23.3 C
Barcelona
Dissabte 4 juliol, 2020

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (II)

Relacionats

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Diego Pérez de los Cobos i la Guàrdia Civil

Ha esclatat la guerra en la Guàrdia Civil. Primer va ser destituït el coronel Diego Pérez dels Cobos, el que va provocar la dimissió del...

Despotisme il·lustrat a Espanya i davant Catalunya?

Sempre que m'han encarregat la selecció de directius m’han demanat que siguin proactius, crítics, que "filtrin", qüestionin, proposin. És el que volen els veritables...

Són molts els motius a exposar per creure que no té aquest dret, per molt que ho digui la llei, la constitució o els lletrats del Congrés.

Per començar m’ha cridat molt l’atenció el títol d’emèrit atorgat a Juan Carlos, no sabent amb exactitud el seu significat he acudit, com altres vegades al diccionari i, aquest diu el següent: Es tracta d’una persona que, un cop retirada del seu càrrec, conserva el grau i els honors i, sovint, l’estipendi (paga o remuneració). És com si voguéssim donar-li un nou títol, ja que dir-li exrei queda poc elegant tractant-se de la monarquia.

Així i tot, conserva els honors, el grau i la pensió però…, això inclou també la inviolabilitat com antic cap d’estat? Tinc els meus dubtes i aquí els exposo. Cap persona en aquest món, sigui qui sigui i ocupi el càrrec que ocupi hauria de tenir aquesta excepcionalitat. On és aquella frase que diu “Tots som iguals”? Ha quedat substituïda per: “Uns són més iguals que altres” potser?

A continuació, els convido a veure un vídeo-resum del qual ha estat la monarquia espanyola, amb el rei emèrit al capdavant, fins als nostres dies.

Si ens referim al 23-F no tenim la certesa total de la implicació de la corona en el cop d’estat però, els dubtes són més que raonables un cop ha passat el temps, s’han fet publiques les declaracions de qui va ser el cap de la casa militar de Juan Carlos I, el Tinent General Sabino Fernàndez Campo que, estranyat, descrivia l’actitud del monarca que li demanava consell de què havia de fer i que li va ordenar que ho fes ell.

Es van arribar fer molts debats sobre el tema, programes de televisió i innumerables articles de premsa, tant nacional com estrangera. Que en una democràcia, aparentment consolidada, es pogués produir el que va passar i que els serveis d’intel·ligència espanyols no ho detectessin ni sospitessin, era molt difícil d’acceptar.

Vegin a continuació un vídeo que parla del 23-F i la presentació d’un llibre de la periodista Pilar Urbano sobre el tema que, entreveu o reafirma, la sospita a la qual abans feia referència.

Se sol dir que tota persona a més de ser honesta ho ha d’aparentar, doncs bé, l’actual exrei o emèrit com se l’anomena actualment, mai ho ha estat i menys s’ha esforçat a aparentar-ho. La seva vida ha estat la d’un conqueridor de senyores que, pels seus encants, interès crematístic o professionals i també per xantatge, han compartit més d’un cop la seva alcova.

La llista de dones que han compartit històries amb l’emèrit és més llarga del que ens imaginem. L’escriptora Pilar Eyre va publicar un llibre titulat “La soledad de la Reina” que és prou eloqüent i detalla situacions per les quals ha hagut de passar i aguantar Sofia de Grècia per culpa del seu marit i que ha suportat pels seus fills, en especial per Felip a fi de protegir-lo de cara al seu futur com a rei d’Espanya.

Vegin a continuació un vídeo on s’entrevista a l’escriptor Manuel Galiana, autor del llibre titulat: “Las amantes ‘secretas’ del Rey” on fa unes declaracions al respecte comentant alguns detalls del seu contingut prou interessants.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen que aquest personatge, que ha estat rei per la gràcia d’un dictador es mereix, vist el seu historial fins avui, que la seva pretesa inviolabilitat l’eximeixi de qualsevol condemna possible? No s’ha aprofitat del seu càrrec? No ha percebut un munt de comissions pel petroli que importava Espanya? No amaga diners a l’estranger i no els ha pas declarat? Ha pagat impostos de tots aquests ingressos?

Si aquests delictes existeixen per a tots els ciutadans i, en virtut de la inviolabilitat no l’afecten, cal eliminar frases, com per exemple: tots som iguals davant la llei i altres de similars.

 

- Anunci -

Més articles

1 COMENTARI

  1. L’èxit del cop d’Estat o del canvi de timò és evident. El Rei còmplice necessari. I no va ser un cop a Suarez que també, va ser un cop a la Democràcia. Aquesta dinastía de bast…. si estiguessim parlant d’un pais, com a tal, serio o digne estarien rebutjats i desterrats ja faria temps.
    Jo veritablement també, tota aquesta patolea dels Gonzalez, Sanchez, Aznar, Rajoy, Zapata, Marchena, Guerra, no acabaria amb tota la vesprada, és que ja NO PUC MÉS. Com podem aguantar tota aquesta purria. Tots aquests farçans. Demano de genolls i per favor que tots els partits independentistes o soberanistes o catalanistes de veritat, s’uneixin per un temps, no molt llarc tranquils, per resoldre-ho d’una punyetera vegada. És perentori i urgent, de veritat. Pel bé de Catalunya i fins i tot d’Espanya i d’Europa. Que no ho veieu??

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

- Anunci -

Últims articles

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (II)

Són molts els motius a exposar per creure que no té aquest dret, per molt que ho digui la llei, la constitució o els lletrats...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Diego Pérez de los Cobos i la Guàrdia Civil

Ha esclatat la guerra en la Guàrdia Civil. Primer va ser destituït el coronel Diego Pérez dels Cobos, el que va provocar la dimissió del...