10.3 C
Barcelona
Dimecres 2 desembre, 2020

És Europa solidària o insolidària?

Relacionats

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Donald Trump és un perill per la humanitat

L'espectacle que ens està oferint el president nord-americà, no sols és esperpèntic sinó que ratlla el més absurd i indescriptible que pot...

Díaz Ayuso: Madrid és Espanya dins d’Espanya

Aquesta expressió de la presidenta madrilenya ja està perdent vigència, Madrid s'ha convertit en un territori diferent al marge de l'estat. Amb normatives diferents...

Aquesta és la pregunta que es fa molta gent; si llegim la premsa de Madrid, no tota però si una major part, Europa no sembla estar disposada a donar un cop de mà als països del sud del continent, Espanya entre ells, a més d’Itàlia, Portugal i Grècia.

Si llegim la premsa estrangera, el tractament és prou diferent. Fa molts anys i amb governs diferents, l’estat espanyol no ha complert els acords i directrius en matèria de dèficit i altres. La seva credibilitat és escassa tirant a nul·la. Ha tingut un creixement molt per sobre de la mitjana europea i no ha aprofitat per redreçar i millorar la seva economia.

Els governs europeus saben que a Espanya hi ha més polítics que Alemanya, França i Itàlia juntes, com també saben que té més cotxes oficials que els EUA. Si afegim la xarxa ferroviària d’alta velocitat, la més extensa d’Europa i la segona de tot el planeta darrere la Xina, resulta normal la desconfiança d’algun país a donar diners per la seva mala administració publica.

Existeixen altres motius que, sens dubte, han erosionat la credibilitat espanyola; la justícia és un d’ells però no l’única, la corrupció i la malversació de fons n’és un altre i molt elevada, el volum de l’administració central és immens (ministres vicepresidents, assessors…). I cal que no oblidem el rescat que es va fer a la banca espanyola.

El primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, en bicicleta de camí a la feina

A l’hora d’escriure aquestes línies no s’ha arribat a un acord sobre l’ajut que rebrà Espanya per superar la crisi provocada pel coronavirus, la majoria de països europeus estan d’acord a col·laborar però no volen que sigui a fons perdut —una petita part sí— però la resta a base de crèdits amb interessos baixos.

La desconfiança, de la que abans ja parlàvem, farà que els diners que arribin a Espanya han de tenir una destinació i objectius concrets que, suposadament, haurien de ser consensuats pel govern i la comissió europea i que deuran ser revisats en els seus compliments. No aportaran diners sense condicions i que Espanya faci el que vulgui amb ells.

El problema pot recaure sobre la ciutadania que sempre acaba pagant els plats trencats per culpa de la mala administració i la classe política. Les nomines i les pensions es poden veure retallades perjudicant els que menys culpa tenen de la situació. Si això succeís i el govern no modifiqués, a la baixa, l’elevat cost de l’administració pot haver-hi una revolta social al país, més encara, en la situació en què es troba la monarquia actualment.

Confiem que s’arribi a un acord, acceptable per totes dues parts, i que es duguin a terme, escrupolosament, les condicions que s’hagin arribat a pactar.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Ja sembla s’arrivat a un acord.
    Però si és un escàndol tot plegat lo de l’Estat Ñ i tot a major glòria d’un tipus d’Unidad, per resumir-ho, molt més que estúpuda.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

Com li correspon estar Catalunya?

Catalunya comença a estar com correspon— Carmen Calvo La vicepresidenta del govern no concreta. Fets i declaracions permeten algunes...

Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?

Tal com he llegit en El Nacional en dues ocasions, en cap lloc està escrit que Miquel Iceta no pugui ser el pròxim...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Parlem de nou de les “fake news”?

Les notícies falses, conegudes també amb l'anglicisme fake news, són un tipus d'expressions que consisteixen a donar a conèixer un contingut de notícies pseudoperiodístiques difoses mitjançant...