16.3 C
Barcelona
Dilluns 26 octubre, 2020

Per què vol ser independent Catalunya? (XI/XI)

Relacionats

Ara Quim Torra, abans la sentència del procés

No ens podem estranyar de la decisió d'inhabilitar el president Quim Torra. Una pancarta en reclamació de llibertat als presos i exiliats,...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...

Per què vol ser independent Catalunya? (X/XI)

Per passar de ser nació sense estat a estat lliure i pròsper! Motius comentats, per…

Per què vol ser independent Catalunya? (VIII/XI)

Per a preservar la seva identitat, cultura, llengua. L'independentisme uneix un altre motiu als 7 anteriors, per…

El primer bé de les nacions resideix en la seva independència i en la seva existència política.

Per als independentistes, Catalunya té 10 grans raons, causes, per voler la seva independència.

  • Per la seva pròpia història. Ignorada i atacada des de fa segles. El lògic és defensar-la, evitar que desaparegui.
  • Per a optimitzar el seu nivell de vida pel molt que genera. Avui, depenent d’Espanya, ho disminueix. Ho demostren indicadors macroeconòmics objectius. Qualsevol ciutadà conscient vol el millor per a la seva família.
  • Per a viure en una plena llibertat. Avui la manca depenent de l’Estat espanyol que aplica mètodes i criteri de terrorisme al que és democràcia. Els independentistes no són terroristes.
  • Per aplicar una moderna “justícia social” que avui impedida. L’Estat incompleix les seves pròpies lleis orientades a funcions socials. Nombroses lleis del parlament català aprovades per a pal·liar les creixents àrees de pobresa són anul·lades pel constitucional espanyol.
  • Per viure en veritable democràcia avui clarament en regressió. La separació de poders està del tot qüestionada. Existeixen lleis (Mordassa) no presents en altres democràcies.
  • Per no ser una colònia de l’Estat espanyol com demostren els fets objectius. Succeeix en el pla polític, econòmic, cultural, identitari, etcètera. També el que intel·lectuals de prestigi mundial (Ohmae) diuen “colonització perifèrica”: Les zones que generen més riquesa no tenen autonomia sobre si mateixes i depenen dels qui no la creen. Això perjudica molt seriosament a totes les empreses, treballadors, de Catalunya.
  • Per no dependre d’una monarquia, incoherent, corrupta, incompetent, antidemocràtica, hostil i passar a ser una moderna i democràtica república de tall europeu. Objectivament, la monarquia no té sentit. Subjectivament, n’hi ha prou amb conèixer l’actuació dels Borbons a Catalunya i més la dels recents sobirans.
  • Per preservar la seva identitat, cultura, llengua, avui atacades. Hi ha una llarga llista de fets objectius des de Felipe IV a Felipe VI.
  • Per no estar castigada per un estat judicial, policial, amb mètodes propis de pseudodemocràcies o dictadures. No ho diuen els independentistes. Ho qualifica la premsa internacional seriosa: New York Times, The Guardian, Le Soir, Independent, Mediamart, Herald Scotland, L’Echo…
  • Per ser un estat modern, pròsper, lliure, i deixar de ser una nació sense estat a la qual Espanya vol convertir en regió sotmesa. Perquè, “ser-ho” és la “raó de ser” de qualsevol societat amb dignitat democràtica, objectiva i subjectiva, consciència de si mateixa; que desitgi el millor per a “tots” els seus habitants. És el coherent.

Per cadascuna i per totes aquestes causes, amb les seves moltes proves, Catalunya desitja ser independent.

Qui ha originat les causes? Catalunya o l’Estat espanyol?

Posant els fets en ordre cronològic, si s’analitzen objectivament, sembla que l’origen és clar. L’independentisme és “reacció”. Un indicador que utilitzem els consultors davant un problema empresarial: “Baixes” de personal qualificat. Si una zona com Catalunya, 19% del PIB, 25% de les exportacions, principal font de riquesa productiva, major concentració industrial del sud d’Europa, “banana daurada i motor d’Europa” segons la UE té a la meitat dels seus votants que volen anar-se’n, i molt més de la meitat que demanen un referèndum… Els qui dirigeixen Espanya han generat un gravíssim problema. Fins i tot el TC, saltant-se la Constitució, va deixar Catalunya sense l’Estatut aprovat en referèndum.

Tenen la responsabilitat “política” de solucionar-ho. Ho resolen o ho agreugen? Neutralitzen les causes de l’independentisme o les ignoren i augmenten? Què fan perquè, de forma satisfactòria i voluntàriament, l’independentisme decideixi quedar-se “amb” Espanya, no “sota” Espanya?

Quins referents he utilitzat?

Tot anàlisi exigeix uns referents. En l’exposició de les deu grans causes m’he basat en pautes d’Universitats i intel·lectuals de prestigi internacional. Comparo el que succeeix en el conflicte Espanya-Catalunya i el que fan els estats democràtics inqüestionables.

També en el que proposen consultors mundials com Drucker, Ohmae, Watrmans, Peters, Hickman, etcètera. En concret: “L’excel·lència”. Pot qualificar-se d’“excel·lent” la gestió d’Espanya amb Catalunya? Sota quins referents?

Que guanya l’Estat espanyol amb aquest conflicte?

Machado deia que a Espanya de cada diez cabezas, una piensa y nueve envisten. Qui pensa en Espanya? Amb quins resultats? Continua vigent la frase d’Ortega: Españoles i catalanes solo pueden conllevarse”. Per a això, l’Estat espanyol només utilitza via judicial i policial? Si és així és per una clara mostra d’incompetència política. Jefferson (autor de la independència dels EUA) va dir: “Quan el poble tem al govern, hi ha tirania. Quan el govern tem al poble, hi ha llibertat”. Què fa servir Espanya en i amb Catalunya? Tirania? Gandhi: “Lo que se obtiene con violencia, solo podrá mantenerse com violència. Serà això el que Espanya aplicarà indefinidament? Continua vigent Unamuno amb la seva suposada frase a Millán Astray: Vencereis pero no convencereis.

Què guanyaria Espanya fent propostes perquè els independentistes vulguin quedar-se voluntària i satisfactòriament? Què perdrà si acaben marxant? Existeixen clars models de col·laboració optimitzant sinergies, respectant identitats, actuant per valors democràtics, de justícia social avançada. Suïssa, per exemple. Ha de ser forçosament l’Espanya castellana encara que exigeixi permanent repressió?

He demanat a segments dependentistes, espanyolistes, que aportin arguments i proves que per als habitants de Catalunya, tots!, fora molt millor continuar depenent d’Espanya que independitzar-se. No hi ha hagut un sol argument. Sí que hi ha “no es pot, és impossible, Espanya no ho permetrà, Europa no secundarà”. Però ni una sola prova que és millor la dependència que la independència. Què deduir d’això? Emiliano Zapata dijo: Si quieres ser pajaro, vuela! Si quieres ser gusano, arrástrate! pero no te quejes cuando te pisoteen. Aplicació…

Manifestació “Som una nació; nosaltres decidim”

I així doncs?

Els independentistes no saben com els anirà amb la independència. Però sí que saben com els va amb la dependència de l’Estat espanyol. Per això demanen un referèndum, volen independitzar-se.

En definitiva, Per què vol ser independent Catalunya? Perquè, com va dir Napoleó: “El primer bé de les nacions resideix en la seva independència i en la seva existència política. I els independentistes tenen 10 importants motius més.

Es coneixen les “causes” de l’independentisme. Li correspon a l’electorat de Catalunya decidir: Els beneficis de la independència o els perjudicis de ser subregió intervinguda, asfixiada, colonitzada, sense Estatut confirmat i al marge de la Constitució? Com reaccionarà la societat catalana amb dignitat democràtica i orientada al seu futur?

Vists els fets, l’Estat espanyol ha creat el problema. La seva “reacció” és coneguda. Quines són les seves “causes crítiques? Ara, ho solucionarà democràticament i políticament?

Diagnòstic, pronòstic, decisions? Que decideixi el lector…

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Avui, més que mai, desconfio de la justícia

Em refereixo, òbviament, a la justícia espanyola. El judici al major Trapero i la cúpula dels mossos d'esquadra i, especialment la seva sentència, ha...

La corrupció del Partit Popular

Qui aquestes línies subscriu va residir a Madrid, a la vora d'un any i mig en la dècada dels anys setanta. D'aquella...

Què és Pablo Casado, un bocamoll o un patriota?

Aquesta és una pregunta trampa, només es donen dues opcions per respondre-la i en el cas del personatge que ens ocupa manquen...

L’estat de la sanitat a la comunitat de Madrid

Dies enrere vaig publicar un article sobre la situació en què es troba Madrid a causa dels efectes de la pandèmia titulat "Estat d'alarma...

Carta oberta al bisbe Josep Omella

Senyor Omella, no sé de quina forma he de dirigir-me a vostè. Ignoro si pel seu càrrec té un tracte especial que...