Conèixer la causa d’un problema és la meitat de la seva solució…
Per a “optimitzar el nivell de vida de totes les famílies catalanes pel que generen amb el seu treball”. Depenent de l’estat espanyol no és possible.
Per què van emigrar tants espanyols a Catalunya? Per a donar a les seves famílies el nivell de vida que les seves regions no oferien. L’han trobat? Sí. En tot el seu potencial? No. Això és molt important i afecta negativament a “tots” els habitants de Catalunya: Independentistes i dependentistes. Així ho confirmen fets i dades objectives.
Catalunya és una realitat econòmica, genera riquesa, però els seus habitants no en gaudeixen d’ella com mereixen. Algunes dades verificables.
- Financial Times: Proposa per tercer any consecutiu a Catalunya com la millor zona del sud d’Europa per a invertir. L’Estat espanyol no sols no ho fa i el frena. Fins i tot pressiona perquè les empreses marxin de Catalunya.
- La UE: Catalunya un dels seus “motors econòmics”. La situa, amb el nord de València, en el centre de la banana daurada (zones europees de gran realitat i potencial econòmic propi). Exclou a la resta de la península.
- Població de Catalunya: 16% de l’estat, el 20% del PIB, el 25% de les exportacions, etc. però no en gaudeix del benestar que mereix pel que aporta amb les seves empreses, treball i turisme.
Segons The Wall Street Journal: S’obliga Catalunya a aportar el 9% del seu PIB anual (250.000 milions d’euros). És el percentatge més alt d’Europa i Nord d’Amèrica. Els independentistes fan números. Això perjudica severament a “tots” en recursos per a sanitat, educació, treball, infraestructures pròpies, competitivitat, etcètera. S’admet l’infrafinançament de Catalunya. Havia d’estar revisada en 2014. En 2020 no s’ha fet. L’espoli continua creixent. Afavoreix la subvenció d’empreses espanyoles que competeixen amb les catalanes que no reben cap ajuda. Això frena i perjudica la indústria catalana, a “tots” els seus treballadors, les seves famílies.
- L’Estat espanyol no respecta el principi d’“ordinalidad” al que està obligat. Danya clarament a tots els habitants de Catalunya. A Espanya està consolidada la idea que els catalans han de subvencionar permanentment, aportar el que se’ls obligui.
- El cost de vida a Catalunya és molt superior a la de la majoria de zones espanyoles. El govern català va demanar que les pensions es paguessin tenint en compte aquesta realitat. L’Estat espanyol el va rebutjar. Els pensionistes de Catalunya estan castigats perquè perceben el mateix que autonomies on l’IPC és molt més baix. 1.000€ de pensió a Barcelona donen per a molt menys que 1.000€ en la majoria de províncies espanyoles.
- Les pensions, segons els experts, serien més altes si Catalunya fos independent. Hi ha molt menys atur que a Espanya, més treballadors per pensionista i amb salaris més alts. Això permetria gaudir d’uns recursos molt superiors als que perceben depenent de l’Estat espanyol.
- Primer trajecte ferroviari de l’estat espanyol es va construir a Barcelona. Avui, la xarxa ferroviària de Catalunya és la que sofreix més incidències de tot l’estat per la falta d’inversions per a manteniment, modernització, segons el president de Renfe. Els accidents són freqüents. Fins i tot amb defuncions i ferits.
- Inversions ferroviàries promeses fa més de 10 anys s’han executat només en un 14%. A Madrid, mateix període, un 110%. L’eix mediterrani, finançat per la UE està inacabat. La connexió del complex químic de Tarragona, el més important de tot el sud d’Europa o la del port de Barcelona amb Europa amb ample de via europeu està pendent des de fa anys. Generaria 200.000 llocs de treball però no s’executa. Això discrimina molt negativament a “tots” els habitants de Catalunya.
- Xarxa de carreteres nacionals espanyoles. Gairebé totes, autovies gratuïtes menys a Catalunya. Per Espanya: Quilòmetres i quilòmetres d’autovies buides i “entre res i res”. A Catalunya la connexió amb França, l’N-II, N-240, N-340, tenen trams d’un sol carril que creua pobles, té obstacles, retencions. Perjudica severament “tota” l’activitat econòmica, comercial, de trasllats laborals.
- Pel seu PIB i dades macroeconòmiques, Stiglitz, Premi Nobel d’Economia, creu que una Catalunya independent seria “molt viable” econòmicament. Defensa que països fins i tot més petits, aconsegueixen recuperar-se millor i més ràpid de la crisi i optimitzar la vida dels seus habitants.
- El PIB de Catalunya és superior a molts estats de la UE. Està per sobre de Finlàndia, Portugal, Romania, Txèquia, etcètera. El PIB per habitant a Finlàndia és de 43.000€. Catalunya de 33.000€. Els independentistes saben que milloraran substancialment.
- El Catedràtic d’Economia de la Universitat de Columbia, Estats Units d’Amèrica, Xavier Sala i Martín, afirma que una Catalunya independent no hauria de patir per a poder “pagar l’educació i la sanitat”, perquè deixaria d’estar ofegada.
- Aeroports centralitzats. El de Barcelona està entre els que més creixen d’Europa però l’estat obliga al fet que vols internacionals que voldrien connexió directa amb Barcelona passin per Madrid. Això frena la connexió i expansió econòmica i empresarial de Catalunya amb el món.
- La Nissan projectava construir una moderna fàbrica i precisava unes connexions fa anys previstes i que exigeixen pocs recursos. L’estat espanyol no les va construir. Va proposar que Nissan anés a una regió espanyola. No es generen milers de llocs de treball. La Nissan tanca a Catalunya.
- L’Estat espanyol no compleix ni les seves pròpies lleis en el finançament per als habitants de Catalunya. Ho demostren estadístiques oficials.
La llista de motius és molt més llarga…
Qui vol ser soci com Catalunya?
Si Espanya fos una societat anònima i cada autonomia un soci, Catalunya, “nacionalitat” segons la Constitució, seria el principal soci capitalista, industrial i amb la plantilla més gran productiva. Però no intervé per a res en l’estratègia de l’Empresa, en les seves polítiques. Al contrari: No decideix ni rep beneficis, inversions. “Tots” els seus habitants estan castigats. Podrien i haurien de gaudir de més i millor nivell de vida pel que generen. Els socis minoritaris ho impedeixen. Qui vol ser un soci així? Els independentistes són conscients, coherents. Ho saben. Com justifiquen els partits, militants, votants dependentistes, a Catalunya que és millor ser els principals socis capitalistes, industrials, amb la plantilla més productiva, però sense capacitat de decisió i rebent menys del que correspon?
Hi ha solucions polítiques! Per què s’apliquen només mesures judicials i policials?
Per què vol ser independent Catalunya? Per als independentistes…
- Per a defensar la història pròpia davant els qui la ignoren i volen anul·lar-la.
- Per a optimitzar el nivell de vida de “tots” els seus habitants. Ho mereixen pel seu treball. L’Estat espanyol ho impedeix. És un motiu just per a la independència de Catalunya.
Bravo, bravíssimo!!!!!
Ens trovem clarament devant d’una autèntica disjuntiva entre submissió o llibertat, entre dependència o independència i no hi ha color. La Independència i la Llibertat ho és tot i més. Tot el que és diu i resúm al final de l’article i molt més.
[…] a Catalunya Lliure, el 15 de juliol del […]