19.1 C
Barcelona
Dijous 22 octubre, 2020

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

Relacionats

Què diria Luther King d’aquests silencis?

No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels sense ètica. El que em preocupa és el silenci dels bons.—...

Què pensar de la justícia espanyola vista la inhabilitació de Quim Torra?

A la vista del que està succeint últimament, els dubtes i la desconfiança és el primer que ens ve al cap, després,...

Ara Quim Torra, abans la sentència del procés

No ens podem estranyar de la decisió d'inhabilitar el president Quim Torra. Una pancarta en reclamació de llibertat als presos i exiliats,...

Madrid és Espanya dins d’Espanya

La presidenta de Madrid veig que sap perfectament on està situada la seva comunitat, una altra cosa és si sap de debò que hi...

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars en la forma com s’han produït i el motiu que els ha provocat. Tant el rei emèrit com l’exministre franquista Rodolfo Martin Villa han rebut un munt de suports per part de diverses personalitats, polítics, exministres, etcètera. Avui, però, comentaré el cas del rei emèrit.

Dues setmanes després que Joan Carles abandonés Espanya en un exili que l’ha dut fins als Emirats Àrabs, un important grup de ministres, presidents autonòmics i alts càrrecs dels governs d’UCD, del PSOE i del PP durant el seu regnat, han subscrit un manifest de suport. En un document de dos folis, critiquen la proliferació de condemnes que ha tingut sense gens de respecte a la presumpció d’innocència i demanen als ciutadans, entitats, partits, organitzacions i autoritats que defensin amb tots els mitjans la integritat territorial de la nació. Una preocupació per la unitat d’Espanya.

Que un total de 30 exministres i 40 alts càrrecs hagin subscrit aquest manifest evidencia clarament la fragilitat del sistema del 78. És des d’aquest punt de vista que el manifest és caspós, improcedent, desafortunat i vergonyós. Poc edificant per a la democràcia espanyola i de molt difícil digestió per a tots aquells que diuen defensar que tots els ciutadans són iguals davant la llei.

És poc edificant perquè en res ajuda al seu fill, avui cap de l’Estat. El regnat de Juan Carlos I està ja irremeiablement vinculat a la corrupció i ja no hi ha manera que aquesta situació sigui reversible. (En el discurs de Nadal ell, i després el seu fill van condemnar la corrupció, en especial la dels càrrecs públics) i, en contra del que pugui semblar, el manifest en favor seu, evidència la feblesa del sistema institucional espanyol nascut durant la transició i que s’anomena el règim del 78.

Un cop confirmat que el primer destí de l’emèrit a l’exili, sigui la Unió dels Emirats Àrabs, dóna una primera pista dels requisits dels països per on pot moure’s Juan Carlos: Que són els països que no tinguin un conveni d’extradició amb Suïssa. És evident que aquesta és, en aquests moments, la principal preocupació tant del monarca exiliat, de tots els que li donen suport, així com l’estret cercle que ha portat la seva fugida a l’estranger.

A Espanya, en dues ocasions s’ha denegat al Congrés la creació d’una comissió d’investigació sobre Joan Carles I. Les votacions en contra de PSOE, PP i Cs primer, amb l’afegit de VOX al segon intent, ho han impedit, La justícia va negar també una querella dient que el monarca era inviolable i va arxivar la causa. Si ara ho investiga la fiscalia del Suprem, és perquè que ho està fent el país Helvètic a través de la fiscalia de Ginebra.

La fugida, exili, o com se li vulgui dir, ha estat comentada pels mitjans de comunicació arreu del món donant una imatge deplorable de Joan Carles en particular, com de la monarquia i el país en general.

Personalment tinc molts dubtes de què el rei emèrit arribi a seure a la banqueta dels acusats, a Suïssa no anirà si no és de forma voluntària i no crec que ho faci, a Espanya només pot ser jutjat pel tribunal suprem i pels delictes de blanqueig de diners o tenir-los a l’estranger per no pagar impostos que, segons la llei, li correspondrien acabarà, com a molt, amb una sanció econòmica. Un altre motiu serà probablement la seva edat i l’estat de salut bastant precari.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Veurem al rei emèrit davant del jutge? A què ve aquest suport tan ample i generós a la seva persona? No està demostrat que ha fet ús de la seva condició de cap d’estat per al seu benefici personal? És a ell a qui volen protegir o es tracta, un cop més, de protegir i salvaguardar el règim del 78?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Què és Pablo Casado, un bocamoll o un patriota?

Aquesta és una pregunta trampa, només es donen dues opcions per respondre-la i en el cas del personatge que ens ocupa manquen...

L’estat de la sanitat a la comunitat de Madrid

Dies enrere vaig publicar un article sobre la situació en què es troba Madrid a causa dels efectes de la pandèmia titulat "Estat d'alarma...

Carta oberta al bisbe Josep Omella

Senyor Omella, no sé de quina forma he de dirigir-me a vostè. Ignoro si pel seu càrrec té un tracte especial que...

Estat d’alarma a Madrid a causa de la Covid-19

Després de dues setmanes discutint, missatges creuats, trucades, d'ordres i contraordres, d'embolic jurídic, ja s'ha produït el que era més lògic. El...

Tamara Carrasco absolta, i ara què?

Una jutge de Barcelona ha absolt a Tamara Carrasco, la CDR detinguda a l'abril de 2018 acusada de terrorisme i que va estar més...