25.1 C
Barcelona
Dissabte 10 juny, 2023

Diego Pérez de los Cobos i la Guàrdia Civil

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Ha esclatat la guerra en la Guàrdia Civil. Primer va ser destituït el coronel Diego Pérez dels Cobos, el que va provocar la dimissió del número dos, el tinent general Laurentino Ceña, i la destitució del número tres, tinent general Fernando Santafé. El ministre Grande-Marlaska l’ha emmarcat en un “nou impuls” a la institució, però hi ha una gota que ha fet vessar el got: L’informe de la benemèrita de la manifestació del 8-M a Madrid i la propagació del coronavirus.

Què es diu en aquest informe? Bàsicament es tracta d’un document replet de “errors” i notícies tergiversades que responsabilitza al Govern per no haver impedit la concentració feminista del 8-M quan els contagis ja començaven a aparèixer. Assenyalava directament al Ministeri de Sanitat i a Fernando Simón, director responsable del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries. Fins i tot l’informe inclou testimoniatges manipulats, que en l’informe diuen el contrari del que van dir en la Comandància de Tres Cantos.

Però aquests “errors” de la Guàrdia Civil no són una cosa nova. Un repàs a l’hemeroteca dels últims anys envia un trist avís als navegants: és un recurs recurrent. El principal mòbil ha estat el terrorisme, amb i sense ETA. Els bascos i catalans han estat les principals víctimes, però no els únics. Al mig hi ha hagut denúncies no investigades per tortures. Quan policies, fiscals, jutges i fins i tot mitjans van de la mà, de vegades han tingut èxit, amb condemnes judicials. En uns altres s’han evaporat molt ràpidament davant l’estupefacció generalitzada.

Poden, si així ho desitgen, llegir atentament un important informe, publicat a El Nacional titulat “Els deu errors comesos per la Guàrdia Civil“.

Diego Pérez dels Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil que ha estat destituït del seu càrrec, és un feixista que durant l’intent de cop d’Estat del 23-F, dirigit pel tinent coronel Tejero, es va vestir amb la camisa blava de la Falange i es va presentar en la Caserna de la Benemèrita de Yecla (Múrcia), per a posar-se a la disposició dels colpistes.

Va ser en el seu moment jutjat i absolt per delicte de tortures al membre d’ETA, Kepa Urra al qual van portar de matinada a un descampat i després de llevar-li la roba, ja nu, va ser colpejat amb un objecte desconegut i arrossegat per terra.

El fet va ocórrer en plena recerca pels GAL. Les tortures van ser recollides per dos relators de l’ONU i en un informe d’Amnistia Internacional de 1993. Mentre tres dels seus subordinats van ser condemnats (12 anys i 6 mesos de presó), el cap de l’operatiu, Pérez dels Cobos va ser absolt. A l’any següent el Tribunal Suprem va reduir les penes a un any i, poc després, mesos més tard van ser indultats parcialment. Passats dos anys el Suprem en va anul·lar les condemnes.

A més d’estar involucrat en les clavegueres de l’Estat i la policia política, mal anomenada patriòtica, del ministre de l’interior amb Rajoy, Fernández Díaz. Va ser encarregat pel govern espanyol per intentar evitar i, posteriorment reprimir, a cops de porra, als votants en el referèndum del primer d’octubre a Catalunya de manera vergonyosa i humiliant seguint les seves instruccions.

El seu germà, Francisco Pérez dels Cobos, va ser membre i militant del PP, va ser elegit president del Tribunal Constitucional per unanimitat de tots els seus membres, la qual cosa dóna una idea de la ideologia dels qui el conformaven. Sota la seva presidència va ser dictada la sentència que va capgirar l’Estatut de Catalunya aprovat pel parlament català, les Corts Generals i confirmat en Referèndum pel poble.

El que per a molts catedràtics de dret Constitucional i exmembres del TS va ser un autèntic cop d’estat judicial a la sobirania popular que resideix als parlaments i que és inconstitucional, ja que, segons la pròpia carta magna, la resta del que va quedar de l’estatut no es va sotmetre a referèndum com és preceptiu segons la llei.

1516637144_624237_1516637997_noticia_normal (1)

Posteriorment Francisco es va presentar davant el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg afirmant saber llegir i escriure anglès. No obstant això es va publicar que no va respondre en aquest idioma al ser preguntat en l’entrevista que li va realitzar, el 12/01/2018, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. No va obtenir cap vot a favor, malgrat les pressions polítiques d’Espanya per a col·locar-lo en aquell Tribunal.

El pare de tots dos, Antonio Pérez dels Cobos es va presentar a les eleccions en 1977 pel partit Fuerza Nueva a Yecla (Múrcia). El que demostra una vegada més que els franquistes i els seus hereus ideològics continuen ocupant les més altes instàncies legislatives, executives i judicials de l’estat, com ha afirmat en diverses ocasions el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, el senyor Javier Pérez Royo.

Espanya continua olorant a franquisme.

Més articles

1 COMENTARI

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Ciutadans hibernació i Arrimadas dimissió

En menys de 48 hores, les dues notícies van ser capçalera en moltíssims mitjans de comunicació i, evidentment vaig escriure dos articles...

Inés Arrimadas (Cs) abandona la política

Inés Arrimadas García és una advocada i expolítica espanyola. Va ser presidenta de Ciudadanos de 2020 a 2023, i diputada en el Congrés dels Diputats per Barcelona des...

Es prega una oració per l’ànima de Ciudadanos

Si donem un cop d'ull a la història de Ciudadanos, en poc més de quatre anys, observarem que de ser tercera força del Congrés de diputats...

El racisme i el cas de Vinícius Júnior

La lluita contra el racisme no admet excepcions. Ni la mala educació ni el comportament provocador d'algú són eximents, ni tampoc atenuants....

La independència, un punt de vista diferent

Des que vaig accedir a la jubilació, un dels meus entreteniments ha estat la lectura i sobretot escriure, cosa que sempre m'ha agradat. La...