víctimes, que moltes d’elles encara hi són a les cunetes, és el que va iniciar l’actual situació

L’actual rei i el seu pare, no han estat votats pel poble a qui se li va negar el dret a escollir quin tipus de règim polític volia. Després vàrem conèixer la sentència d’un judici vergonyós, del tot irregular en el fons i en la forma. La fiscalia volia una condemna per rebel·lió i el veredicte se sospita estava consensuat abans de l’inici de la vista oral al Suprem.

Fixeu-vos en un detall: A la majoria de processats del 23-F se’ls van aplicar condemnes molt més reduïdes que als polítics del procés. A l’estat espanyol —la seva justícia— es considera més greu fer un referèndum que treure els tancs al carrer o entrar al congrés, disparant trets i segrestant als diputats.

Per cert, existeix un dubte més que raonable, de qui va ser realment el promotor d’aquell cop d’estat. L’últim, el de l’any 2010 sabem que ho va ser el tribunal constitucional atenent a una sol·licitud del Partit Popular, aleshores sota el comandament de Mariano Rajoy.
La sentència sobre l’Estatut va ser aberrant i va provocar un fort sotrac de les llibertats d’expressió, reunió i manifestació.

Una concentració com la que va haver-hi a rambla de Catalunya, si la justícia espanyola ho vol, es considerarà com a tumultuària i, per tant, com acte d’inducció a la sedició. Aquest delicte ha estat suprimit en quasi tota Europa però Espanya és diferent, només faltaria. Ara es parla de modificar-lo però no d’eliminar-lo.

Va ser el mateix rei Felipe VI, que el 3 d’octubre del 2017 va fer el seu discurs amb el lema “a por ellos”, qui va propiciar l’inici de la caça de bruixes que va acabar amb una sentència vergonyosa, més sabent que algun testimoni de l’acusació va mentir de forma descarada i sense que hagi estat criticat.

El govern espanyol va editar un vídeo on parlava de com de ferma que és Espanya, la seva gran democràcia i les llibertats del poble. Amb anterioritat i, mitjançat España Global, descrivia l’estat de dret existent i magnificava la figura del monarca Borbó com a garant. Quan es fa aquesta propaganda recordo aquella dita castellana que diu: Dime de que presumes y te diré de lo que careces.

Catalans estem sols, els nostres líders són a la presó o a l’exili per tant hem de ser curosos en les formes i saber aplicar l’art de la guerra, sense violència però amb determinació, els nostres drets els hem de defensar pensant en els nostres fills i néts. Tots, incloent-hi els no independentistes, no ens mereixem el tracte que rebem de l’estat que ens perjudica a tots i confio que aquests últims ho arribin a entendre algun dia.

Un agraïment al senyor Quim Torra que, en moments difícils, acceptà la presidència i l’ha dut a terme amb honestedat i sacrifici, davant la crisi política en primer lloc i d’una situació greu d’emergència sanitària després.

“Moltes gràcies, president Torra”. Sempre el recordarem.

Més articles

1 COMENTARI

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

La corrupció del Partit Popular

Qui aquestes línies subscriu va residir a Madrid, a la vora d'un any i mig en la dècada dels anys setanta. D'aquella...

Què és Pablo Casado, un bocamoll o un patriota?

Aquesta és una pregunta trampa, només es donen dues opcions per respondre-la i en el cas del personatge que ens ocupa manquen...

L’estat de la sanitat a la comunitat de Madrid

Dies enrere vaig publicar un article sobre la situació en què es troba Madrid a causa dels efectes de la pandèmia titulat "Estat d'alarma...

Carta oberta al bisbe Josep Omella

Senyor Omella, no sé de quina forma he de dirigir-me a vostè. Ignoro si pel seu càrrec té un tracte especial que...

Estat d’alarma a Madrid a causa de la Covid-19

Després de dues setmanes discutint, missatges creuats, trucades, d'ordres i contraordres, d'embolic jurídic, ja s'ha produït el que era més lògic. El...