23.7 C
Barcelona
Dimarts 7 juliol, 2020

Despotisme il·lustrat a Espanya i davant Catalunya?

Relacionats

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (II)

Són molts els motius a exposar per creure que no té aquest dret, per molt que ho digui la llei, la constitució o els lletrats...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Sempre que m’han encarregat la selecció de directius m’han demanat que siguin proactius, crítics, que “filtrin”, qüestionin, proposin. És el que volen els veritables líders. No volen subordinats sense aquestes característiques. I en la política? Hi ha dirigents que són “dèspotes il·lustrats” i volen “súbdits” obedients, ignorants?

Què és el despotisme il·lustrat?

Hi ha molta informació a l’abast del lector. Ho resumeix: “Tot el poble però sense el poble”.

“Despòtic” ho és per “abús del poder”, ús de la “força” de qui mana per a imposar-se. Se salta normes, valors, lleis pròpies, que s’interpreten i adapten a gust del “dèspota”.

L’“il·lustrat” va sorgir pel moviment de la “il·lustració”. El “despotisme il·lustrat era una manera de mantenir l’autoritarisme total però secundant-se en termes “raonables”, legal. Òbviament, “subjectiu”. Les ordres eren “en bé del poble” però no es comptava en ell. Fins i tot s’actuava, s’actua, “en contra” d’ell.

Això va succeir en les monarquies absolutes. Continua vigent en moltes d’elles i en les dictadures, de qualsevol signe. En moltes pseudodemocràcies diuen actuar a favor del poble però no compten en ell. Al contrari! Sona aquest model?

I a Espanya?

És fàcil analitzar als diferents protagonistes de la vida política des de la transició fins avui segons el “despotisme il·lustrat”.

Com a consultor he conegut empresaris, directius, que es proclamen “líders participatius”. No tots actuaven com a tals. Recordo a molts dirigents polítics, tots, auto definits com a líders profundament democràtics, defensors del “poble”.

Monarquia, presidents de govern, ministres; responsables dels estaments de l’estat, organitzacions patronals, sindicats… Veritables líders democràtics o “dèspotes il·lustrats”?

Quins són els resultats veritables? Quin és el clima? Que avaluï el lector. “Tots” ens han dit que estan, són, existeixen, pel poble. És així? Serveixen tots al poble o se serveixen del poble? Aquí estan els fets encara que s’interpretin subjectivament, ideològicament, de forma partidista o identitària. És el “despotisme il·lustrat” del segle XVIII o continua vigent a Espanya encara que es digui democràtica?

Hi ha despotisme il·lustrat en el conflicte Espanya-Catalunya?

Catalunya té la seva història, consciència de la seva identitat, cultura, llengua, valors, lleis. Es considera “subjecte polític”. Problema atàvic. A recordar: Felipe IV i el seu hay que imponer en Cataluña los usos y costumbres castellanas. Xoc de “cultures”. Excloent, la castellana.  Defensiva, la catalana. Felipe V i successors: Absolutisme. Es va crear un model: de dominant i dominat. Però aquest, Catalunya, social i políticament no va acabar de convertir-se en súbdit. Van passar segles. Va venir la transició. Es va restaurar la Generalitat de Catalunya abans d’elaborar la constitució espanyola. Catalunya: Nacionalitat històrica diferent a regions, després comunitats autònomes. Cafè per a tots. La Constitució, els estatuts, eren normes basades en criteris democràtics que entrarien perfectament en el concepte d’“il·lustració”.

Els estatuts, pressupostos, no es complien, no es compleixen. Tampoc transferències de recursos econòmics. Ni tan sols els que obliguen lleis espanyoles. Està admès per autoritats espanyoles. El dèficit fiscal del 9% del PIB, comentat per The Wall Street Journal.  Perjudica seriosament a tots els habitants de Catalunya. Segon estatut: Aprovat per majoria absoluta pel Parlament català, retallat per les Corts espanyoles, aprovat en referèndum i signat pel rei. Va sofrir anul·lació i modificació d’articles pel Constitucional. El text residual no va ser sotmès a referèndum com obliga la pròpia Constitució.

Gran part de la societat catalana reacciona i deixa de ser “súbdita callada”. Demana un referèndum com el Regne Unit o el Canadà. Una altra part roman súbdita. La reacció de l’estat espanyol és coneguda. Ara, Felipe VI, els governs, el Senat espanyol: Intervenció per article 155. S’interpreten subjectivament les lleis i forces d’ordre públic actuen sobre aquests votants que demanen un referèndum per a decidir si continuen  súbdits o sobirans, lliures. El resultat és conegut: El “judici” que el The New York Times va qualificar d’“error”. La “sentència” que The Guardian, va qualificar de “vergonya”. Com a Frederic II el gran? Es continua demanant un referèndum. El president del govern espanyol declara: Los referèndums trasladan a la ciudadania problemas que han de solucionar los políticos. Qui els ha creat? Els resolen o els agreugen? La majoria de votants a Catalunya volen consultar si continuar sent súbdits o lliures. Hi ha variades solucions polítiques possibles. No figuren en cap programa espanyol.

Hi ha despotisme il·lustrat per part de l’Estat espanyol amb Catalunya? Què concloure des de la definició d’aquest model a la vista de la realitat objectiva?

El despotisme il·lustrat exigeix la “existència de súbdits”, de poble, que ho accepti. Per la força o voluntàriament.

Hi ha dèspotes il·lustrats perquè encara hi ha molts súbdits, submisos, ignorants o hi ha tants súbdits, submisos, ignorants, perquè hi ha polítics molt competents en despotisme il·lustrat?

Quins dirigents polítics a Catalunya són líders democràtics i quins dèspotes il·lustrats? Quins promouen la democràcia i quins la neguen, castiguen?

Què prefereixen els votants a Catalunya, ser lliures o súbdits?

- Anunci -

Més articles

4 COMENTARIS

  1. Dir despotisme il·lustrat al sistema de govern espanyol és molta condescedència. “Gobernar para el pueblo pero si el pueblo”, és en realitat “Governar per a les elits exprimint al poble”. Per això, el rentat del cervell aplicat al poble per sentir-se orgullós de ser espanyol, “por el imperio hacia Dios”, “una grande y libre”, “España es una unidad de destino en lo universal” han estat els eslògans escoltats en les nostres escoles. I que dir de l’assignatura de “formación del espíritu nacional” i “la furia española”. Tot mentides per tergiversar la història i manipular a la població, que dòcilment ha seguit aquestes consignes.

    Els catalans no hem caigut en aquest parany, tot i que l’hem patit, però com mots estranys que no fèiem nostres. Malauradament a la resta d’Espanya no ha estat així, i d’aquí surt el “a por ellos” dit amb vehemència i ganes de fer mal..

  2. Dir despotisme il·lustrat al sistema de govern espanyol és molta condescedència. “Gobernar para el pueblo pero si el pueblo”, és en realitat “Governar per a les elits exprimint al poble”. Per això, el rentat del cervell aplicat al poble per sentir-se orgullós de ser espanyol, “por el imperio hacia Dios”, “una grande y libre”, “España es una unidad de destino en lo universal” han estat els eslògans escoltats en les nostres escoles. I que dir de l’assignatura de “formación del espíritu nacional” i “la furia española”. Tot mentides per tergiversar la història i manipular a la població, que dòcilment ha seguit aquestes consignes.

    Els catalans no hem caigut en aquest parany, tot i que l’hem patit, però com mots estranys que no fèiem nostres. Malauradament a la resta d’Espanya no ha estat així, i d’aquí surt el “a por ellos” dit amb vehemència i ganes de fer mal..

  3. Llibertat o Submissió. Aquesta és la realitat avui. L’única pregunta correcta que, avui més que mai si cap, hem de traslladar a la gent de Catalunya cada día al menys una vegada. No hi ha més. Ens han portat a aquest extrem concret i definitori. N’hem de ser conscients i consequents. No hi ha terme mitg.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (II)

Són molts els motius a exposar per creure que no té aquest dret, per molt que ho digui la llei, la constitució o els lletrats...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Diego Pérez de los Cobos i la Guàrdia Civil

Ha esclatat la guerra en la Guàrdia Civil. Primer va ser destituït el coronel Diego Pérez dels Cobos, el que va provocar la dimissió del...