28.1 C
Barcelona
Dimarts 11 agost, 2020

Es mor Espanya, es mor Catalunya?

Relacionats

Juan Carlos I i la seva inviolabilitat

Totes les coses que hem anat sabent en el temps, les notícies que arribaven de l'estranger i el descobriment final de les...

Juan Carlos és un exiliat o un fugitiu?

No coneixem exactament el text de la carta que Juan Carlos li va enviar al seu fill, l’únic que ens ha arribat...

Per què vol ser independent Catalunya? (VI/XI)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució! Perquè Catalunya no vol conviure sota una...

Juan Carlos I de Borbón s’acomiada i se’n va

Quin detall ha tingut la casa del rei amb el comunicat que ha fet públic fa ben poques hores i en el...

“Espanya va bé” deien. La crisi del 2008 era “desacceleració de l’economia”. “Preferim creure el que ens agradaria fos cert” va dir Bacon. La societat espanyola majoritària vivia exigint “més i millor” de tot. Encara que fos “despesa”, no “inversió”. Fa temps va aparèixer un concepte preocupant: “Fallida”. La “seguretat social” està feta fallida va certificar el Tribunal de Comptes. Estaments estatals “bàsics” ofereixen clars indicadors molt negatius. Això permet diagnosticar “fallida sistèmica”. La majoria de la societat sembla al marge. Fins i tot a Catalunya.

La “pandèmia” és un tsunami que arrasa. El que semblaven sòlides edificacions eren decorats de cartó/pedra. Com a les pel·lícules. Gairebé tot era, és, ficció. No hi ha recursos per a sanitat i per al que ve en economia. S’està publicant. A recordar que es gasta més en armament que en sanitat. I que, també publicat, supera els 160.000 milions d’euros el balafiament en infraestructures inútils, rescat a la banca espanyola, subvencions sense control i assignació a formació inútil. Espanya va a Europa a demanar auxili però la qualifiquen de “cigala” quan ells han actuat i actuen com a “formigues”. Quin diagnòstic és més objectiu per a Espanya? Com afecta això a “tots” els habitants de Catalunya?

Plantilla matriu de la Boston Consulgint Group

thumbnail_IMG_20200504_190222

Interrogants. Permanents projectes de futur. Resultat incert. Exigeixen: Risc, rigor, esforç, perspectiva àmplia i llunyana, creativitat, concentració en el fonamental; principis, valors. Afany comú i molt alt nivell en tots els implicats. Poden ser per a “reparar, consolidar, optimitzar”.

Estrella. Èxit. Gran enlairament, desenvolupament, creixement sostingut, posicionament, imatge, Àmplia resposta als objectius del projecte. Progressiva satisfacció de promotors, clients, societat… Pocs arriben aquí!

Vaca lletera. “Corba” estabilitzada. Horitzontal o descendint. Mantenir resultats exigeix progressiva aportació de recursos. Es descuren “Interrogants” de futur. Etapa de “maduresa”. Resultats cada vegada més justos. Fins i tot, insatisfactoris, negatius. Es treballa per a “avui”, “aguantar, sobreviure”. O tornar al passat. Tensió creixent. Si no es reacciona…

Mort. Drucker: “Quan una organització dedica més recursos, temps, energia, enfrontaments, a apuntalar, impedir caure i sobreviure que a orientar-se al millor futur comença a morir”. Quan s’és aquí, o hi ha un esforç per a passar a Interrogant o la mort és segura. Hi ha molts exemples en imperis, països, empreses, professionals, productes.

En quina casella situem a Espanya i els seus estaments?

Espanya, en quina fase està? Interrogant? Té per a ella mateixa un projecte de futur ambiciós, rigorós, conegut i compartit per la majoria de la classe política, empresarial, laboral i social? Estrella? Està i creix en el seu posicionament internacional a nivell polític, econòmic, democràtic, competitivitat, productivitat, prosperitat i justícia social? Està en vaca lletera? O, pitjor encara, amb clars signes de mort, forts enfrontaments interns, i potser són “uns altres” -Europa?- els qui elaborin un “projecte” traumàtic que l’eviti encara que la deixi molt malparada.

I els seus estaments, organització, societat? Monarquia, Congrés, Senat, Tribunal Constitucional, partits polítics, dirigents polítics, patronals, sindicats, sistema judicial, sistema educatiu, sistema sanitari, estructura territorial: Nacionalitats i regions autonòmiques, la pròpia societat espanyola… Objectivament, quina “casella” mereixen? Quin diagnòstic mereixen pels seus fets i comparats als estaments equivalents dels estats més democràtics, pròspers, veritables “referents” en cada especialitat, funció?

I a Catalunya?

La pandèmia confirma el crònic i secular conflicte. Molts dirigents declaren que “Catalunya és el principal problema d’Espanya”. No s’ha solucionat. S’ha agreujat molt. Segons matriu de BCG, diferents posicions. Catalunya cap en les 4 caselles. Interrogant: La seva societat, no els seus líders, ha generat un explícit projecte propi de futur: els beneficis probables de la independència en democràcia real, benestar, justícia social, etc. Ha “reaccionat” per a deixar de ser vaca lletera i evitar la seva mort per un procés d’assimilació del que Unamuno va dir la “mentalitat castellana”. També centralisme?

És estrella, i pot ser-ho molt més, malgrat la pressió econòmica que sofreix i publicada per The Wall Street Journal; dels demostrats incompliments en Estatuts, pressupostos… Financial Times la continua proposant com la millor zona del sud d’Europa per a invertir. Aporta el 20% del PIB, 25% d’exportacions… Un alt dirigent espanyol deia que Catalunya és per a Espanya molt més que el PIB o les seves exportacions. Com qualificar la gestió “de” Catalunya per part d’Espanya, els seus governs, els seus diferents estaments? En quin quadre volen viure els votants catalans? Aquí estan els fets objectius. Permeten diferents anàlisis. Les opinions seran molt enfrontades. Tinc les meves conclusions si aplico criteris d’Universitats com Harvard, o de consultors de prestigi internacional. Deixo que el lector diagnostiqui.

Si la teva única eina és un martell, tendiràs a tractar cada problema com si fos un clau.

Maslow

Cara al conflicte Espanya-Catalunya, què utilitzen a Espanya, els seus diferents estaments? Martells de tota mena per a clavar Catalunya a Espanya o un pla de futur situat en interrogant perquè ambdues puguin arribar ser una estrella voluntària i satisfactòriament unida?

Quines “eines” utilitzen els partits polítics a Catalunya, els seus votants, perquè Catalunya sigui l’estrella que pot i mereix ser? No tots la volen aquí. Per què? Amb quins resultats per als seus habitants?

El fals optimisme tard o d’hora significa desil·lusió, odi i desesperança.

Maslow

La transició va generar optimisme. Avui és evident la desil·lusió, odi entre partits, ideologies. Hi ha desesperança. La pandèmia només ho ha agreujat. Espanya està en una determinada casella. I no és en l’estrella. Tampoc en la vaca lletera.

Catalunya depèn d’Espanya. Pot ser estrella. Molts la qualifiquen de vaca lletera. Uns altres, que es mor. Uns altres, des de dins, semblen fer costat als qui volen veure-la ja morta. Per què oposar-se a ser estrella?

Si no formes part de la solució, passes a formar part del problema.

Henry Ford

Quins dirigents, a “tots” els nivells, en “tots” els seus estaments, quins votants, són solució o problema pels habitants de Catalunya?

 Es mor Espanya? Es mor Catalunya?

Més articles

4 COMENTARIS

  1. Un magnífico análisis de la situación, por mi parte una conclusión difinitiva, continuar dependiendo del Reino de España sera ser arrastrado a la casilla de muerte, juntamente con ellos, salir de esa dependencia o sea tener nuestra independencia de ellos, será entrar en la casilla de estrella. Si podemos ser uno de los países mejores de Europa que solución sería para nuestros 7, 5 millones quedarnos en la casilla de muerte.

  2. Em sembla una gran reflexio que es pot aplicar a moltes situacions.
    Potser penso si a vegades no es creu massa en estar en la pregunta o la estrella, sense adonar-se que s’ha arribat a la mort i s’intenta tornar a la pregunta pero sense fer cap canvi significatiu.

  3. Em sembla una gran reflexio que es pot aplicar a moltes situacions.
    Potser penso si a vegades no es creu massa en estar en la pregunta o la estrella, sense adonar-se que s’ha arribat a la mort i s’intenta tornar a la pregunta pero sense fer cap canvi significatiu.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Juan Carlos I i la seva inviolabilitat

Totes les coses que hem anat sabent en el temps, les notícies que arribaven de l'estranger i el descobriment final de les...

Juan Carlos és un exiliat o un fugitiu?

No coneixem exactament el text de la carta que Juan Carlos li va enviar al seu fill, l’únic que ens ha arribat...

Per què vol ser independent Catalunya? (VI/XI)

Conèixer la causa d'un problema és la meitat de la seva solució! Perquè Catalunya no vol conviure sota una...

Juan Carlos I de Borbón s’acomiada i se’n va

Quin detall ha tingut la casa del rei amb el comunicat que ha fet públic fa ben poques hores i en el...

Segueixo desconfiant de la justícia espanyola

Últimament i de forma cada molt menys dissimilada, estem observant la inexistència, cada cop més acusada, de la separació de poders a...