Per què vol ser independent Catalunya? (III/XI)

Conèixer la causa d’un problema és la meitat de la seva solució…

Per a viure en autèntica llibertat avui progressivament reprimida.

Quines són les “causes crítiques” de l’independentisme català? Deliberadament repeteixo la frase de capçalera perquè és fonamental. Qualsevol metge, professional, competent, que hagi de resoldre una cosa important, l’aplica. Com a consultor convido als meus interlocutors a recordar: “Els cementiris estan plens de bons tractaments a diagnòstics equivocats”. El tema s’agreuja poderosament quan el diagnòstic és equivocat i el tractament és objectivament negatiu. Succeeix això en l’atàvic problema Espanya-Catalunya que ha acrescut tan poderosament l’independentisme?

El valor “llibertat” apareix en tots els programes polítics. Hi ha qui diu: “No hi ha llibertat si no es respecten les lleis”. Respecten sempre les lleis a la llibertat? Hi haurà moltes respostes. Legalitat no implica llibertat. Ho demostren les dictadures. Aquí estan la interpretació de la constitució espanyola, les sentències de la seva justícia, no compartides per la UE, per tribunals d’estats inqüestionablement democràtics com Alemanya, Suïssa, Bèlgica, etcètera.

Què pensen els independentistes catalans sobre la llibertat? Sembla que fan seva aquesta definició: Ciceró: “La llibertat no consisteix a tenir un bon amo, sinó a no tenir-lo”. Per a Catalunya, la llibertat és no dependre d’Espanya. És autogestionar-se i poder decidir i optimitzar la seva relació amb ella, amb Europa, amb el món.

Tenen raó els independentistes? Alguns fets objectius (tots verificables a Internet o a diversos mitjans)…

•  El País, The Guardian: “El president del parlament català i 150 personalitats més han estat espiats per un sistema informàtic que només poden comprar els governs”. Quin govern pot estar-hi interessat? En quina mena de països es produiria aquesta acció?
• L’expresidenta del Parlament de Catalunya a la presó per haver autoritzat un debat parlamentari i votació sobre la independència. Espanya no respecta la llibertat parlamentària com en els estats veritablement democràtics. Hi ha presos polítics. President del govern actual: “Democràcia plena significa que no hi hagi presos polítics”. Però existeixen líders democràtics a la presó per organitzar un referèndum. Així ho reconeixen organismes i mitjans internacionals. El recurs del Fiscal General recorre la decisió del tercer grau al·legant que no hi ha hagut penediment de les seves idees “polítiques”. Què suggereix aquest qualificatiu?
• Els dos líders d’organitzacions socials més significatives de Catalunya (Òmnium i ANC) estan condemnats a nou anys llargs de presó “per desconvocar una manifestació”.

Amnistia Internacional i altres organismes han sol·licitat reiteradament la seva llibertat.

Llei Mordassa. Contempla prohibicions, càstigs, multes, per fets que no són delicte en la majoria d’estats democràtics. En manifestacions totalment pacífiques s’identifiquen persones amb la finalitat d’espantar, de generar temor a imputacions que poden generar en confinaments o en presó (hi ha diferents exemples concrets).

Per a l’Estat espanyol, el moviment pacífic i que demana un referèndum Catalunya es qualifica i tracta de terrorisme. Es va publicar que el Govern del Partit Popular va decidir tractar a Catalunya amb la mateixa estratègia que al terrorisme basc, l’ETA. Independentista pacífic, democràtic, equival a terrorista?

Hi ha enregistraments en vídeo que recullen actuacions brutals de la policia a joves en una manifestació. Se’ls acusa de resistència a l’autoritat quan estaven asseguts a terra i sense moure’s.

Diferents organitzacions mundials demanen la llibertat dels presos polítics. Algunes: Relator de l’ONU, Amnistia Internacional, entre d’altres. El govern no l’atén a pesar que disposa de mecanismes legals per a alliberar-los.

Es van fer registres en habitatges de persones actives en l’independentisme democràtic als qui es va acusar de terroristes que preparaven atemptats. Van estar a la presó però després va resultar que no hi havia proves.

El Fiscal General de l’Estat espanyol ha ordenat prendre declaració com imputats de prevaricació, malversació, desobediència a més de 700 alcaldes de Catalunya partidaris de la independència. Ser pacíficament i democràticament partidaris de la independència és un presumpte delicte?

Premsa internacional denúncia mancada llibertat. The Times view on the trial of the Catalans 12: Spanish Inquisition; Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU sobre presos polítics; Relator de Nacions Unides va declarar seriosa preocupació en considerar que es tracta de “figures polítiques i manifestants pertanyents a la minoria catalana jutjats per actes polítics no violents”.

Manifestacions pacífiques han significat detencions arbitràries. Entre altres casos, la de Tamara Carrasco. La ser traslladada a l’Audiència Nacional a Madrid on va estar tancada i incomunicada. Va sortir en llibertat però amb una mesura inèdita: confinada a la seva ciutat, sense llibertat de moviments. Se l’acusava de terrorisme, rebel·lió i sedició. Després, l’Audiència va deixar d’investigar i va rebaixar a “possibles desordres públics”. Motiu? Un missatge en el qual anunciava una concentració.

No es respecten els primers articles de la Carta dels Drets Humans.

Existeixen vídeos que recullen (l’1-O) policies espanyols bastonejant, arrossegant pels cabells a dones, impedint respirar a persones la intenció de les quals era “votar, defensar unes urnes”. En cap moment van agredir a aquesta policia. Aquests vídeos van ser mostrats al responsable espanyol d’exteriors per la BBC que negava la seva existència. Va haver d’admetre-la.

Hi ha més fets objectius, tots verificables, que demostren la deterioració de la llibertat a Espanya i, especialment, a Catalunya.

La llibertat és un valor objectiu i subjectiu. La guerra civil espanyola encara és qualificada per molts d’alliberament. Martin Luther King: “La llibertat mai és donada voluntàriament per l’opressor; ha de ser demandada per l’oprimit”. Els independentistes demanden “la llibertat de votar”. Però han estat fortament reprimits judicial, econòmicament i policialment.

Per tant, perr què vol ser independent Catalunya? Segons la majoria absoluta del seu parlament, la majoria dels seus votants independentistes sobre els clarament dependentistes (segons vots oficials).

Estan potser equivocats? Correspon a l’estat espanyol demostrar i persuadir políticament i democràticament que ho estan perquè, lliurement, voluntàriament i satisfactòriament, els independentistes desisteixin del seu desig de votar, de la seva llibertat?

1. Defensar la pròpia història davant els qui la ignoren i volen anul·lar-la.
2. Gaudir de total llibertat individual i col·lectiva, davant els qui ho impedeixen i, castiguen, en clau política, econòmica, policial i judicial.
3. Optimitzar el nivell de vida de “tots” els habitants de Catalunya pel que generen amb el seu treball. Depenent de l’estat espanyol no és possible.

Hi ha solucions polítiques, pròpies d’estats veritablement democràtics. Per què no s’han aplicat? Per què no s’apliquen?