10.3 C
Barcelona
Dimecres 2 desembre, 2020

Covid-19, Pedro Sánchez responsable del fracàs

Relacionats

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Donald Trump és un perill per la humanitat

L'espectacle que ens està oferint el president nord-americà, no sols és esperpèntic sinó que ratlla el més absurd i indescriptible que pot...

Díaz Ayuso: Madrid és Espanya dins d’Espanya

Aquesta expressió de la presidenta madrilenya ja està perdent vigència, Madrid s'ha convertit en un territori diferent al marge de l'estat. Amb normatives diferents...

En aquesta pandèmia, lamentablement, la política s’ha immiscit més que mai i ha volgut imposar-se des del primer moment d’una manera imprudent. Alguns països han mantingut la prioritat, l’observació i el mètode, tot i saber que era molt difícil la reacció a curt termini. Però altres s’han perdut confonent prioritats polítiques o mediàtiques amb necessitats científiques. O, més ben dit, subjugant aquestes al mandat d’aquelles. És el que ha passat a Espanya.

El problema d’aquesta acusació són les conseqüències que té aquesta intromissió. L’estat espanyol ja acumula, segons les xifres oficials, a la vora 24.000 morts -que sospito que són més-. En l’article anterior titulat, Sánchez i el seu plantejament contra el Covid-19 feia constar que Madrid havia canviat el criteri estadístic de les víctimes, igual que Catalunya, i que s’apropava a les 13.000. Si afegim les 10.000 del Principat, com és que el govern espanyol admet només 24.000.

Les xifres són esgarrifoses, però tot i així, els nostres polítics estatals continuen jugant a la política de forma patriòtica “Entramos juntos y saldremos juntos” o “Este virus lo paramos unidos” per sobre de tot “la pátria hispana, fuerte y unida“. Pedro Sánchez no és refereix al virus com un problema sanitari a resoldre sinó com una guerra en què s’ha de batre a l’enemic. La presència de militars uniformats a les rodes de premsa m’ha semblat poc encertat.

L’estat d’alarma decretat, el comandament únic imposat i treure les competències a les comunitats van ser les primeres ordres d’obligat compliment. Catalunya, en veure el perill, va sol·licitar el confinament del seu territori però Sánchez si va negar. Veient com empitjorava el tema va rectificar decretant el confinament a tot l’estat. Tot i així, aquells 15 dies van resultar fatídics, més encara en no prohibir els desplaçaments de la gent per tot el país.

Si ens fixem detingudament en l’inici de la pandèmia i les notícies que, de mica en mica, sortien a la llum podem declarar, sense por a equivocar-nos, que el govern espanyol no li va donar una excessiva importància alhora que presumia d’una magnífica sanitat publica, fins i tot opinava que la suspensió del Mobile de Barcelona no obeïa a qüestions sanitàries.

Com ja s’ha fet viral la notícia, cal destacar la forma que alguns països han fet front a la pandèmia així que van haver-hi les primeres alarmes i els consells de l’OMS. Aquests països estan governats per unes dones que han demostrat que no les afecta la testosterona típica del sexe masculí. El seu èxit contra la pandèmia hauria de fer caure la cara de vergonya a la quasi totalitat dels mandataris de tot el món del sexe masculí com ara Donald Trump, Boris Johnson, Guiseppe Conte o Pedro Sánchez, No es perdin visionar el següent vídeo

Quant a la responsabilitat del govern espanyol, aquesta és total i absoluta. Però què n’hem de dir de la impotència dels nostres governs? La xifra de morts, desproporcionada i insuportable, augmenta de dia en dia. Ara el govern Sánchez es planteja el desconfinament sense tenir en compte que Torra a Catalunya, Puig a València i Armengol a Balears, han preparat uns plans sensats que, tanmateix, no podran complir, obligats a seguir els plans que vindran imposats des de Madrid. Sembla que no veuen mai el moment de dir prou, reconèixer errors i consensuar les accions de dur a terme.

Com molt bé diu avui el meu admirat Vicent Partal, el desconfinament no és qualsevol cosa. Ben al contrari. És un moment transcendental, un punt d’inflexió enorme, una oportunitat única per a alleujar i guarir un poc l’impacte ja més que excessiu del coronavirus sobre la nostra societat.

Serà vàlid i definitiu el desconfinament proposat pel govern Sánchez? Quantes modificacions tindrà la versió original? Quantes esmenes es duran a terme en diferents BOEs? Iceta i el PSC continuen dient que s’està bé a Espanya i millor que en una Catalunya independent. Ho diran potser perquè el ministre de sanitat és un membre del partit o bé pel seu èxit en la gestió del ministeri?

Més articles

2 COMENTARIS

  1. El que expliques és evidenment irrefutable.
    La meva pregunta ara és, és traspolable o extrapolable a la resta de polítiques dels Gobiernos del Estado o del propi Estado i desde sempre. La resposta també és evident, un si com una cada de pagés. El que ara ha passat, en termes d’eficàcia, no és una excepció. És la tònica general.

  2. El que expliques és evidenment irrefutable.
    La meva pregunta ara és, és traspolable o extrapolable a la resta de polítiques dels Gobiernos del Estado o del propi Estado i desde sempre. La resposta també és evident, un si com una cada de pagés. El que ara ha passat, en termes d’eficàcia, no és una excepció. És la tònica general.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per què ERC dóna suport als pressupostos de l’Estat?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, no descobreixo la seva resposta, si més no la resposta que em deixi satisfet...

Com li correspon estar Catalunya?

Catalunya comença a estar com correspon— Carmen Calvo La vicepresidenta del govern no concreta. Fets i declaracions permeten algunes...

Podria ser Miquel Iceta president de la Generalitat?

Tal com he llegit en El Nacional en dues ocasions, en cap lloc està escrit que Miquel Iceta no pugui ser el pròxim...

La politització de la llengua en la nova llei d’educació

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei educativa, la Lomloe o "llei Celaá", després d'un bast debat i amb...

Parlem de nou de les “fake news”?

Les notícies falses, conegudes també amb l'anglicisme fake news, són un tipus d'expressions que consisteixen a donar a conèixer un contingut de notícies pseudoperiodístiques difoses mitjançant...