13 C
Barcelona
Dilluns 30 novembre, 2020

La manca d’inversió de l’Estat a Catalunya

Relacionats

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Díaz Ayuso: Madrid és Espanya dins d’Espanya

Aquesta expressió de la presidenta madrilenya ja està perdent vigència, Madrid s'ha convertit en un territori diferent al marge de l'estat. Amb normatives diferents...

La investigació de la corrupció del PP continua

El ple del congrés ha aprovat crear una comissió d'investigació sobre l'anomenada operació Kitchen que és el dispositiu que, suposadament, va ser...

El pressupost d’inversions de l’estat que no es compleix

Els pressupostos de l’Estat han deixat de ser una guia real per a conèixer el grau d’inversió en cada comunitat i on es destinen més recursos. En els últims anys, l’execució real de les inversions pressuposades dista molt de la previsió. En el període 2015-2018, l’Estat a Catalunya va executar el 65,9% del pressupostat mentre a Madrid el percentatge va ser del 113,9%.

Són dades de la Intervenció General de l’Estat (IGAE) i recopilades el Departament d’Economia de la Generalitat en un informe. En aquest treball es destaca que la situació es prolonga des de més enllà del 2015 i es pren com a base el 2013. Natàlia Mas Guix, secretària de Finances Públiques, explica que en els últims sis anys a Catalunya “una tercera part de les inversions no s’han executat a pesar que estaven previstes en el pressupost”. Traduït en euros són exactament 2.214 milions que s’han deixat d’invertir.

Catalunya surt malament en la comparació amb Madrid però també amb el conjunt de l’Estat, ja que mentre la mitjana d’execució del període 2015-2018 és del 75,3% de la inversió prevista, a Catalunya és del citat 65,9%.

En el 2018, per exemple, la comunitat en la qual teòricament s’anava a destinar un major volum d’inversió anava a ser Andalusia (amb el 14,6% del total regionalitzat), seguida de Catalunya (13,3%) i de Madrid (12,2%). En canvi, una vegada executades les inversions, Madrid es va erigir com la comunitat líder en inversions, ja que va aglutinar el 15,6% del total. Andalusia se’n va col·locar en la segona posició (15,2%), mentre que Catalunya va passar al quart lloc del rànquing amb el 10,4%.

A més, aquest percentatge de participació en les inversions realment executades dista molt del pes de la comunitat en el conjunt del PIB, que se situa en el 19% o del seu pes en la població, que és del 16%.

Una altra manera de mesurar la inversió realment executada és analitzar-la sobre la base de la població de cada territori. En aquest cas, és Castella i Lleó qui lidera el rànquing amb una inversió efectivament realitzada de 1.572 euros per persona. És un percentatge que duplica la mitjana espanyola de 620 euros. A Catalunya la inversió és inferior a la mitjana (402 euros) i lluny de Madrid que se situa lleugerament per sobre de la mitjana espanyola. De fet, només València, les comunitats insulars i les forals han tingut una inversió per càpita més baixa que la de Catalunya.

Una última fórmula d’analitzar les dades és en relació amb el PIB. Els imports acumulats entre el 2015 i el 2018 de les inversions efectivament executades a Madrid representen l’1,9% del PIB, mentre que a Catalunya són l’1,3%.

S’arribarà a pal·liar algun dia el dèficit d’infraestructures a Catalunya?

Més articles

1 COMENTARI

  1. És la política de desequilibris geoestratègics de sempre i més. La balança del poder ha d’estar si o si a favor del Centre, inclinada a favor seu. Poder, poder i poder.
    Ara i sempre, però ara més si cap, el poder superior, son els diners. Expoliant-nos, nosaltres perdem els diners que son supervivència, benestar, oportunitats, etc. i perdem juntament i sobretot Poder, sempre respecte al Centre.
    Robar, frenar, minoritzar, dividir, digueu-li com vulgueu, és la política geoestratègica del Centre. La consigna d’aquests retrògrads cavernàris, és perversa, injusta, també ineficàs, però te la “seva” patològica llògica.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

Com li correspon estar Catalunya?

Catalunya comença a estar com correspon— Carmen Calvo La vicepresidenta del govern no concreta. Fets i declaracions permeten algunes...

Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?

Tal com he llegit en El Nacional en dues ocasions, en cap lloc està escrit que Miquel Iceta no pugui ser el pròxim...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Parlem de nou de les “fake news”?

Les notícies falses, conegudes també amb l'anglicisme fake news, són un tipus d'expressions que consisteixen a donar a conèixer un contingut de notícies pseudoperiodístiques difoses mitjançant...