Reconstrucció? No, redisseny total de Catalunya!

Recorden el conte del “rei nu”? Segons els seus sastres, li van confeccionar una roba tan extraordinària que només els idiotes no la veurien. Els qui miraven al rei, al no veure el seu vestit i no voler passar per idiotes, lloaven la vestidura. No sempre és veritat el que digui la majoria. Un nen el va denunciar.

Quina “vestimenta” té Espanya davant de Catalunya? Es diu que és un gran país, democràtic, amb separació de poders, amb justícia social avançada. Encara hi ha qui creu que “Espanya va bé”. I Catalunya sota Espanya? Molt i determinant de l’Estat espanyol demostra una preocupant nuesa que perjudica molt seriosament a “tots” els habitants de Catalunya. Es demana “reconstruir”. És el millor?

Com a consultor utilitzo les pautes de planificació estratègica cap a l’excel·lència. Ohmae
va aportar les idees imprescindibles per a materialitzar-la com “iniciar l’activitat anualment”. S’inicia un nou model o es reconstrueix l’antic?

Reconstrucció

No comparteixo “reconstruir”. Significa “reparar, restaurar”, l’anterior. Molts estaments de l’Estat espanyol s’allunyen dels seus equivalents en països democràtics, com ara el Canadà, Suïssa, Dinamarca, Àustria, Alemanya, per exemple. Serà suficient “reconstruir” per a donar la millor resposta possible a les necessitats futures d’una societat catalana democràticament madura, altament desenvolupada, lliure?

Reconstruir, què?

De moment: Sanitat i economia catalana. Només això? L’asfíxia econòmica a Catalunya per part els governs espanyols va obligar a severes retallades ja abans de la pandèmia. Cal recordar: “els hem destrossat el sistema sanitari”? Davant això, què pensaven els polítics o votants que secundaven o callaven?

La “nuesa” de l’Estat espanyol era, és, progressiva i evident. L’espoli, els incompliments pressupostaris, continuen. No tots a Catalunya comparteixen aquesta visió. “Tot és segons el color”, encara hi ha qui vol ser súbdit i castigat.

Reconstruir, què més?

Una aparent democràcia que en la seva aplicació real dista molt, s’allunya, de la dels estats referents en aquest model com els citats? Una pseudodemocràcia que impedeix la democràcia més autèntica com és un referèndum a Catalunya que demana la majoria de la seva societat?

Una monarquia tan qüestionada? Objectivament, la monarquia no assegura en absolut que la prefectura de l’estat l’ocupi sempre el perfil més competent. Subjectivament, què li deu la societat catalana al monarca espanyol?

Un sistema polític espanyol que fa aigües per tot arreu, amb majoria de “professionals” enfrontats; que viuen de la política més que viure per a la “bona política”? Amb moltes administracions duplicades, inútils, costosíssimes per el “café para todos” amb uns alts percentatges de polítics per habitant i les seves grans despeses. Tot això, amb quins resultats per als catalans? No són bons! Depenent d’Espanya. Pot Catalunya tenir un sistema polític equiparable al dels estats veritablement democràtics?

Una economia espanyola en fallida, que dispara el deute extern, que genera dèficits, que “gasta” milers de milions inútilment; que augmenta les diferències socials; que enriqueix a uns pocs però “destrueix” tant i perjudica punts? Una economia espanyola que espolia anualment a Catalunya, ho confirma The Wall Street Journal amb el 9% anual del PIB, i li impedeix desenvolupar una economia pròpia orientada a la I+D, a la productivitat, competitivitat internacional, per a la seva gent?

Un Estat uniforme, castellà i excloent? Ignorant totes les altres peculiaritats de l’estat? Espanya podria ser confederació com Suïssa. Federació com Alemanya amb estats lliures associats. Es vol centralitzada com França. És el millor? Hi ha una realitat sociopolítica, històrica, “catalana” que es nega per l’Estat espanyol i part de la societat catalana.

Els estaments judicials espanyols i a Catalunya altament qüestionats per països europeus referents, recordem la sentència del Suprem d’un land d’Alemanya sobre l’extradició de Puigdemont; criticats per mitjans i organismes internacionals (entre molts altres s’acaba d’unir un informe d’Amnistia Internacional); justícia amb dinàmica, estructura, funcionament intern que han portat al fet que s’equipari la justícia espanyola amb la de Bulgària, Croàcia (Bloomberg), o Ruanda com ha manifestat un exmembre del Suprem: Martin Pallín. Estaments judicials que jutgen i sentencien a líders democràtics, socials, per criteris polítics.

Patronals com Foment que no representen ni defensen als milers d’empreses catalanes perjudicades pels incompliments de l’Estat espanyol?

Sindicats majoritaris amb fortes subvencions que els fan “dependents” del govern de torn i gens “independents” davant aquest? Aquests sindicats no defensen ni representen als centenars de milers de treballadors de Catalunya i s’alineen amb els qui tant els perjudiquen per part de l’Estat espanyol. Mantenen facultats, poders, que prioritzen interessos puntuals per sobre dels socials. Sindicats ancorats en teories obsoletes.

El conflicte atàvic Espanya-Catalunya?

Agreujant-se. “Reconstruir” la via judicial i policial com a únic recurs de solució? Després de successius intents de participació en un projecte comú avui hi ha milions de votants que volen independitzar-se democràticament. Un estat seriós mai hauria creat el conflicte. O ho hauria solucionat políticament quan aparegués. La pandèmia ha tornat a imposar un model centralitzat. Catalunya ha comès errors de previsió i de gestió però anava davant en les mesures que el govern espanyol ordenava després. Una vegada més, els pioners en tantes coses “sotmesos” als qui van darrere però tenen l’autoritat “legal”. No la moral ni democràtica.

La societat, els votants? La dinàmica social reflecteix la confrontació política. Difícil saber què és causa i quin efecte. El millor projecte fracassa si no està assumit per una clara majoria de la societat catalana cap a un nou model que poc o res tingui a veure amb el que l’oprimeix. Hi ha molta queixa social. Però és el que continuen votant molts catalans. Per allò de qui calla atorga… s’ha votat el que perjudica. Ara hi ha models socials clarament enfrontats. Uns, de futur lliure, democràtic, de millor qualitat de vida, justícia social. Uns altres, de retorn al passat i amb creixents mancances.

Cal redissenyar.

Projectar des de la “base 0”. “Si es comencés avui, com hauria de ser Catalunya? Això és, “en funció de les actuals i futures necessitats per a ser com els millors estats democràtics, desenvolupats, què es precisa perquè Catalunya, tots els seus habitants aconsegueixin i es mantinguin en l’excel·lència que mereixen?

Reconstruir el que existia? Es veu i pateix que l’autonomia no funciona. Reconstruiran bé els qui han destruït tant des de la transició? No sembla esperable. Fins i tot hi ha els qui volen anar a “abans” de la transició.

Si es fa el mateix, pels mateixos reconstruiran un passat amb greus manques per als catalans. Es requereix redissenyar de cara al futur. Es necessiten “nous líders i experts” amb visió, rigor, perspectiva, creativitat, concentració que “dissenyin” un nou, eficaç, model, per a Catalunya i les seves gents.

Walker: “Hauríem d’orientar-nos exclusivament al futur perquè és aquí on passarem la resta de les nostres vides”.

No tots estaran d’acord però hi ha moltes dades objectives per a dir que l’Estat espanyol “està nu” en moltes àrees determinants per a Catalunya. Són els seus habitants capaços d’analitzar-ho, denunciar-ho i fer un redisseny, base 0?

Reconstrucció, No! Redisseny total de Catalunya! Què preferim?