23.3 C
Barcelona
Dissabte 4 juliol, 2020

Existeix realment l’esquerra política a Espanya?

Relacionats

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Diego Pérez de los Cobos i la Guàrdia Civil

Ha esclatat la guerra en la Guàrdia Civil. Primer va ser destituït el coronel Diego Pérez dels Cobos, el que va provocar la dimissió del...

L’esquerra espanyola està composta per actors que interpreten un paper al servei de la dreta de tota la vida a canvi, això sí, d’un sou públic i privat, des de cantautors, cineastes, escriptors, professors, polítics professionals i sindicalistes serveixen als interessos dels seus amos en un país sense mitjans de comunicació d’esquerres ni realment crítics amb el règim, amb sindicats pastors de treballadors mitjançant convenis col·lectius com a parany…

La casta del règim va avaluar el preu a pagar per tenir l’esquerra mansa com un ramat d’ovelles posant-lo en pràctica mitjançant subvencions. La contrapartida una esquerra que no qüestiona la monarquia, no qüestiona la cúpula judicial ni tampoc la policial, una esquerra que sacrifica el que és públic voluntàriament cada cop que li correspon gestionar-ho, posant el màxim entusiasme. Una esquerra atrapada en el guió de la casta, sense altres discursos que els de la constitució i els seus límits, una esquerra a la qual no li fa ni vergonya que Jordi Cuixart hagi de complir nou anys de presó…

L’esquerra espanyola porta gairebé un segle afusellada contra les tàpies dels cementiris, derrotada en primer lloc per un cruent cop d’estat que va provocar una Guerra Civil i en segon lloc, enfonsada en el seu pacte perquè tot seguís, pràcticament igual que abans, en la “transacció” de 1978. L’esquerra espanyola són, actualment, actors que interpreten el seu paper i Madrid és el gran teatre on actuen.

izquierdas-derechas-03

Respectables lectors, haig de confessar-los que tots aquests comentaris no són meus encara que els assumeixo des del primer fins a l’últim. El seu autor respon al nom de Paco, (la identitat del qual no desitja fer-la pública), madrileny de naixement, català d’adopció i persona intel·ligent, lúcida i integra allí on n’hi hagi.

Va militar gairebé tres dècades en el socialisme espanyol (PSOE i PSC) i va conèixer la forma i la manera de la seva actuació, fins que va trencar el carnet i es va donar de baixa. Quan li vaig preguntar els motius la seva resposta va ser molt clara: La meva dimissió va ser per aquest desengany cruel que suposa descobrir l’engany del prestidigitador que t’està meravellant amb la seva actuació i de sobte descobreixes el truc.

Si analitzem detingudament els períodes en què l’esquerra ha governat a Espanya observarem que la seva comunió i compromís amb les elits ha estat sempre present, així com el seu acord tàcit amb el règim (poder, oligarquia, Ibex 35…). Vegin unes declaracions del reconegut i respectat Julio Anguita , recentment mort, on denunciava que l’esquerra actuava, juntament amb la dreta, afavorint als de sempre.

I en Catalunya? Què se n’ha fet de l’esquerra catalana? Desaparegut el PSUC i ICV s’ha arribat a Unit Podem amb l’Ada Colau com alcaldessa de Barcelona i un petit grup al parlament. Si ens referim al PSC, desapareguts Joan Raventós, Josep Pallach i Verde Aldea, el partit s’ha convertit en la “voz de su amo” que és el PSOE, sota la direcció de Miquel Iceta.

Ens queda ERC, teòricament catalanista, republicà i independentista. Ara bé, últimament algunes declaracions dels seus suposats líders, indicant que no es consideren independentistes, posen en dubte el que fins ara creiem que significava i representava el partit.

Acabarem sospitant que, igual que Espanya, Catalunya no disposa d’una formació d’esquerra que representi, treballi i lluiti pels drets dels catalans? Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Els partits d’esquerres actuen d’acord amb el que diuen i proposen o… No poden ni saben fer altra que el que fan?

- Anunci -

Més articles

8 COMENTARIS

  1. L´esquerra predica una teoria e possa en pratica un altre, aixo ho ha aprofita lo populisme per guanyar vots en les eleccións.
    A Catalunya actualment no hi ha ua esquerra independentiste, fora de qualque excepció.

  2. L´esquerra predica una teoria e possa en pratica un altre, aixo ho ha aprofita lo populisme per guanyar vots en les eleccións.
    A Catalunya actualment no hi ha ua esquerra independentiste, fora de qualque excepció.

  3. per a mi la CUP si que representa una esquerra catalana tot i que no son perfectes … fins i tot la CUP molts cops es el model que els actors de la esquerra Espanyola fan servir per escriure de vegades frases dels seus guions…. Ni Colau ni Izeta saben que es l´esquerra … mes enllá d´un lloc on et posses quant has d´agafar el volant del cotxe o el lloc on es seu el xofer del cotxe oficial…

  4. Si bé la idea d’homo sapiens és prematura, només per ara una pretenció, la idea d’homo capitalism sembla prou confirmada desde sempre, en formes si molt canviants. Les esquerres, encara que soni decepcionant, només son l’altra cara de la mateixa moneda. Hi han excepcions com ara les del bisbe Casaldàliga per exemple. Per tant, l’esquerra no vencerà mai el capitalisme. Les dues opcions de l’esquerra són: o bé reforçar-lo, que és el que fa ara mateix estant venuda, o bé canviar-lo de dalt a baix aportant més inteligència, coratge i honestedat, que és el jo crec que hauría de fer. De fet és el que hauriem de fer tots. I el capitalisme s’adapta, sempre ha estat així. Estem aquí.
    La catarsi humanista/espiritual que demanava Raymon Panikar, sospito ens queda lluny.

  5. Si bé la idea d’homo sapiens és prematura, només per ara una pretenció, la idea d’homo capitalism sembla prou confirmada desde sempre, en formes si molt canviants. Les esquerres, encara que soni decepcionant, només son l’altra cara de la mateixa moneda. Hi han excepcions com ara les del bisbe Casaldàliga per exemple. Per tant, l’esquerra no vencerà mai el capitalisme. Les dues opcions de l’esquerra són: o bé reforçar-lo, que és el que fa ara mateix estant venuda, o bé canviar-lo de dalt a baix aportant més inteligència, coratge i honestedat, que és el jo crec que hauría de fer. De fet és el que hauriem de fer tots. I el capitalisme s’adapta, sempre ha estat així. Estem aquí.
    La catarsi humanista/espiritual que demanava Raymon Panikar, sospito ens queda lluny.

  6. Sobre l’esquerra de la CUP, que en teoría hi estic d’acord, a la pràctica penso però en la ‘falácia de Nirvana’ “lo millor és enemic de lo bò”
    Transcric o copio:
    “una persona usando la falacia del Nirvana puede atacar cualquier idea contraria, porque es imperfecta. Bajo esta falacia, la elección no es entre soluciones del mundo real, sino una elección entre una posibilidad realista y otra solución irreal que es simplemente mejor“

  7. Sobre l’esquerra de la CUP, que en teoría hi estic d’acord, a la pràctica penso però en la ‘falácia de Nirvana’ “lo millor és enemic de lo bò”
    Transcric o copio:
    “una persona usando la falacia del Nirvana puede atacar cualquier idea contraria, porque es imperfecta. Bajo esta falacia, la elección no es entre soluciones del mundo real, sino una elección entre una posibilidad realista y otra solución irreal que es simplemente mejor“

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

- Anunci -

Últims articles

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (II)

Són molts els motius a exposar per creure que no té aquest dret, per molt que ho digui la llei, la constitució o els lletrats...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Diego Pérez de los Cobos i la Guàrdia Civil

Ha esclatat la guerra en la Guàrdia Civil. Primer va ser destituït el coronel Diego Pérez dels Cobos, el que va provocar la dimissió del...