24.2 C
Barcelona
Dilluns 6 juliol, 2020

En què hauríem de ser millors?

Relacionats

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Diego Pérez de los Cobos i la Guàrdia Civil

Ha esclatat la guerra en la Guàrdia Civil. Primer va ser destituït el coronel Diego Pérez dels Cobos, el que va provocar la dimissió del...

Es diu que després de la pandèmia “tots hem de ser millors persones”. Aquesta crisi està demostrant que hi ha una societat catalana amb moltíssimes persones excel·lents. En primera línia personal sanitari en extrem risc per la manca de recursos sanitaris i de protecció. També en molts altres sectors professionals. Substituiria “persones” per ser millors votants!

Molts comenten que no estàvem preparats per a això. És cert. La pandèmia és “anormal”. Estava preparada Espanya per al “normal” com un estat seriós? Amb criteris “normals” en excel·lent gestió política, econòmica, social; de futur? Administra els recursos de cara a “inversió rendible ” o “despeses” inútils? Aquí estan el fets i resultats i la seva incidència negativa per a tots.

Podem reflexionar amb objectivitat sobre les “causes crítiques” del que està passant. I reaccionar!

Crec que podem i hem de millorar
  • Deixar de ser súbdits d’una monarquia imposada (ho va dir en Suárez). Altament qüestionada segons es publica. Amb una inviolabilitat impròpia i escandalosa. No assegura en absolut que qui l’hereta sigui la persona més competent per a la prefectura de l’estat quan arriba el seu moment. I la seva posició cara a Catalunya, coneguda.
  • Deixar d’estar subordinats al “despotisme il·lustrat” predominant en gairebé tots els partits. Hi ha polítics auto ungits d’un poder superior per a dogmatitzar, decidir, imposar el que creguin millor per a tots. Els resultats negatius confirmen la seva baixa o nul·la qualitat objectiva i subjectiva.
  • Deixar de votar als qui ni defensen ni representen els interessos del catalans. Hem de ser votants conscients i exigents que triem “representants”, no “dèspotes il·lustrats”. I amb criteris “lògics”, coherents. No viscerals, ideològica, de partit, fòbies o identitàries. No donar un xec en blanc als qui l’utilitzen en contra dels seus propis votants. A Catalunya és fàcil identificar-los.

papeletas

  • Ser professionals “excel·lents” en cada especialitat, nivell, lloc, sector. “Tots depenem de tots”. La pandèmia demostra que molts milers de professionals donen el seu màxim per al bé comú. Fins i tot arriscant les seves vides. Com funcionaria “tot” a Catalunya si “tots” imitéssim el compromís de tants que estan en les diferents línies?
  • Estar molt més i millor informats per tenir criteri propi. No el que ens imposen polítics i els seus mitjans afins. Comprats? Utilitzar referents objectius, fonts de prestigi. Abandonar tòpics que generen actituds, negatives, excloents. Separar “informació de demagògia, manipulació”.
  • Exigir refundar “tots” els estaments del istema judicial, patronals, sindicats, etc. Uns tenen moderns projectes de futur. Altres només defensen models del passat, obsolets, perjudicials. La situació actual ho és també fruit de la seva actuació. Objectivament, gens bona, molt millorable, al marge de la pandèmia. Són els millors referents en el seu? Poden ser-ho si s’actua en conseqüència!
  • Ser corresponsables mentre succeïa a Espanya el que els estats del nord acusen, en què pensàvem…? Ens preocupàvem de veure si “s’invertia” en lloc de malgastar, “balafiar” tant? Els qui han decidit, governat a Espanya, amb tanta negligència són reiteradament votats encara a Catalunya. La sanitat, avui tan vital i tan castigada durant anys, és només un exemple víctima de retallades imposades o manca de finançament.
  • Ser molt més exigents i autoexigents i no mantenir estructures sobresaturades i gens eficaces. Corren xifres de polítics per habitant amb altres països. Comparem amb Alemanya, Suïssa; l’eficàcia dels uns i els altres. És un referent vàlid. Espanya no serà mai com Suïssa o Alemanya. Catalunya podria ser Dinamarca, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, segons dades macroeconòmiques. Per què no exigir que ho sigui?

Alemanya-Espanya

  • Ser exigents per ser generadors de riquesa. Catalunya. Financial Times, per tercera vegada: La millor zona del sud d’Europa per a invertir. Motor econòmic d’Europa segons la UE. 16% de la població, 20% del PIB, 25% d’exportacions… Màxima productivitat! Però Espanya incompleix amb ella en Constitució, Estatuts, pressupostos. S’intenta marginar-la. Va treure a Espanya de la crisi segons Montoro, del PP. Ara se li exigeix que torni a fer-ho per obligació. La manté intervinguda. Es va publicar que “s’havia destrossat el seu sistema sanitari”. L’aportació d’Espanya per a Sanitat per habitant és inferior al que dóna a Extremadura. O bé 300€ inferior a la d’Euskadi. Comparant aportacions a Espanya és lògic? Parlament català: majoria absoluta independentista però s’anul·la gairebé tot el que legisla. Es menysprea a Catalunya. “Es tira a Catalunya” com va dir Gabilondo. Quina exigència tenen els que trien als qui donen suport a aquest tracte negatiu? Quina autoexigència tenen cara a les seves famílies?

Com a consultor he realitzat moltes anàlisis, valoracions, de directius. Avaluo dos clars paràmetres: Clima de relacions internes i resutlats objectius. Tots dos estan a la vista. A Espanya, a Catalunya. La pandèmia els ha posat molt més de manifest. Deixo que el lector diagnostiqui. Hi ha molt més a millorar si aprofitem aquests dies. Els científics busquen vacunes contra el coronavirus. Ens vacunarem nosaltres contra tant de virus sociopolític que perjudica gravíssimament la nostra vida social, política econòmica?

Bogeria és fer sempre la mateixa cosa una vegada i una altra esperant obtenir diferents resultats.

Albert Einstein

Millorarem resultats si fem el mateix? Estem bojos o millorarem com a votants? Quant hi ha en joc avui, cara al futur?

- Anunci -

Més articles

4 COMENTARIS

  1. Aquest article diu tota la veritat el què fa a Catalunya. Si que molts catalans veiem el menyspreu d’Espanya. La injustícia per els nostres polítics empresonats.
    Esperem que la pandèmia faci obrir els ulls a tots els indecisos, i surti un clam del poble català per aconseguir la nostra llibertat.

  2. Aquest article diu tota la veritat el què fa a Catalunya. Si que molts catalans veiem el menyspreu d’Espanya. La injustícia per els nostres polítics empresonats.
    Esperem que la pandèmia faci obrir els ulls a tots els indecisos, i surti un clam del poble català per aconseguir la nostra llibertat.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Laura Borràs i el quart poder de l’estat

D'acord amb la votació que s'ha dut a terme al congrés, Laura Borràs haurà de comparèixer davant del Suprem acusada de quatre delictes que li poden...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (II)

Són molts els motius a exposar per creure que no té aquest dret, per molt que ho digui la llei, la constitució o els lletrats...

Té dret Juan Carlos I a la inviolabilitat? (I)

La Constitució, en el seu article 56.3, diu que "la persona del rei és inviolable i no estarà subjecta a responsabilitat; els seus actes...

Normalitat a Catalunya, només amb la pandèmia?

La pandèmia declina. La “nova normalitat” exigeix l’adaptació a pautes “anormals” per supervivència personal, familiar, col·lectiva. És l'única “nova normalitat”? En Desenvolupament Organitzacional, els consultors...

Diego Pérez de los Cobos i la Guàrdia Civil

Ha esclatat la guerra en la Guàrdia Civil. Primer va ser destituït el coronel Diego Pérez dels Cobos, el que va provocar la dimissió del...