11.8 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Segueixo desconfiant de la justícia espanyola

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Últimament i de forma cada molt menys dissimilada, estem observant la inexistència, cada cop més acusada, de la separació de poders a l’estat espanyol. Quan ho consideren oportú les garanties de l’estat de dret salten pels aires si l’objectiu és combatre les posicions dels adversaris polítics.

Ho estem veient tot sovint quan es fa ús de les institucions, que haurien de ser les garants del pluralisme i respecte als drets i llibertats de tothom, per així aconseguir objectius polítics i perseguir els discrepants. L’ús del poder judicial i la fiscalia posen en dubte i condicionen el principi bàsic de la separació de poders fonamental en una autèntica democràcia.

Fa ben pocs dies els presos polítics han tornat a la presó. La suspensió del tercer grau concedit per la Generalitat, ha estat motivada per la presentació d’un recurs de la fiscalia, d’acord amb el que va establir el Tribunal Suprem en resolució dictada la setmana anterior. Si el judici ja havia superat la indignitat condemnant per delicte de sedició, i basant-se en una violència que mai no va existir, ara s’impedeix als presos no poder gaudir a allò a què tenen dret segons la llei i el reglament.

Ara hi ha qui pensa que estaven massa ben tractats i s’hi ha posat remei. Semblen decisions que es prenen a mida del cas, i diferents de les que s’apliquen a altres casos, retocant les regles del joc a conveniència. Lesmes, president del suprem ja va dir-ho molt clar: L’objectiu és la victòria contra l’independentisme i la justícia és l’instrument per aconseguir-la.

Ningú no és pregunta per què la justícia espanyola no gaudeix de gaire prestigi fora de les seves fronteres? Què en pensa la gent quan se n’assabenta de les decisions del Tribunal Superior de Justícia Europeu o del Tribunal dels Drets Humans d’Europa? Quin pensament ens ve al cap quan aquests han revocat sentencies contra Atutxa i Otegi per citar dos casos prou coneguts?

Aquest passat 31 de juliol, el Tribunal Suprem va anul·lar la condemna d’Arnaldo Otegi a sis anys i mig de presó, que ja ha complert, i la inhabilitació per exercir càrrecs públics fins al febrer de 2021. El TEDH, va considerar que ho havia tingut un judici imparcial a l’Audiència Nacional, Qui li tornarà o el compensarà per aquests anys de la seva vida?

D’aquí unes poques setmanes el president de la Generalitat, Quim Torra, haurà de presentar-se davant el Suprem i hi ha la possibilitat que aquest corrobori la sentència del TSJC i quedi inhabilitat en el càrrec. La pregunta és necessària: de què se l’acusa? Mantenir una pancarta sol·licitant la llibertat dels presos, és un delicte de tanta gravetat? És la junta electoral la que té poder per elevar una querella per aquest motiu? Una pancarta podia modificar els resultats electorals?

Pot dir-me la justícia espanyola el perquè d’aquesta actuació contra Catalunya en tots els sentits? És aquesta la forma que té l’estat espanyol, i la seva justícia, per solucionar un conflicte de caràcter polític? Voldran explicar-me el motiu de donar-li tanta importància a la pancarta en Catalunya quan no han obert la boca si una pancarta idèntica onejava al País Basc?

Aquest matí m’he assabentat de qui ha estat designat per acceptar o no la querella contra el rei emèrit presentada per Òmnium Cultural i aquest ha estat, casualment, el jutge Marchena, just el mateix que va presidir el judici contra el procés i que va condemnar, entre altres, a Jordi Cuixart per sedició que, a hores d’ara ja sabem que significa: Desconvocar una manifestació pacifica pujat dalt d’un vehicle de la benemèrita, l’altra casualitat és que l’acusat és, justament el president d’Òmnium.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Confien encara en la justícia espanyola? Creuen de debò en la imparcialitat, no ja del jutge Marchena en particular, sinó de la justícia espanyola en general? No intueixen una guerra bruta i a cara descoberta contra Catalunya? Creuen encara la possibilitat d’una solució pactada en el conflicte Catalunya-Espanya? Jo no hi confio gens.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...