24.2 C
Barcelona
Dimarts 4 agost, 2020

El discurs que Juan Carlos no va pronunciar

Relacionats

Juan Carlos I de Borbón s’acomiada i se’n va

Quin detall ha tingut la casa del rei amb el comunicat que ha fet públic fa ben poques hores i en el...

Segueixo desconfiant de la justícia espanyola

Últimament i de forma cada molt menys dissimilada, estem observant la inexistència, cada cop més acusada, de la separació de poders a...

Legalitat? Dictadura? Democràcia?

Segons el diccionari, legalitat és el principi que regula els actes jurídics de l'Estat sotmesos a l’ordenament jurídic vigent i que aquests...

Per què vol ser independent Catalunya? (V/XI)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució... Per a viure en veritable democràcia. A...

Catalans, sóc conscient que la història no ha estat justa amb vosaltres, en molts moments heu estat castigats injustament per les vostres idees, per voler mantenir el vostre esperit, la vostra cultura i la vostra llengua. Estic força avergonyit del maltractament que vàreu patir per part de Felipe V, avantpassat meu que, venint de França i del model d’estat monàrquic i totalitari del seu avi, i aconsellat per ell, no va saber entendre la situació catalana del moment i va lluitar per aconseguir la victòria al preu que fos.

La no coneixença de la realitat catalana, el desconeixement de l’idioma i la forta pressió d’elements castellans que, a tota costa, volien conquerir els països catalans el van dur, equivocadament, a eliminar les vostres institucions i a la implantació del Decret de Nova Planta. No pretenc justificar-lo però sempre que s’acaba una guerra solen haver-hi represàlies contra el vençuts per part dels vencedors. Algunes d’elles m’avergonyeixen i no entraré en detalls que vosaltres coneixeu molt millor que jo.

Per la meva part faré tot el que estigui al meu abast per restituir les vostres institucions i que la història i la cultura catalana siguin reconegudes a tot l’estat. Aquest ha de ser un gran país on càpiguen totes les idees i pensaments expressats amb respecte, llibertat i democràcia. El totalitarisme no té cabuda en un estat modern del segle XXI i confio que, entre tots, puguem conviure en pau i harmonia per al bé dels seus ciutadans.

Com tots ja sabem, aquest és el discurs que no va pronunciar Joan Carles. En canvi en un acte d’entrega del premi Cervantes va dir: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”. En resposta a algunes crítiques, la casa del rei ho va rebatre tot dient que es referia a la implantació de la llengua a Amèrica a partir del Segle d’Or. Discrepo totalment d’aquesta versió; de sempre he cregut que el castellà, la religió, l’espoliació i, fins i tot, l’esclavatge, van ser imposats com dret de conquesta o així ho interpreto i dedueixo de les declaracions de Bartolomé de las Casas en defensa dels indis.

Joan Carles va penjar en la web de la casa reial un escrit en el qual declarava que el poble català o alguns dels seus polítics “perseguien quimeres”, en al·lusió al sobiranisme. Sabem que va pixar fora de test en la recepció a la Junta directiva de la Federació Espanyola de Municipis, on es va adreçar a Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, de forma molt desconsiderada, tirant-li en cara que Catalunya havia fet sortir els ciutadans al carrer a base de mentides amb l’ajut de TV3, La Vanguardia i l’Avui.

Després d’aquelles relliscades, el seu paper d’àrbitre i/o moderador, va quedar en entredit. Si volia ser el rei de tots els espanyols, amb aquestes actuacions va perdre tota la seva credibilitat. Ara, després de l’abdicació, hem conegut aspectes de la seva vida personal que han estat ignorades o silenciades per la premsa espanyola fins fa ben poc i que ja he publicat recentment en alguns articles.

Va col·locar el seu fill Felip per a succeir-lo. Aquest va declarar en un viatge al Principat que Catalunya hauria de ser el que els catalans volguessin. Mantindrà com a rei aquella afirmació? Estarà d’acord que els catalans votem en referèndum? Oferirà la possibilitat de ser rei d’Espanya i d’una Catalunya independent a l’estil de la Commonwealth britànica?

Aquestes preguntes me les vaig plantejar anys enrere i inclús en un article publicat deia: Encara que a escala personal pogués acceptar-ho, la democràcia i oligarquia espanyola no li permetrà. El temps ha demostrat que és un Borbó i que mai no afavorirà Catalunya. El seu discurs del 3 d’octubre de 2017 ho va demostrar sobradament.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Juan Carlos I de Borbón s’acomiada i se’n va

Quin detall ha tingut la casa del rei amb el comunicat que ha fet públic fa ben poques hores i en el...

Segueixo desconfiant de la justícia espanyola

Últimament i de forma cada molt menys dissimilada, estem observant la inexistència, cada cop més acusada, de la separació de poders a...

Legalitat? Dictadura? Democràcia?

Segons el diccionari, legalitat és el principi que regula els actes jurídics de l'Estat sotmesos a l’ordenament jurídic vigent i que aquests...

Rajoy o Sánchez, quin dels dos és pitjor?

Amb Rajoy es va iniciar tot, amb Sánchez continua i empitjora cada cop més. Els presos polítics tornen a...

Per què vol ser independent Catalunya? (V/XI)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució... Per a viure en veritable democràcia. A...