Després d’uns quants dies i moltes hores de negociació, a Brussel·les s’ha arribat a un acord per crear un programa d’ajuts per pal·liar els efectes de la Covid-19. Aquest consta de dues parts: Préstecs per valor de 360.000 milions a baix interès, a més de subvencions a fons perdut per valor de 390.000 milions. Aquest serà el primer cop que la Unió Europea aconseguirà els 750.000 milions, emetent deute públic amb la garantia solidària dels estats membres, no pels recursos aportats per ells.
A l’estat espanyol li arribaran 140.000 milions entre préstecs i subvencions a fons perduts que Espanya haurà de gestionar. Els diners no vindran tots de cop sinó en quantitats que s’alliberaran segons els plans de reformes que el govern presenti i que Europa ho aprovi, és a dir, si no hi ha reformes, no hi haurà diners.
Existeix una clàusula molt important, si un estat membre sospita que no es duen a terme les reformes compromeses per algun estat subvencionat, pot demanar el bloqueig dels ajuts fins que el següent Consell Europeu es reuneixi i analitzi la situació. Per què aquesta clàusula? Doncs per una certa desconfiança i un millor control sobre el tema.
Europa desconfia d’Espanya i amb raó. Amb trenta-cinc anys reben diners i encara no ha aconseguit arribar al nivell que li correspondria tractant-se del quart país en població dins d’Europa, tots saben en què s’han malbaratat els diners (trens d’alta velocitat no rendibles, aeroports que no funcionen, autopistes gratuïtes a dojo, autopistes de peatge rescatades, corrupció sense aconseguir aturar-la, etcètera).
Vegin un vídeo del Cercle Català de Negocis on s’explica la trajectòria d’Espanya dins de la UE des del seu inici com a membre.
Europa, Igual que passa a Espanya amb les autonomies, hi ha països que reben més del que aporten i altres que aporten més del que reben i que són contribuents nets. Espanya és dels primers (el 2018, l’últim any publicat, Espanya va contribuir al pressupost europeu amb 10.514 milions i en va rebre 12.270). En el període 2000-2018 l’Estat espanyol va rebre un total de 70.867 milions d’euros nets a favor seu.
Alguns mitjans de comunicació espanyols criticaven la demora en arribar a un acord i, ara, han criticat que Itàlia rebrà més ajuts que Espanya, sent els dos països del Sud. Caldria, si més no, una mica de seriositat a l’hora de dir segons que. Itàlia ha estat contribuent net des de sempre, l’any 2018 va fer una aportació neta de 4.878 milions i en el període 2000-2018 la seva aportació neta va ser de 31.709 milions. No tenen ni punt de comparació.
No és normal aquesta desconfiança? No és lògic comprovar a què es destinen els ajuts? No està provat el mal ús que se n’ha fet dels diners fins ara? Hem d’estar agraïts de l’acord a què s’ha arribat. Sens dubte s’ha fet en la vista posada a Europa d’haver estat només un rescat per a Espanya, caldria recordar que va succeir a Grècia i les seves conseqüències.
Seria del tot desitjable disposar d’uns mitjans de comunicació com cal, que ajudessin amb la seva critica constructiva i de control, a què es dugueren a terme les reformes necessàries per sortit, d’una vegada per totes, de la situació en què es troba Espanya després de tants anys de pertinença a la Comunitat Europea.
