18.6 C
Barcelona
Dilluns 25 setembre, 2023

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars en la forma com s’han produït i el motiu que els ha provocat. Tant el rei emèrit com l’exministre franquista Rodolfo Martin Villa han rebut un munt de suports per part de diverses personalitats, polítics, exministres, etcètera. Avui, però, comentaré el cas del rei emèrit.

Dues setmanes després que Joan Carles abandonés Espanya en un exili que l’ha dut fins als Emirats Àrabs, un important grup de ministres, presidents autonòmics i alts càrrecs dels governs d’UCD, del PSOE i del PP durant el seu regnat, han subscrit un manifest de suport. En un document de dos folis, critiquen la proliferació de condemnes que ha tingut sense gens de respecte a la presumpció d’innocència i demanen als ciutadans, entitats, partits, organitzacions i autoritats que defensin amb tots els mitjans la integritat territorial de la nació. Una preocupació per la unitat d’Espanya.

Que un total de 30 exministres i 40 alts càrrecs hagin subscrit aquest manifest evidencia clarament la fragilitat del sistema del 78. És des d’aquest punt de vista que el manifest és caspós, improcedent, desafortunat i vergonyós. Poc edificant per a la democràcia espanyola i de molt difícil digestió per a tots aquells que diuen defensar que tots els ciutadans són iguals davant la llei.

És poc edificant perquè en res ajuda al seu fill, avui cap de l’Estat. El regnat de Juan Carlos I està ja irremeiablement vinculat a la corrupció i ja no hi ha manera que aquesta situació sigui reversible. (En el discurs de Nadal ell, i després el seu fill van condemnar la corrupció, en especial la dels càrrecs públics) i, en contra del que pugui semblar, el manifest en favor seu, evidència la feblesa del sistema institucional espanyol nascut durant la transició i que s’anomena el règim del 78.

Un cop confirmat que el primer destí de l’emèrit a l’exili, sigui la Unió dels Emirats Àrabs, dóna una primera pista dels requisits dels països per on pot moure’s Juan Carlos: Que són els països que no tinguin un conveni d’extradició amb Suïssa. És evident que aquesta és, en aquests moments, la principal preocupació tant del monarca exiliat, de tots els que li donen suport, així com l’estret cercle que ha portat la seva fugida a l’estranger.

A Espanya, en dues ocasions s’ha denegat al Congrés la creació d’una comissió d’investigació sobre Joan Carles I. Les votacions en contra de PSOE, PP i Cs primer, amb l’afegit de VOX al segon intent, ho han impedit, La justícia va negar també una querella dient que el monarca era inviolable i va arxivar la causa. Si ara ho investiga la fiscalia del Suprem, és perquè que ho està fent el país Helvètic a través de la fiscalia de Ginebra.

La fugida, exili, o com se li vulgui dir, ha estat comentada pels mitjans de comunicació arreu del món donant una imatge deplorable de Joan Carles en particular, com de la monarquia i el país en general.

Personalment tinc molts dubtes de què el rei emèrit arribi a seure a la banqueta dels acusats, a Suïssa no anirà si no és de forma voluntària i no crec que ho faci, a Espanya només pot ser jutjat pel tribunal suprem i pels delictes de blanqueig de diners o tenir-los a l’estranger per no pagar impostos que, segons la llei, li correspondrien acabarà, com a molt, amb una sanció econòmica. Un altre motiu serà probablement la seva edat i l’estat de salut bastant precari.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Veurem al rei emèrit davant del jutge? A què ve aquest suport tan ample i generós a la seva persona? No està demostrat que ha fet ús de la seva condició de cap d’estat per al seu benefici personal? És a ell a qui volen protegir o es tracta, un cop més, de protegir i salvaguardar el règim del 78?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Amnistia o eleccions altra vegada?

En una entrevista a la Cope, Aznar va tornar a cridar, com va fer dies enrere, a la mobilització de la societat...

L’expresident Aznar insisteix que Espanya es trenca

Aznar ha parlat, un altre cop, del perill de la destrucció d'Espanya. Sempre parla qui menys autoritat té per fer-ho. A algú...

De Diada submisa a dia de la independència?

Per què celebrem la Diada? 11 de setembre. No es commemora una victòria sinó una derrota davant el...

Les condicions de Puigdemont i les seves repercussions

Com era d'esperar, les condicions que Carles Puigdemont va detallar a Brussel·les el passat dimarts, ha aixecat un munt de comentaris de...

El TC rebutja el recurs de Puigdemont contra l’ordre d’arrest

El fiscal en cap davant el Tribunal Constitucional, Pedro Crespo, ha recorregut en súplica la decisió de la sala de vacances del...