23.5 C
Barcelona
Dimecres 5 agost, 2020

Per què vol ser independent Catalunya? (I/XI)

Relacionats

Per què vol ser independent Catalunya? (V/XI)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució... Per a viure en veritable democràcia. A...

Per què vol ser independent Catalunya? (IV/XI)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució… Per a aplicar una justícia social necessària...

Per què vol ser independent Catalunya? (III/XI)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució… Per a viure en autèntica llibertat avui...

Per què vol ser independent Catalunya? (II/XI)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució… Per a “optimitzar el nivell de vida...

Conèixer la causa d’un problema és la meitat de la seva solució…

Conflicte Espanya-Catalunya: Un dels grans problemes de l’estat. González: “El problema d’ETA era de orden público, lo preocupante es el hecho diferencial catalán“. Des que ho va dir han passat anys. El conflicte no s’ha solucionat. S’ha agreujat. Segons s’ha publicat, el PP donaria a l’independentisme el mateix tracte que a ETA. Sembla que és així. Els únics recursos són judicials, policials. Ni una sola proposta política. Aznar va dir que “sin violencia se puede hablar de todo”. D’un referèndum democràtic no se’n pot parlar. El 80% de la societat catalana ho vol, segons enquestes. Sí que va haver-hi violència policial per part de l’estat. Ho van denunciar mitjans internacionals. BBC, per exemple, al ministre d’exterior espanyol. I judicial: diferents estaments judicials europeus han desautoritzat el Suprem espanyol.

Espanya i Catalunya ja havien parlat molt: Restauració de la seva Generalitat, Constitució, Estatuts, pressupostos. L’estat ni va complir ni compleix. El conflicte es va agreujar després de la qüestionada sentència del Constitucional sobre el segon Estatut. Aquest va anul·lar articles, va modificar uns altres que, curiosament, continuen vigents en els estatuts d’Andalusia i València. La societat catalana es va mostrar, i va sorprendre el món, amb pacífiques macromanifestacions. La història és coneguda.

Per què volen ser independents tants habitants de Catalunya. Ells no han creat el problema. Hi ha un conflicte que ve de segles que l’estat espanyol no ha resolt i sí ha agreujat. Això demostren els fets objectius. Pot ser útil al lector conèixer què motiva a aquests catalans mantenir la defensa de les seves posicions tants anys.

Inicio una sèrie d’aportacions que recullen el “pensar i sentir” majoritari del segment independentista de Catalunya. És majoria absoluta en el seu parlament. Com actuaria davant això un estat democràtic, seriós? És majoritari el vot clarament independentista sobre el dependentista. Tema d’anàlisi sociopolítica per als qui siguin capaces de pensar amb objectivitat.

Per què vol ser independent Catalunya?

Per la seva història, ignorada i atacada des de fa segles per la monarquia castellana, després per l’Estat espanyol.

El 988 els comtats catalans trenquen el vassallatge amb el rei franc. Actuen amb independència, encunyen moneda. Catalunya és un dels “subjectes polítics” més antics d’Europa.

El govern català té segles d’història. Va ser una potència mediterrània en l’edat mitjana. Va conservar les seves lleis, drets, moneda, independència, fins a la guerra de successió. Es va decantar per un monarca federalista. Va ser derrotada per Felip V, centralista, que va instaurar la línia dels Borbons. Aquest va anul·lar tots els drets, lleis, va tancar Universitats, va acomiadar als funcionaris i els va substituir per personal de Castella. Va prohibir la llengua catalana. No va complir cap dels tractats de pau.

La identitat va continuar viva. Després de segles de dependència, durant la Segona República, en 1932, va aconseguir un primer estatut d’autonomia que va durar poc. Franco la va anul·lar i el president del govern català va haver d’exiliar-se.

 Després de la dictadura, es va convidar a tornar al president Tarradellas. Es va reinstaurar el govern català “abans” que s’elaborés l’actual Constitució espanyola. Aquesta reconeixia a Catalunya com a “nacionalitat” dins de l’Estat espanyol. Avui és considerada una regió més sobre la qual tots opinen i decideixen.

És present en el subconscient col·lectiu espanyol el missatge de personatges públics que consideren “espanyola” a Catalunya “per dret de conquesta”. Uns altres parlen que “cal bombardejar Barcelona cada cinquanta anys”…

Primer Estatut d’Autonomia. L’estat espanyol no el va complir. La LOAPA ja va retallar drets després del cop d’estat.

Segon Estatut aprovat per majoria absoluta pel parlament català i l’espanyol, confirmat per la població catalana i signat pel cap d’estat, El Tribunal Constitucional, amb una composició partidista i qüestionada, va anul·lar articles, va modificar uns altres. No hi ha antecedents d’una decisió així en una democràcia. El text modificat no ha estat sotmès a referèndum i això és anticonstitucional. Catalunya està avui sense estatut aprovat pels seus habitants. També anticonstitucional.

L’actual president del govern català és el número 131 de la seva història. Això demostra la seva condició de molt antic subjecte polític amb personalitat pròpia.

La Catalunya independentista té consciència de “ser subjecte polític” per dret propi, per la seva història. Roman en l’actual conflicte un problema atàvic Castella-Catalunya? Això no és fàcilment comprensible a Espanya. És ignorat per bastants votants catalans. Indiferent per a uns altres. No per als qui tenen formació i dignitat històrica. Hi ha interpretacions històriques diferents. Fins i tot, contràries.

Potser ajuden unes preguntes

Per què es va produir la guerra de la Independència d’Espanya contra França? Van ser diferents factors però… Podria estar entre ells la defensa de la mateixa identitat, llibertat, valors, espanyols? Com hauria reaccionat la societat espanyola si França, o qualsevol altra potència, l’hagués envaït, dominat, i hagués anul·lat la seva història, la seva condició de subjecte polític? La resposta pot ajudar a entendre la reacció de l’independentisme català. També Catalunya té episodis defensant-se de França. La història europea està plena de reaccions en defensa de la mateixa independència davant els qui l’envaïen. Com qualificar als qui no defensen la seva història?

Hi ha solucions polítiques i democràtiques a aquest conflicte. Per què no s’apliquen?

Pel segment independentista

Defensar la pròpia història, davant els qui la ignoren i volen anul·lar-la, és un motiu clar per a la independència de Catalunya.

El segment “dependentista” se sotmet, no reacciona. O li és indiferent.

Què proposa l’Estat espanyol perquè els independentistes vulguin romandre voluntàriament i satisfactòriament amb Espanya, no sota Espanya?

Més articles

2 COMENTARIS

  1. La història d’Espanya que hem estudiat a les escoles està redactada pels guanyadors, i està totalment esbiaixada per mostrar l’Espanya imperial, conqueridora de terrenys musulmans, de la terra americana i triomfadora amb la creu i l’espasa. La realitat és ben bé una altra i els fets històrics són ara coneguts unint el que va passar amb el caràcter dels reis espanyols que reconeixien la identitat de Catalunya a la qual es comprometien a respectar els seus drets.

    La desfeta de 1714 està totalment documentada, així com que Felip V, sense complir el tractat de pau del duc de Berwick, va considerar que era terra conquerida, volent arrabassar la seva identitat. Des de llavors Catalunya ha estat tractada com a tal. Ni això ni el comportament autoritari, malaltís i capritxós dels borbons es conegut per la majoria de la població espanyola. El crit de “a por ellos” indica una desconeixença de la realitat, i de l’engany que perdura en la gent comú espanyola.

    Catalunya sempre s’ha resistit a acceptar aquesta situació, i el moviment independentista està plenament justificat. Però a més, hi ha la catastròfica governança central que de fet considera Catalunya con una colònia, seguint l’esperit de FelipV, i ara el moviment independentista també està suportat pels que no volen se “depenentistes”. Tots plegats, és segur que ara conformen més del 50% de la població.

  2. M’ agradat la manera de fer la presentació de la nostra Història.
    Crec també que cada vegada son més persones independentistes i si desde España continuen tractar nos així cada vegada en serem més i més forts.
    Gràcies per la teva publicació .
    La faren arrivar a molta gent.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Juan Carlos I de Borbón s’acomiada i se’n va

Quin detall ha tingut la casa del rei amb el comunicat que ha fet públic fa ben poques hores i en el...

Segueixo desconfiant de la justícia espanyola

Últimament i de forma cada molt menys dissimilada, estem observant la inexistència, cada cop més acusada, de la separació de poders a...

Legalitat? Dictadura? Democràcia?

Segons el diccionari, legalitat és el principi que regula els actes jurídics de l'Estat sotmesos a l’ordenament jurídic vigent i que aquests...

Rajoy o Sánchez, quin dels dos és pitjor?

Amb Rajoy es va iniciar tot, amb Sánchez continua i empitjora cada cop més. Els presos polítics tornen a...

Per què vol ser independent Catalunya? (V/XI)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució... Per a viure en veritable democràcia. A...