13 C
Barcelona
Dilluns 30 novembre, 2020

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (III)

Relacionats

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

Com li correspon estar Catalunya?

Catalunya comença a estar com correspon— Carmen Calvo La vicepresidenta del govern no concreta. Fets i declaracions permeten algunes...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Díaz Ayuso: Madrid és Espanya dins d’Espanya

Aquesta expressió de la presidenta madrilenya ja està perdent vigència, Madrid s'ha convertit en un territori diferent al marge de l'estat. Amb normatives diferents...

A la vista d’algunes crítiques sobre els meus articles, on poso en dubte si Juan Carlos I té o no dret a la inviolabilitat, permetin que els mostri l’article titulat “Borbons, butxaques i braguetes“, l’autor i l’editor del qual és José Mari Esparza Zabalegi, que es va publicar a Noticias de Gipuzkoa. Crec que la gent té dret a saber la seva història recent i així poder opinar

Els reis puters surten cars als seus súbdits. Més encara si són de la saga regnant, que té dos focus insaciables sota la cintura: els genitals i les butxaques. A Espanya s’accedeix a la Prefectura de l’Estat per via vaginal i d’aquí la seva obsessió per ser sementals i rics. Així que, igual que els cavalls de raça, cal estudiar el seu pedigrí històric per a entendre, per exemple, l’embolic del cobrament de comissions per Juan Carlos i el desviament de 65 milions a una amigueta alemanya. És un Borbó i punt. Ho porta en els gens.

El seu ancestre, Ferran VII, fill vés a saber de qui, vista la confessió de la seva mare abans de morir, es va casar quatre vegades, amb una cosina primer, amb una neboda després i amb una altra neboda finalment, de la que va néixer Isabel II. Aquesta, que era nimfòmana i que tant van ridiculitzar els germans Bécquer en “Els Borbons en Pilotes“, es va casar al final amb un doble cosí, a qui li deien Paquita per ser homosexual. Un dels 10 fills, nascuts de diferents enamoraments, va ser Alfons XII, anomenat Puignontejo per ser fill de Puig Moltó, un tinent català que, encara que va tallar la transmissió de la suposada sang reial, va aportar una mica d’excel·lència física a una família tarada d’endogàmia.

Alfonso XII es va casar amb una cosina primer, i amb una monja després. Es va fer famós entre les bambolines dels teatres, perseguint les actrius, cantants i cabareteres. Els agents de l’Estat no donaven proveïment per a encobrir, amb la manta del talonari, els escàndols de la seva estimada desaforada. Les cites amb la cantant italiana Adelina Borghi, va suposar tal problema d’Estat que el president Cánovas la va posar a la frontera francesa amb una bona jubilació. Aquelles meretrius reials van costar cares al vassallatge.

Alfons XIII, avi de Juan Carlos, va tenir sis fills i almenys altres tres bastards. Més que faldiller, era addicte a la pornografia, sobretot al cinema porno, fins a l’extrem que es va crear una productora per a proveir a la casa reial, la Royal Films. En el llibre “Fins al capdamunt, autòpsia dels borbons” d’Iñaki Errazkin, s’explica que la famosa guionista de Hollywood Anita Loos, coneguda per la pel·lícula “Els cavallers les prefereixen rosses”, va ser convidada per Alfonso XIII i en la conversa va sortir el cas de Fatty Arbuckle, el conegut còmic del cinema mut, caigut en desgràcia quan en una orgia sexual diuen que va violar a una noia, Victoria Rappe, amb una ampolla de xampany i va morir l’endemà. “Quina mala sort, això li pot passar a qualsevol” va dir el Borbó, comentari que Anita va incloure en les seves memòries (“Adéu a Hollywood amb un petó”) i que diu tot de la vida privada del Borbó i del seu ideal del sexe.

El 1931 el rei i la seva família sortien a l’exili, tirats a palades per un poble fart de les seves “borbonades”. Amb el rei anava el seu fill Juan, pare de Juan Carlos. “Un rei només pot estar en el tron, en el cadafal o en el desterrament”, va declarar en 1978 a la revista Interviú. A ell li va tocar el desterrament però molts es van penedir de no haver posat a treballar la guillotina en aquella primavera republicana.

En el desterrament, Juan de Borbón, fill d’Alfonso XIII, es va casar amb una cosina (una altra) i d’aquesta unió va néixer Juan Carlos. Don Juan es va oferir a Franco el 1936 per “salvar Espanya”, va consumir mars de whisky i va seguir la tradició luxuriosa de la saga, però en estar fora d’Espanya no va tenir l’Estat l’obligació de rentar-li els llençols.

Vegin a continuació el jurament de lleialtat que va fer Juan Carlos a Franco, i als “Principios del Movimiento Nacionali altres lleis del regne.

Jurament de lleialtat de Juan Carlos I a Francisco Franco

Franco va preferir al seu fill com a successor seu i li va fer jurar, diverses vegades sobre la Bíblia, que seguiria fidel al seu règim. I aquí ho hem tingut, un perjur. Rei de la democràcia a l’espanyola. Tots hem estat testimonis de la seva trajectòria: Quant a la butxaca, en poques dècades va aconseguir fer seva una de les més grans fortunes d’Europa, amb fosques gestions i tràfic d’influències. Quant a la bragueta, és immensurable el que ha costat a l’erari públic. Conten que ja des de jove va oscil·lar entre el glamur i la sordidesa, entre la noblesa i els prostíbuls, senyoretes de companyia i ocells de pas. Bona part d’elles van cobrar tarifes crescudes per la necessitat de l’Estat de tapar els escàndols.

Una d’elles, la vedet Barbara Rei, va negociar el seu silenci i en lloc de l’assignació que ja gaudia mensualment, va lliurar el material sensible que tenia a canvi de quantitats a l’alça, que es van xifrar en quatre milions de dòlars. Marta Gayà es va emportar dos milions. A Corina li investiguen 65 milions, que segons diu, “els va rebre del rei Juan Carlos per l’afecte que li professava”. M’alegro per elles. S’ho han guanyat. Ha hagut de ser molt desagradable tenir al damunt a aquest mata elefants.

Seríem igualment republicans si els borbons tinguessin la talla de filòsofs grecs o savis renaixentistes. Encara que fossin austers i honrats, no deixaríem de proclamar que la monarquia és una rèmora medieval, antítesi de la democràcia. Però suportar aquests Borbons ha estat la pitjor de les humiliacions.

Per això, ser republicà i independentista no és una mera opció política: és una actitud vital, pura higiene moral. Quan en una nova versió de “Visquin les cadenes!“, fins i tot el PSOE declara que en aquesta monarquia estan representats els valors republicans, és clar que amb Espanya no hi ha futur. El nostre món no és d’aquest regne. Quedin-se ells amb els estimats borbons, les seves insaciables butxaques i les seves voraces braguetes.

Vegin a continuació les afirmacions del catedràtic de Dret Constitucional, el senyor Javier Pérez Royo, sobre la monarquia espanyola.

Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional, sobre la monarquia espanyola

Dues anotacions per a acabar, primer: Si Fernando VII no és fill de Carlos IV. Quina garantia hi ha per a afirmar que l’ADN dels Borbons subsisteix? No és una monarquia hereditària? El dubte existeix però és difícil poder-ho comprovar, a excepció és clar, que s’obtingui l’ADN de Fernando i Isabel, les restes dels quals es troben al monestir de l’Escorial.

Segon: No resulta curiós que Juan Carlos es beneficiï, ni més ni menys, que de la mateixa Constitució que mai va prometre o jurar obeir? Què opinen el Suprem, el Constitucional i els lletrats del Congrés sobre aquest tema? Pot la Constitució protegir a qui mai no es va comprometre amb ella?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

Com li correspon estar Catalunya?

Catalunya comença a estar com correspon— Carmen Calvo La vicepresidenta del govern no concreta. Fets i declaracions permeten algunes...

Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?

Tal com he llegit en El Nacional en dues ocasions, en cap lloc està escrit que Miquel Iceta no pugui ser el pròxim...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Parlem de nou de les “fake news”?

Les notícies falses, conegudes també amb l'anglicisme fake news, són un tipus d'expressions que consisteixen a donar a conèixer un contingut de notícies pseudoperiodístiques difoses mitjançant...