Amb Rajoy es va iniciar tot, amb Sánchez continua i empitjora cada cop més.
Els presos polítics tornen a la presó novament. La suspensió del tercer grau que els va concedir la Generalitat el 14 de juliol, ha estat motivada per la presentació d’un recurs de la fiscalia, que, d’acord amb el que va establir el Tribunal Suprem en una resolució dictada la setmana passada, s’ha hagut d’executar mentre s’examina el recurs.
El ministeri públic argumenta que el règim de semillibertat del que en gaudien creava una sensació total d’impunitat i que la progressió a tercer grau és incompatible amb la necessària realització de les finalitats de prevenció general de la pena, ja que continuen reconeixent els fets i les seves conseqüències però no pas el delicte. Segons el seu parer, no han superat cap programa específic de tractament per abordar aquest dèficit ni tampoc s’ha produït l’acostament amb l’exterior de la presó. Amb el tercer grau, els líders independentistes dormien a la presó quatre dies i els caps de setmana es quedaven a casa.
En el recurs s’afirma que Junqueras, Romeva i Forcadell encara no han complert una quarta part de la condemna i se’ls hi atorga l’article 100.2 del reglament penitenciari amb ampli règim de sortides, cosa del tot poc usual. I ara, transcorreguts només sis mesos d’aquella classificació inicial en segon grau es progressa cap al tercer. Segons la fiscalia aquest règim, en lloc d’afavorir el compliment de les finalitats de la pena, el que fa és crear una total sensació d’impunitat tant en l’intern com en la societat. Sánchez, Forn i Cuixart són els únics que han complert la quarta part de la condemna aquest mateix any.
D’altra banda, el ministeri públic remarca l’extrema gravetat del delicte de sedició i indica que el bé jurídic que fou atacat era l’ordre públic i el funcionament dels serveis i les institucions públiques (?), per la qual cosa els condemnats han de ser objecte d’un important retret, ja que en última instància el perjudici causat és l’estructura del nostre estat social i democràtic de dret, havent volgut vulnerar la unitat territorial d’Espanya. El quid de la qüestió.
Segons la seva opinió, el programa de tractament de la cúpula que va organitzar l’1-O ha de tenir per objecte ensenyar-los a respectar la llei, que només es pot aconseguir allò que es desitja utilitzant els mecanismes legalment establerts, no es pot transmetre a la societat que podia quedar impune haver convertit la seva voluntat en llei.
L’executiu central ha donat per bona la suspensió del tercer grau recuperant les paraules de Pedro Sánchez en campanya electoral, quan va dir que “la fiscalia depende del gobierno“.
El president de la Generalitat, Quim Torra, va fer una declaració institucional exigint a Pedro Sánchez aturar les hostilitats si és que de debò volia reprendre el diàleg, Torra ha declarat: Creuen que amb aquesta decisió ens han derrotat? Al contrari. Ens fan més forts, reforcen encara més les nostres raons i ens conviden a preparar-nos millor per a definitivament deixar de ser presoners d’un Estat autoritari que no accepta la voluntat democràtica del poble.
El Govern més progressista de la història actua de la mateixa manera que actuava el del PP, ha manifestat la portaveu Meritxell Budó. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha dit que el Suprem i la fiscalia han segrestat la política espanyola.
Confesso que vaig tenir una certa esperança en què un govern PSOE i més amb Podem, no podria ser pitjor que el del PP de Mariano Rajoy, reconec el meu gran error, en especial pel tracte que ha tingut amb Catalunya.
D’en Rajoy ja sabíem com era i el que pensava, va actuar al marge de qualsevol norma democràtica l’1-O apallissant els votants catalans com tots recordem. Sánchez, en canvi, no sabíem exactament que pensava i ens va fer creure que existia la possibilitat de parlar-ne i, òbviament ens va enganyar
Davant d’aquests fets, repeteixo la pregunta que dóna títol a l’article. Qui dels dos és pitjor?
