Aquesta és la pregunta que es fa molta gent; si llegim la premsa de Madrid, no tota però si una major part, Europa no sembla estar disposada a donar un cop de mà als països del sud del continent, Espanya entre ells, a més d’Itàlia, Portugal i Grècia.
Si llegim la premsa estrangera, el tractament és prou diferent. Fa molts anys i amb governs diferents, l’estat espanyol no ha complert els acords i directrius en matèria de dèficit i altres. La seva credibilitat és escassa tirant a nul·la. Ha tingut un creixement molt per sobre de la mitjana europea i no ha aprofitat per redreçar i millorar la seva economia.
Els governs europeus saben que a Espanya hi ha més polítics que Alemanya, França i Itàlia juntes, com també saben que té més cotxes oficials que els EUA. Si afegim la xarxa ferroviària d’alta velocitat, la més extensa d’Europa i la segona de tot el planeta darrere la Xina, resulta normal la desconfiança d’algun país a donar diners per la seva mala administració publica.
Existeixen altres motius que, sens dubte, han erosionat la credibilitat espanyola; la justícia és un d’ells però no l’única, la corrupció i la malversació de fons n’és un altre i molt elevada, el volum de l’administració central és immens (ministres vicepresidents, assessors…). I cal que no oblidem el rescat que es va fer a la banca espanyola.
A l’hora d’escriure aquestes línies no s’ha arribat a un acord sobre l’ajut que rebrà Espanya per superar la crisi provocada pel coronavirus, la majoria de països europeus estan d’acord a col·laborar però no volen que sigui a fons perdut —una petita part sí— però la resta a base de crèdits amb interessos baixos.
La desconfiança, de la que abans ja parlàvem, farà que els diners que arribin a Espanya han de tenir una destinació i objectius concrets que, suposadament, haurien de ser consensuats pel govern i la comissió europea i que deuran ser revisats en els seus compliments. No aportaran diners sense condicions i que Espanya faci el que vulgui amb ells.
El problema pot recaure sobre la ciutadania que sempre acaba pagant els plats trencats per culpa de la mala administració i la classe política. Les nomines i les pensions es poden veure retallades perjudicant els que menys culpa tenen de la situació. Si això succeís i el govern no modifiqués, a la baixa, l’elevat cost de l’administració pot haver-hi una revolta social al país, més encara, en la situació en què es troba la monarquia actualment.
Confiem que s’arribi a un acord, acceptable per totes dues parts, i que es duguin a terme, escrupolosament, les condicions que s’hagin arribat a pactar.
Ja sembla s’arrivat a un acord.
Però si és un escàndol tot plegat lo de l’Estat Ñ i tot a major glòria d’un tipus d’Unidad, per resumir-ho, molt més que estúpuda.