Diumenge al vespre vaig seure davant el televisor per veure l’entrevista que li feien a l’Oriol Junqueras a TV3 i de la que vaig quedar molt decebut, no semblava l’Oriol Junqueras d’altres ocasions que jo recordava, el director de la cadena, Vicent Sanchis, feia la funció d’entrevistador o aquesta era la seva intenció, ja que l’entrevistat va passar olímpicament d’ell tot el temps.
Pensava veure el retorn d’un líder polític i, davant de l’actual situació en tots els sentits volia conèixer, de primera mà i en directe, les seves opinions al respecte. No va respondre a moltes de les preguntes que li van fer dedicant-se, obstinadament, a explicar on havia anat i en qui s’havia trobat en tots aquests dies d’una semillibertat que gaudia per haver obtingut el tercer grau.
No sóc l’únic que es va quedar sorprès en la seva forma d’expressió i gesticulació, fora del normal al meu entendre, a excepció que considerem el seu estat d’ànim, el nerviosisme i l’excitació pròpia d’una persona condemnada a tretze anys de presó, per un delicte que no ha comès, i que va camí de complir els primers mil dies d’empresonament.
El que em va sorprendre, i molt, van ser unes declaracions que em van semblar força arrogants per no dir-ho d’una altra forma: “Qui qüestioni el que hem fet fins ara, que vingui i es passi tres anys a la presó i que després m’ho expliqui”. En un altre moment, avançada l’entrevista, Oriol Junqueras torna a la seva declaració i honestedat. “La gent que em vol vull que se senti orgullosa de mi”.
Sobre si “ho tornaria a fer” passa de puntetes (comprensible) i es perd en una nebulosa en la qual dominen les declaracions a favor de la llibertat, la justícia i el bé comú, etcètera. També cita el mandat democràtic, la majoria parlamentària i l’exercici dels drets. Creu que la declaració d’independència no va ser un fracàs, que ells en la balança només tenien els vots i l’Estat tot l’aparell repressor. Per això va passar el que va passar.
Sobre per què no va estar en la reunió de Perpinyà en la qual uns i altres van decidir, de forma individual, si tornaven o s’exiliaven, hi ha una clara fugida d’estudi. Explica un altre relat, però no respon ni aclareix el motiu de la seva no compareixença.
Explica que té molt bona relació amb els altres presos, fins al punt que, a vegades, no l’hi han permès anar a missa i així no rebre tantes mostres de suport. Manifesta que s’ha sentit sempre ben tractat per part dels treballadors de presons, cosa que contradiu les declaracions de Josep Rull que diu tot el contrari en una entrevista que li va fer Jordi Basté.
Quant a les seves relacions personals amb els companys sentenciats i els polítics exiliats, tot és perfecte, no hi ha problemes. Parla dos o tres cops a la setmana amb Carles Puigdemont amb qui manté, diu, una excel·lent relació. Comenta que lluitarà personalment per a obtenir la llibertat dels presos i el lliure retorn dels exiliats al país, però no explica com pensa fer-ho.
Arribat a aquest punt, m’agradaria saber des de quan les seves relacions amb Puigdemont són tan bones, ja que va ignorar la seva oferta d’anar junts a les eleccions europees, ell de número dos darrere de vostè. Recordo que va preferir a bascos i gallecs com a companys de llista.
També diu que per tenir èxit, els independentistes haurien d’anar plegats, cosa que encara que es trobi a la presó i no al Parlament, sap que no s’està produint actualment aquesta unió. Sembla clar que no vol pactes amb els socialistes del PSC.
He llegit bastants comentaris sobre la seva entrevista a TV3, alguns el qualifiquen de mentider, no és el meu cas però se’m plantegen dubtes raonables d’acord amb el que diu i la realitat del que passa o va passar en el seu dia. No el considero mala persona, li desitjo el millor a títol personal però no comptin, vostè i ERC amb el meu vot en les pròximes eleccions al Parlament.
Caldria aclarir si el que vol el seu partit és governar Catalunya, mitjançant l’autonomia descafeïnada actual o lluitar de debò per una República Catalana Independent. Els dubtes hi són, per tant seria bo deixar-ho clar i treballar, a partir d’ara mateix, per la unió de tot l’independentisme.
