8.3 C
Barcelona
Diumenge 6 desembre, 2020

Per què vol ser independent Catalunya? (X/XI)

Relacionats

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

Com li correspon estar Catalunya?

Catalunya comença a estar com correspon— Carmen Calvo La vicepresidenta del govern no concreta. Fets i declaracions permeten algunes...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Parlem de nou de les “fake news”?

Les notícies falses, conegudes també amb l'anglicisme fake news, són un tipus d'expressions que consisteixen a donar a conèixer un contingut de notícies pseudoperiodístiques difoses mitjançant...

Per passar de ser nació sense estat a estat lliure i pròsper!

Motius comentats, per…

  1. Defensar la pròpia història davant els qui la ignoren, volen anul·lar.
  2. Optimitzar el nivell de vida de “tots” els habitants de Catalunya pel que generen amb el seu treball. Depenent de l’Estat espanyol no és possible.
  3. Gaudir de total llibertat individual i col·lectiva davant els qui la impossibiliten, castiguen, política, econòmica, judicial, policialment.
  4. Aplicar una justícia social necessària que l’Estat espanyol impedeix.
  5. Viure en veritable democràcia. A Espanya disminueix acceleradament.
  6. No seguir sota una monarquia incoherent, corrupta, incompetent, antidemocràtica.
  7. No ser tractada com una colònia.
  8. Preservar la seva identitat, cultura, llengua.
  9. No dependre d’un estat judicial i policial.
  10. Ser una nació-estat lliure i pròsper.

Quina és la raó de ser d’un ésser?

 Pregunto això quan assessoro un pla estratègic. La resposta fixa la “missió”, “raó de ser”, de l’Empresa. És el “nord” per a objectius, actuacions, principis. Perfectament aplicable a nacions.

Vaig col·laborar 18 anys amb una de les més importants multinacionals mundials en el seu sector. Vaig preguntar al seu president a Espanya “quina era la raó de ser” del hòlding. Resposta: Sobreviure! Aplicable a Catalunya? Per als independentistes catalans, sí. Tenen consciència de ser nació que tracta de “sobreviure” davant el crònic intent de diluir-la a Castella, a Espanya.

Què és una nació?

Espanya: Estat plurinacional? Nació de nacions? Moltes respostes des d’enfocaments ètnics,  històrics, geogràfics, culturals, sociològics, ideològics, polítics, etcètera. El Doctor Santiago Diaz de Quijano, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona, proposa: “Des d’una perspectiva integradora d’enfocaments organicistes (objectius, històrics) i constructivistes (subjectius, dinàmics), es pot dir que en l’emergència d’una nació es donen tres elements”.

  1. Categorització. Percepció de característiques pròpies del grup al qual es pertany que es percep diferent d’uns altres. Poden ser diferents i no necessàriament han de donar-se totes elles: llengua, territori, valors, cultura, religió, creences, pautes de comportament, art, arquitectura, etcètera.
  2. Orgull de pertinença. Les persones se senten orgulloses de pertànyer a aquest grup. Aquesta pertinença és part del seu ser, de la seva identitat personal.
  3. Voluntat de continuar pertanyent i de col·laborar al projecte col·lectiu. Decisió de les persones de continuar pertanyent a aquest grup del qual se senten orgullosos, i de contribuir al seu projecte de futur, per a ser el que volen ser.

El catedràtic Díaz de Quijano amplia: “Renan, en el seu discurs en la Sorbona, respon a la pregunta de què és una nació”. Els elements històrics, culturals, els objectius no són suficients. La “nació” és un plebiscit de cada dia.

Es donen a Catalunya des de fa segles i avui amb més força? Per als independentistes catalans, sí! Volen un plebiscit! “Som una nació”, corejaven més d’un milió i mig de persones a Barcelona, 1.600 entitats…

Encaixa aquest sentiment amb la idea d’una Espanya que, tàcitament, es continua definint com a “unitat de destí en l’universal”? No! José Antonio Primo de Rivera: “Catalunya […] només pot ser nació remant en el vaixell que comanda Castella per a complir la missió comuna que com a espanyola té”. No forma part encara avui aquesta idea del conscient i subconscient col·lectiu espanyol? La raó de ser de Catalunya és remar per a Castella? Per a l’Estat espanyol, sí! Per als independentistes amb dignitat democràtica i consciència de si mateixos com a “nació”, no!

Què és avui Catalunya?

Per a Espanya: “Nacionalitat”. En realitat? Res! Un títol. Ni està al nivell “d’una altra comunitat, una altra autonomia”. Es va intentar amb un segon Estatut “constitucionalment” elaborat, aprovat per dos parlaments, confirmat pels catalans i sancionat pel rei. Però el Constitucional va anul·lar articles i va modificar uns altres que manté en estatuts espanyols. Avui, Catalunya es troba “fora” de la Constitució. Segons el catedràtic sevillà de Dret Constitucional, Pérez Royo, “El TC va trencar el pacte constitucional en desautoritzar el pacte entre parlaments i ignorar el referèndum”. “Pràcticament s’està suspenent l’autonomia; s’està aplicant un 155 sense dir-ho.

Per a Catalunya: Tenia estatut “propi” ja abans de la Guerra Civil; de l’elaboració de la Constitució. Des de la consciència de “nació” realment històrica, què és avui Catalunya? Per als independentistes catalans: Una “nació sense estat, sotmesa, colonitzada, atacada en la seva identitat, cultura, llengua, valors; econòmicament espoliada, explotada com una colònia”.

Què saben bé els independentistes?

  • El relator de l’ONU reconeix a Catalunya com a “minoria nacional”.
  • Realitat objectiva: Catalunya reuneix totes les característiques “organicistes i constructivistes, pròpies d’un estat” (Renan). No ho té.
  • La història demostra que durant segles, va tenir poders legislatius, executiu i judicial independents. Llengua, legislació, moneda pròpia. Ha estat “subjecte polític”. Avui se li nega aquesta condició.
  • Els estaments de l’Estat espanyol no sols no donen resposta a les seves necessitats sinó que les engrandeixen. Afecta negativament a tota la població. Aquí estan els fets objectius.
  • Segons el mitjà independent “Quart Poder”, el Producte Interior Brut de Catalunya independent se situaria en el número 54, en la part alta de la taula. Darrere de Dinamarca, davant de Finlàndia. El seu PIB per càpita a valors de paritat de poder adquisitiu (PPA) continuaria escalant llocs i ocuparia el 28 del món, a 2.000 dòlars americans de diferència de França i entre Corea del Sud i Bahames. Seria un Estat més ric que Itàlia i Espanya, llocs 31 i 33 del rànquing mundial, amb un PIB per càpita xifrat entorn de 30.000 dòlars anuals pel Fons Monetari Internacional (FMI). Entre els 28 països de la Unió Europea, ocuparia el vuitè lloc en renda per càpita. Avui està totalment intervinguda per l’Estat espanyol i baixant en qualitat de vida, atencions socials, infraestructures, recursos per a sanitat, educació, treball… Què és el coherent per a un votant conscient?
  • Els independentistes pretenen…
  • Crear una república moderna, europeista, veritablement democràtica. Avui està sotmesa a un model no democràtic i sota una monarquia clarament hostil des de fa segles.
  •  Comptar amb estaments, estructures d’Estat, partits polítics d’exclusiva obediència als habitants de Catalunya. Avui té partits, d’exclusiva obediència espanyola. No representen ni defensen als seus militants, votants. També, encara, votants que no defensen ni els seus propis interessos, els de les seves famílies.
  • Planificar la seva economia cara a un major nivell de vida i sistemes de pensions, justícia social, a nivell de països com Dinamarca, Finlàndia, Àustria, Bèlgica, segons dades macroeconòmiques. És focus d’atracció de grans multinacionals tecnològiques. Barcelona, cinquena ciutat del món en atractiu i per talent. Avui està greument perjudicada, ofegada, segons dades del mateix Estat espanyol.
  • Crear organitzacions empresarials i sindicals de tipus europeu que optimitzin tot el seu potencial. Avui les grans patronals i sindicats ni defensen ni representen els interessos d’empreses i treballadors de Catalunya.
  • Crear un estament judicial modern, veritablement independent i basat en principis democràtics, europeus. Avui, part de l’estament judicial és contrari i no coincideix amb legislació europea
  • Materialitzar sistemes educatius en els quals ha estat pionera. Universitat de Barcelona: La primera de l’estat en el rànquing mundial. Universitats privades com ESADE, IESE, IQS i EADA són entre les primeres del món. Avui, la universitat catalana està subordinada al model espanyol i asfixiada econòmicament.
  • I més objectius que els independentistes volen materialitzar en bé de “tots” els habitants de Catalunya.

Els habitants de Catalunya amb dignitat democràtica ho saben bé. Reaccionen. És lògic que vulguin independitzar-se.

Quina és la raó de ser d’un ésser? Ser en tot el seu potencial! El de Catalunya és molt alt però la dependència d’Espanya l’allunya progressivament d’aquest.

Quin és, ha de ser, la “raó de ser” de Catalunya? Un estat lliure, pròsper per a tots els seus habitants, amb justícia social avançada, democràtic, amb història pròpia o una subregió espanyola, fora de la Constitució, colonitzada, espoliada i dominada?

En quin model volen viure els votants de Catalunya?

La raó de ser de Catalunya, segons la majoria independentista del seu Parlament, dels independentistes, és ser.

Nació amb estat.

Més articles

1 COMENTARI

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

La repressió a Espanya continua el dia d’avui

Ara, quan tot just, s’han complert quaranta-cinc anys de la mort del dictador, el franquisme continua viu en quasi totes les estructures de...

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

Com li correspon estar Catalunya?

Catalunya comença a estar com correspon— Carmen Calvo La vicepresidenta del govern no concreta. Fets i declaracions permeten algunes...

Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?

Tal com he llegit en El Nacional en dues ocasions, en cap lloc està escrit que Miquel Iceta no pugui ser el pròxim...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...