D’acord amb la votació que s’ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden representar, en el cas de ser declarada culpable, un total de quinze anys de presó.
Algú pot preguntar-se què significa el quart poder de l’estat. Sempre en parlàvem de tres: Executiu, Legislatiu i Judicial, a més ens deien que aquests poders eren totalment independents, últimament, i a la vista de determinats processos, existeix un dubte més que raonable. Ara bé, formant Espanya part de l’OTAN el seu exèrcit no pot actuar com temps enrere, però ho fa la Guàrdia Civil actuant com a policia judicial.
D’aquesta forma la guarida civil s’ha convertit en el quart poder de l’estat, desplaçant al cinquè lloc els mitjans de comunicació, donant-los a més a més, carta d’autoritat, transparència i veracitat total als seus informes, cosa aquesta que no és cert com ja s’ha vist en anteriors ocasions.
En el cas Laura Borràs tenim per un costat contractes per valor de 18.000 euros i per l’altre quinze anys de presó. Laura Borràs va ser investigada pels Mossos que no van trobar cap irregularitat susceptible de sostenir. La Sindicatura de Comptes va concloure que “no hi havia cap actuació de forma irregular administrativa o penal en contra seva”.
Tanmateix, la jutgessa que duia el cas no va quedar satisfeta i va passar la investigació a la Guàrdia Civil, que va refer l’informe a la seva coneguda manera i que després, un cop els papers van passar al Suprem, el fiscal Zaragoza els va beneir. El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, ha denunciat que es van ajuntar contractes d’exercicis i serveis diferents per formular l’acusació de fraccionar contractes per poder encarregar-los sense concurs previ com estableix la llei.
Els diputats d’Esquerra Republicana no han volgut votar en contra de concedir el suplicatori, cosa que permetrà al tàndem Manuel Marchena-Javier Zaragoza seure al banc dels acusats la diputada Laura Borràs. El que ha fet Esquerra no votant, igual que ha fet la CUP, és del tot incomprensible des del meu punt de vista. Haurem arribat a creure’ns que es tractava de destruir una possible i futura adversària en unes pròximes eleccions al Parlament? Si és així em resulta anormal i vergonyós.
No votant en contra, Esquerra està donant per bons informes de la guàrdia civil tergiversant la realitat, com s’ha demostrat anteriorment i, oblidant els informes de la benemèrita utilitzats en els judicis del Procés i contra el Major Trapero. No recorden als integrants, president del partit inclòs, que han estat condemnats pels mateixos que jutjaran Laura Borràs?
Cal no oblidar que Marchena i Zaragoza són experts en jutjar el catalanisme, en totes les varietats, formes i condicions. Demostrant el seu odi visceral contra Catalunya que, al llarg del temps s’ha anat transmetent, de generació en generació, fins als nostres dies.
Amb un material esbiaixat, apareix el tàndem de moda (senyors Zaragoza i Marchena), que posa en marxa la roda. Tots dos són molt coneguts per la seva història recent en el procés contra els independentistes catalans, però la seva notorietat ve de lluny.
Marchena va formar part del tribunal que va condemnar a l’expresident Atutxa, que més tard (massa) el Tribunal Europeu de Drets Humans va desautoritzar. També és el que va ratificar l’absolució del president valencià Camps. Qui va reduir substancialment la condemna a l’expresident balear Jaume Matas, i que va arxivar la querella presentada contra el ministre Fernández Díaz i el cap de l’oficina antifrau a Catalunya senyor Alonso, que va destapar les pudors de les clavegueres de l’Estat.
Vegin a continuació les declaracions de Laura Borràs a la sortida del congrés i abans de fer-se la votació del suplicatori que, de forma vergonyosa no va votar la CUP i, especialment ERC, que un cop més va a la seva i contra la unitat manifesta de l’independentisme.
Com molt encertadament deia ahir en el seu bloc, Alfons Duran, Laura Borràs serà condemnada, per ser dona, per ser culta, per ser interessant, per ser atractiva, per ser catalana i, per sobre de tot, per ser independentista.
