Madrid és Espanya dins d’Espanya

La presidenta de Madrid veig que sap perfectament on està situada la seva comunitat, una altra cosa és si sap de debò que hi passa al seu interior. Declara: No hi ha metges a Espanya i aquest deu ser el gran problema que té a Madrid que, no ho oblidem, és Espanya dins d’Espanya. Un cop va fer les anteriors declaracions, va agafar una bona ingesta d’aire tot duent màscara.

Permetin que els faci esment a dues respostes públiques a la presidenta madrilenya. A Espanya hi ha metges i infermeres, el que no hi ha hagut, en dècades, condicions laborals dignes ni existeix la capacitat de formar gent en tres mesos. Fa anys que estem així i és ara quan descobrim que en realitat estàvem sota mínims.

Díaz Ayuso diu que a Madrid els manquen recursos, una comunitat que concentra les comunicacions, infraestructures i potència empresarial i que, gràcies a tot el que genera, pot implantar l’IRPF més baix d’Espanya als seus ciutadans, bé podria tractar d’apujar-los en evitació d’imponderables, com el que li causa l’actual pandèmia i no fer competència deslleial a la resta de comunitats.

La madrilenya ha criticat Pedro Sánchez des del primer dia que la Covid-19 va aparèixer provocant la situació de pandèmia. No ha sabut resoldre el problema al seu territori i, ara s’ha vist en l’obligació de demanar ajut al govern central. Així i tot no ha fet cap autocrítica (paraula aquesta no inclosa en el diccionari normatiu del PP).

La signatura de l’acord amb el qual han arribat ambdós governs, s’ha celebrat en un escenari decorat amb un munt de banderes que reflectien la frase d’Ayuso i que dóna títol a aquest article. En tota la vida no n’havia vist mai tantes de juntes, personalment crec que tant color vermell em resulta un pèl excessiu, tot i reconèixer que sóc un desastre en qüestions decoratives.

Hi ha un fet destacable i que anomeno: “La síndrome del cap de setmana”. Sánchez i Ayuso es van reunir el passat divendres i, els acords a què van arribar es van posar en marxa el dilluns següent. Avui, novament divendres, han resolt noves restriccions a diferents barris i localitats madrilenyes i el dilluns s’utilitzarà l’exèrcit per patrullar pels carrers. Si hi ha tanta urgència perquè demorar-ho tres dies més?

Si retrocedim en el temps, veurem que el 14 de març es va decretar l’estat d’alarma pel govern de Pedro Sánchez i era divendres, Madrid es va buidar en direcció al llevant. Vegin, tots i els consells, l’ambient que hi havia a la ciutat de Benidorm.

El diari El País ha fet públic un comunicat en que diu: Si no es redueixen ràpidament els contagis no s’hauria de descartar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, a la vista del perill existent i la nefasta actuació duta a terme en la comunitat de Madrid i arribar al confinament si fos necessari. El perill de transmissió a la resta de l’estat és evident si les mesures preses no donen els resultats que s’esperen de forma ràpida.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen que sent necessari o imprescindible, s’atrevirà el govern Sánchez a decretar el 155 i el confinament de Madrid? No es va atrevir a fer-ho al març quan va aparèixer el primer brot de la Covid-19 i la situació era veritablement dramàtica. Creuen que ho farà ara si arribés el cas? Ho dic perquè en moltes ocasions m’he preguntat: Qui mana realment a Madrid, el govern, els jutges, l’IBEX35, l’oligarquia?