20.7 C
Barcelona
Diumenge 20 setembre, 2020

Juan Carlos I de Borbón s’acomiada i se’n va

Relacionats

El règim del 78, la mentida de la transició

Aquest no és el primer cop que parlo del règim sorgit de la transició, declarat modèlic per part de la classe política...

Es justa la inhabilitació de Quim Torra per una pancarta?

Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser jutjat, i condemnat, pel TSJ de Catalunya per delicte de...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...

Per què vol ser independent Catalunya? (X/XI)

Per passar de ser nació sense estat a estat lliure i pròsper! Motius comentats, per…

Quin detall ha tingut la casa del rei amb el comunicat que ha fet públic fa ben poques hores i en el que ens comunica que, l’emèrit Juan Carlos ha decidit canviar d’aires i ho fa per amor a Espanya. Quina emoció, quin gest en favor de la pàtria que tant s’estima i ha representat durant quasi quaranta anys de forma irreprotxable.

Li diu al seu fill i actual monarca, que amb el mateix afany de servei a Espanya, que ha tingut durant el seu regnat i, davant les repercussions que estan generant determinats actes de la seva vida privada, per a contribuir i facilitar-li al seu fill la tranquil·litat que li requereix tan alta responsabilitat li diu que marxa a l’estranger.

El que més m’ha sorprès, per inesperat, ha estat el seu afegitó final quan manifesta que per la seva pròpia dignitat, com a persona, així s’ho exigeix. La resposta del fill és meravellosa i cal entendre-la, li agraeix el gest i li ha transmès el seu sentit respecte i l’agraïment davant la seva decisió.

Si no fos que tothom sap, sobradament, els motius de la marxa del pare i la tranquil·litat que aquesta marxa li atorga al seu fill, podríem arribar a creure que tant l’un com l’altre professen un amor exacerbat a Espanya digne d’una alta recompensa i/o condecoració.

El rei emèrit és un Borbó i, com a tal, ha actuat sempre com la gran majoria dels membres d’aquesta saga que l’han precedit. Vegin seguidament un petit vídeo on es recull la història d’uns quants Borbons que han tingut comportaments similars a l’emèrit, especialment en temes monetaris en els quals han destacat de forma brillant.

Amb aquesta operació que s’aconsegueix de cara a la corona? El fill es treu de sobre el pare que li fa perillar la seva “feina”. El pare eludirà la justícia espanyola en el cas improbable que aquesta li imputi algun tipus de delicte i, segons on fixi la seva residència, la justícia suïssa no podrà tampoc actuar fàcilment en la seva contra.

L’actual monarca ha fet alguns gestos per aparèixer impol·lut davant els afers del seu pare, li va retirar l’assignació que rebia com a rei emèrit i va fer la pantomima de renunciar a la seva futura herència, acte sense cap valor jurídic però molt propagandístic de cara a la galeria. El que no s’ha dit gaire és que el fill ja tenia notícies dels afers paterns i, fins que no es van fer públics no va actuar.

Sobre Felipe VI i d’aquest tema en concret, voldria fer una petita reflexió a saber:.

  1. Si no sabia que feia el pare, germana, cunyat, seria un incompetent.
  2. Si ho sabia i no va actuar per evitar-ho, seria un encobridor.
  3. Si ho sabia i no va actuar per evitar-ho i se’n podia beneficiar, seria un còmplice.
  4. Si amb tot el que s’ha dit, no va actuar i, a sobre n’era beneficiari, seria un delinqüent.

Qui ha demostrat de nou el seu tarannà polític ha estat Pedro Sánchez, va fer declaracions a favor del fill i es mostrà contrariat amb el pare. Sánchez pressionava perquè la monarquia fes aquest pas. Ara, però, diu que el gest de l’emèrit l’honora i demostra clarament la seva total responsabilitat (?).

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Estan d’acord amb la situació actual o preferirien que fos la monarquia al complet la que marxés? Quins beneficis aporta la monarquia als ciutadans? Ens hem oblidat que la monarquia ens la va imposar Franco? És lògic que en una democràcia, aparentment consolidada, no se’ns permeti opinar i votar sobre quina mena d’estat volem?

Més articles

2 COMENTARIS

  1. Ho miris com ho miris, una monarquia hereditària en el context d’una societat democràtica avançada no pot deixar de ser un cos estrany. La monarquia és la quinta essència del principi aristocràtic: una prerrogativa vinculada exclusivament al naixement, al bressol. Res més contrari a les idees d’igualtat, de promoció basada en el mèrit i d’elecció de les magistratures per consens majoritari, que defineixen una democràcia

  2. La monarquia no es democràtics i, si més té una protecció que va més enllà de cualsevol limit, converteix la monarquia parlamentària amb monarquia absoluta i els ciutadans en serva, per tant fora de la domocravia i dins de la dictadura.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

El règim del 78, la mentida de la transició

Aquest no és el primer cop que parlo del règim sorgit de la transició, declarat modèlic per part de la classe política...

Es justa la inhabilitació de Quim Torra per una pancarta?

Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser jutjat, i condemnat, pel TSJ de Catalunya per delicte de...

És Pablo Casado el gran líder del PP?

Aquesta pregunta l'haurien de respondre els afiliats al partit en primera instància i després que fos corroborada pels votants quan siguin cridats...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (II)

Dues setmanes després del manifest de suport al rei emèrit, Rodolfo Martin Villa ha rebut el mateix per part de tots els expresidents vius, sense excepció i per...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...