Líders inútils o experts?

En seminaris sobre lideratge explico una petita història. La vaig llegir com a verídica.

Un grup de militars volaven sobre una zona molt muntanyenca, apartada i en plena tempestat de neu. Tinent, sotsoficials, soldats. Entre aquests, un que era el més maldestre encara que de molt bon caràcter. L’avió, amb molt seriosos problemes va haver d’aterrar d’emergència. Va quedar inutilitzat i sense connexió exterior. No va haver-hi ferits. Les condicions atmosfèriques eren molt dures i no anaven preparats. Estaven angoixats. El tinent no sabia què fer. Tots molt espantats… menys “el maldestre”. Aquest es va dirigir al superior per a tranquil·litzar-li. Li va dir que no es preocupés perquè ell era d’alta muntanya i sabia què fer per a sobreviure en aquestes condicions. Amb dificultats però tornarien a zona habitada. El tinent va quedar pensatiu uns moments abans de dir: Bé. Tu tens ara el comandament!

Hi ha diferents tipus de lideratge. En aquest cas, es va passar del lideratge “formal, autoritari” a lideratge “expert”. La “legalitat” no assegura la millor funció dirigent. Les circumstàncies exigeixen que les decisions siguin preses pels més “competents” en cada situació. Actua així el govern espanyol? Quin estil utilitza amb Catalunya?

Quin expert és el millor?

La meva experiència com a consultor m’ha permès viure diferents estats de conjuntura econòmica, de les empreses. Es detectava en selecció de directius. Situació financera difícil? Un expert economista! Productivitat deficient? Un bon director de producció! Fallaven vendes? Un expert en màrqueting, direcció comercial o vendes. Hi ha un principi bàsic en organització: Cada lloc ha d’estar ocupat pel perfil més funcional, “competent”, que doni la resposta més objectiva i subjectiva. Mai un lloc ha d’adaptar-se a la persona.

Què suggereix la realitat espanyola?

La pandèmia ha posat en primer pla la “sanitat” i  l’“economia”. Espanya i Portugal han aplicat models molt diferents. Els resultats afavoreixen clarament a Portugal. Quins són els perfils dels seus ministres de Sanitat?

Marta Temido, Ministra de Sanitat portuguesa

• Llicenciada en Dret.
• Màster en Economia, gestió de la salut.
• Doctorat en Salut Internacional.
• Gestora de centres hospitalaris.

Salvador Illa, Ministre de Sanitat espanyol

• Llicenciat  en filosofia.
• Màster en Economia.
• Polític professional des de 1995.

Itàlia i Espanya estan entre els estats més castigats en la seva economia. Els dos governs han triat als qui han de “liderar” la seva reconstrucció, recuperació “vital”.

Vittorio Colao, Itàlia

Formació acadèmica

• Liccenciat al Bocconi Economic en Management
• M.B.A. amb honors, a Harvard.

Experiència professional

• CEO de Vodafone Sud d’Europa i Orient.
• Director Executiu de Vodafone.
• Vicepresident de l’European Roundable of Industries.
• Conseller independent d’Unilever mundial.

Consells dadministració

• Unilever, Vodafone, Verizon Wireless…
• Piligrafici Editorials, RCS, Finmeccánica…

Compromís civil

• Assessor de l’Oxford Martin School.
• President del Consell Assessor Cometa Orius.
• Assessor de la Universitat Bocconi.
• Assessor Dean’s Board al Harvard Bussines School.

Idiomes

Anglès i francès, fluïds.

Patxi López, Espanya

Formació acadèmica

• No va acabar Enginyeria.

Experiència professional

• Lehendakari del govern basc 3 anys
• Secretari General PSE.
• President del congrés espanyol 6 mesos.

Consells dadministració

No consta en el seu currículum.

Compromís civil

No consta en el seu currículum.

Idiomes

No consta en el seu currículum.

Què ens demostren aquests fets objectius?

A l’Espanya política predomina “el lloc per a la persona”. No a l’inrevés. No parlem de la monarquia que s’escapa a la lògica. Qui demostra que cada hereu/a serà la persona més “competent” de l’estat per a ocupar la seva prefectura quan li arribi el torn? Ningú. Es pot aplicar a tots els estaments. Pel que s’ha publicat, les responsabilitats no s’assignen per “competències objectives” sinó per “criteris partidistes”. “Qui es mogui no surt a la foto” va dir un conegut dirigent socialista. Llistes tancades. Prima la fidelitat al partit o al líder. No formació, experiència.

Les eleccions demostren que els votants tampoc trien per “competències objectives” sinó per populisme, identificació, partidisme, etc. Es pot fer una pregunta genèrica: Quants dirigents polítics, d’estaments, a tots els nivells, serien proposats després d’un rigorós procés de selecció? Cal triar líders de nous perfils en funció de nous models, davant nous temps i exigències a tota la societat.

Hi ha experts a Catalunya?

La pandèmia manté el conflicte. El ministre és català però actua en clau espanyola. Catalunya compta amb experts de prestigi internacional en tots els camps de la medicina. Els seus criteris difereixen dels assessors del govern espanyol. Opta pel màxim rigor: Tancar. Espanya per la laxitud: Madrid oberta. Això determina les decisions polítiques.

A Catalunya hi ha molt bons experts en desenvolupament industrial, empresarial. Malgrat l’asfíxia econòmica, incompliments pressupostaris, estatutaris, etc. constitueix la major concentració industrial del sud d’Europa, generació de PIB, exportacions. “Són els millors per a sortir de la crisi”, deia Montoro. Les seves escoles de negocis estan entre les primeres del món: ESADE, IQS, IESE, EADA…  Se’ls ignora. Com als propis catalans que són el 16% de la població però generen el 20% del PIB, el 25% de les exportacions i tants beneficis més.

Franco va recórrer a prestigiosos economistes catalans per a sortir de l’autarquia i modernitzar Espanya: Gual Villalbí, López Rodó, Fabián Estapé. Tenien un model molt diferent al “oficial” però eren “experts” que van fer que Espanya progressés econòmicament.

L’Estat espanyol ha creat un problema sever amb Catalunya. És conegut. Ho agreuja. Fins i tot tracta de “prescindir” de vots independentistes. Ho repeteix el president del govern espanyol: “Comandament centralitzat”. No es tenen en compte els seus bons experts en sanitat i economia. Aquesta actitud alimenta o redueix l’independentisme de milions de votants catalans? Està en joc la salut però també el benestar, la democràcia autèntica, la justícia social a Catalunya, la llibertat. Això és indiferent per als votants catalans?

Espanya aplica lideratge formal, autoritari

Einstein: “Si es fa el mateix s’aconseguirà el mateix”. Podem dir: “Si han de solucionar el problema els qui l’han creat; si han de reconstruir els qui han destruït, què passarà”? Ser “del partit” és suficient?

Ara toquen “experts” creatius, amb una nova mirada, en tots els nivells! Catalunya els té! I no són els “ximples del grup”.

Líders inútils o experts? Atrapats a la “neu” o salvats? Per qui optar a Catalunya?