20.7 C
Barcelona
Diumenge 20 setembre, 2020

Ja ha arribat l’hora de Miquel Iceta?

Relacionats

Es justa la inhabilitació de Quim Torra per una pancarta?

Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser jutjat, i condemnat, pel TSJ de Catalunya per delicte de...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...

Per què vol ser independent Catalunya? (X/XI)

Per passar de ser nació sense estat a estat lliure i pròsper! Motius comentats, per…

L’actualitat dels ferrocarrils a l’Estat espanyol (II)

Amb l'anterior article sobre el tema ja vaig deixar clara la situació en què es troba el ferrocarril a Espanya per l'aposta en favor...

Aquesta és la pregunta que em vaig formular diumenge al vespre, després haver seguit l’entrevista que li va fer Vicent Sanchis a TV3. Abans de respondrem, a mi mateix, la pregunta, cal primer fer una valoració del personatge, una mena de currículum per saber-ne més de les seves qualitats com a polític i com a persona.

Nascut el 17 d’agost de 1960 a Barcelona, va iniciar la carrera de Ciències Químiques però va abandonar els estudis per centrar-se en la política i compaginant aquesta activitat amb els estudis de Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sent incapaç de finalitzar-los havent repetit cursos. Es va afiliar al Partit Socialista Popular de Catalunya el setembre de 1977, un any més tard, en 1978, ho va fer a la Joventut Socialista de Catalunya i al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Elegit en les eleccions municipals de 1987, va exercir el càrrec de regidor de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat entre 1987 i 1991. Polític de la confiança de Narcís Serra, aquest últim, vicepresident del govern, presidit per Felipe González, el va nomenar director del Departament d’Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern, responsabilitat que va exercir des de 1991 fins a 1995, any en què va passar a exercir de subdirector del gabinet

Inclòs com a candidat en el número 7 de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) al Congrés dels Diputats per Barcelona, en les eleccions generals de 1996, va resultar elegit diputat per a la VI legislatura. Miquel Iceta va declarar públicament la seva homosexualitat l’octubre de 1999, durant la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999; va ser llavors considerat el primer polític espanyol a fer-ho. Havent estat elegit diputat autonòmic en aquells comicis, la seva renúncia a l’escó en el Congrés dels Diputats es va fer efectiva el 2 de novembre de 1999.

El juliol de 2008 es va convertir en membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE. Va ser membre de la ponència per a la reforma de l’actual Estatut d’autonomia de Catalunya. El juliol de 2014 va ser elegit, mitjançant eleccions primàries i sense rivals, nou secretari general del PSC amb el 85% dels vots, en substitució de Pere Navarro.

El 30 de juny de 2015 va ser elegit candidat del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya per a les eleccions autonòmiques del 27-S, en les quals el seu partit va obtenir 16 escons. El 2016 va resultar reelegit líder del PSC, imposant-se en les primàries a Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

Va repetir com a aspirant del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya en el context de les eleccions autonòmiques de 2017. Proposat pel Grup Parlamentari PSC-Units en el Parlament de Catalunya com a senador de designació autonòmica el maig de 2019; el ple del parlament català, en una situació inèdita -perquè atesos els principis de representació proporcional recollits en els reglaments de la cambra, els candidats proposats pels grups parlamentaris havien estat fins llavors consuetudinàriament ratificats pel ple- va bloquejar la designació com a senador d’Iceta.

Aquest s’havia estat anunciant públicament com el candidat a presidir el Senat; els representants de la majoria independentista en el Parlament català es van posicionar públicament i van anunciar llavors el seu rebuig al fet que Iceta es convertís en senador i van forçar una votació secreta del ple el 16 de maig de 2019, que va resultar en 25 vots a favor, 65 en contra i 39 abstencions. Iceta va anunciar la intenció de demanar empara davant el Tribunal Constitucional per a preservar els drets del seu grup parlamentari, ignoro si ho va fer o quin resultat va obtenir en cas de fer-ho.

Una de les coses que acostumo a fer és acudir a les hemeroteques a veure les seves declaracions i comprovar si són fermes o canvien amb el pas del temps. També, com a partit català que dirigeix, veure la defensa i compromís amb els ciutadans de Catalunya, siguin independentistes o no, i el que proposa en favor seu. Vull estar segur del compliment que fa de les propostes i promeses que fa en campanya electoral.

Vegin com estava a favor del referèndum i en feia la seva presentació.

Iceta manifesta i avisa al govern català, que ja es troba en temps de descompte i reclama eleccions.

Com seria Catalunya si governés per majoria absoluta el PSC, vista la desaparició dels líders que sí defensaven un socialisme català abans de ser el PS(c)OE a Catalunya? Cal recordar a Carme Chacón i la seva frase: “Defensarem amb ungles i dents que Catalunya no tingui un finançament com el d’Euskadi”? Ningú del PSC de llavors, la va desautoritzar ni va presentar una sola proposta per defensar interessos dels habitants de Catalunya, dels seus propis militants i votants! Tot, per a afeblir als partits que de veritat aspiren a una república independent que permeti un millor nivell de vida, democràcia, llibertat, justícia social… Quins arguments té el PS(c)OE que demostrin que dependre de l’estat espanyol és millor que ser independents? Com viurien els habitants de Catalunya sota la dependència del PSOE? Tema obert i fàcil d’imaginar…

Una altra cosa que valoro molt de les persones, és saber si són conscients de la situació en què es troben o si van errades en la seva percepció de la realitat del moment, de ser aquest el cas, no són valides per determinats càrrecs i molt menys en el món de la política.

Vegin l’opinió d’Iceta respecte del franquisme.

Conscient que un article excessiu pot arribar a esgotar la paciència del lector, no faré cap més anàlisi (tot i tenir-ne un parell a punt). Dono per finalitzat el present amb la pregunta que dóna títol al mateix: Ha arribat l’hora de Miquel Iceta? Ignoro quina serà la resposta de cadascun de vostès, la meva és del tot positiva.

Considero que sí, ja ha arribat l’hora de plegar i abandonar la política.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Crec que Iceta és un d’aquests polítics-fusible que l’unionisme crema i reemplaça periòdicament a Catalunya. Abans això era una estratègia només del PP, que de Madrid estant sempre ha forçat als seus polítics catalans a dir bestieses, una darrera l’altra, a costa de la seva carrera política i de la seva dignitat personal, amb l’única finalitat de perjudicar tant com es pugui el projecte independentista català. El que és remarcable d’Iceta és la seva longevitat, potser deguda a la seva capacitat demagògica i al seu cinisme, del tot remarcables. Aquest home no posa límits a la baixesa moral que és capaç d’entomar amb tal de poder seguir fent ballaruques davant de l’amo, i, no ho oblidessim, assegurar-se una jubilació daurada en alguna institució pública o empresa amiga de l’Ibex. Estic d’acord, però, que fins i tot ell ja ha estat finalment amortitzat.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

El règim del 78, la mentida de la transició

Aquest no és el primer cop que parlo del règim sorgit de la transició, declarat modèlic per part de la classe política...

Es justa la inhabilitació de Quim Torra per una pancarta?

Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser jutjat, i condemnat, pel TSJ de Catalunya per delicte de...

És Pablo Casado el gran líder del PP?

Aquesta pregunta l'haurien de respondre els afiliats al partit en primera instància i després que fos corroborada pels votants quan siguin cridats...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (II)

Dues setmanes després del manifest de suport al rei emèrit, Rodolfo Martin Villa ha rebut el mateix per part de tots els expresidents vius, sense excepció i per...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...