The New York Times desacredita Sánchez: “Catalunya ha reaccionat més ràpid”.
Els “casos pràctics” són un recurs que he utilitzat molt en la formació de directius. Convido a reflexionar sobre el “cas coronavirus”. S’estudiarà durant molt de temps. No està acabat. Ja es pot aprendre d’ell.
Exercici per a presa de decisions
Proposo un que va oferir molt bons resultats. Convido a pensar-ho.
Els participants es divideixen en subgrups. Han de decidir com completar un trencaclosques de figures irregulars. Cadascun rep un sobre amb les peces i instruccions que són parcials. Si les posen en comú, o s’escolta al primer que soluciona, s’aconsegueix abans la figura correcta. A cada grup s’assigna un director amb un rol definit: Autoritari, participatiu, deixar fer, democràtic. Es controla el temps. Al final comentaré resultats.
Gran cas pràctic, coronavirus 2020
El problema és conegut. La informació canvia per moments. Hi ha diferents protagonistes, posicions, mètodes de solució. Estem lluny, desgraciadament, que s’acabi el problema.
Govern espanyol
Màxima autoritat legal. El poder. Va centralitzar. Va demanar unitat. Els dirigents autonòmics, menys el català, es van adherir. Va prendre, presa, diferents mesures. A Madrid, Espanya, els positius creixen exponencialment. Les defuncions també. Els resultats de la centralització estan publicats. No són gens bons. Lentament per a la urgència del problema, el govern ha rectificat. Assumeix propostes del govern català i ja estem en confinament més sever i amb activitat empresarial paralitzada excepte el que considera essencial.
La Vanguardia va publicar: “Sánchez veu amenaçada la seva anomenada a la unitat per l’estratègia de Torra”. El Govern planta cara al president català i li reclama “lleialtat i cooperació”. Diu: “No confrontaré amb ningú, no és el moment de fer-ho; la meva tasca és unir, perquè serà units com vencerem al virus”. Insisteix: “Coordinació, cooperació i col·laboració”. Però acosta les seves mesures a les sol·licitades per Catalunya. A aquesta se sumen autonomies. Anuncia decisions però no aplica immediatament. El seu principi: Unitat, autoritat, BOE.
Govern català
Té un focus a Igualada. Va tancar la ciutat i el seu entorn. Va demanar el tancament complet de Catalunya. Confinament total. Experts catalans en l’especialitat ho secunden i critiquen que no es permeti. El president català no va signar el comunicat conjunt per ambigu i mancat de mesures eficaces. Va creure que actuar amb la màxima rugositat era la millor forma de col·laboració, solució. Els seus resultats semblen avalar-li. Vol aïllar encara més Igualada. Sánchez no ho permet. Insisteix a tancar Catalunya i confinar totalment. Tampoc es permet. El seu principi: eficàcia. Però el govern espanyol, lentament, s’acosta a aquesta posició.
Experts catalans han aconsellat des del principi: “És indispensable un confinament total; amb les mesures del govern espanyol, el sistema sanitari quedarà saturat a final de març; uUtilitzen models matemàtics que fa setmanes que alerten d’un escenari terrible i que requereix mesures molt més dràstiques”.
Sobre la política de Sánchez, el prestigiós investigador en malalties infeccioses i salut global, Oriol Mitjà diu: “La unitat en estratègia ens fa forts però la unitat en opinió ens fa inútils”.
Premsa
Diferents mitjans ja fa dies que van criticar al govern espanyol. Un mitjà citava el The New York Times. Publica: “Davant d’aquesta situació, lloa la resposta del govern de Catalunya que va reaccionar amb més rapidesa que el senyor Sánchez i demanava a les autoritats nacionals que confinessin la regió de la resta d’Espanya; demanen decisions dràstiques, dures i eficients” . Encara no s’ha fet del tot. També Le Monde, The Guardian, The Daily Telegraph s’han fet eco de la lentitud i insuficiència del govern espanyol.
Alemanya considera Madrid “àrea de risc internacional” (Institut Robert Koch, que és l’organisme públic alemany especialitzat en malalties). Però Madrid, continua oberta.
Què aprendre del cas coronavirus?
S’està escrivint molt però ja es poden treure conclusions útils. Dues posicions. Dues estratègies: Espanya i Catalunya.
Com en l’exercici que posava als directius, Sánchez i Torra tenen “estils diferents”. Els resultats són aquí. Govern espanyol exigeix unitat, utilitza l’autoritat. Ara es comença a atendre, parcialment, la sol·licitud de mesures més dràstiques. Però no tanca ni Catalunya ni Madrid, transports. El govern català exigeix màxima eficàcia. Per a això, màxim rigor.
Resultats de l’exercici a directius
Cada grup disposava de les mateixes peces, informació. Variava el “estil” de direcció per a prendre decisions i l’actitud de cadascun dels participants per a solucionar el problema.
El participatiu animava i escoltava a tots a la recerca de la millor i més ràpida solució. Sempre resolia el primer.
L’autoritari s’erigia en referent. Obligava el seu equip a sotmetre’s a la seva solució. No ho aconseguien. Empitjorava el clima intern. No resolia.
El democràtic buscava solucions per majoria però era enormement lent en les seves discussions. Acabava el temps sense solució.
El deixa fer, resultats irregulars. Cadascun proposa lliurement. Hi havia solució si qui la veia primer es convertia en el “líder” que els altres copiaven.
Com aplicar el cas al problema actual?
Que decideixi el lector! Sánchez prioritza la unitat i autoritat. Torra prioritza l’eficàcia.
Recordo: “La responsabilitat d’una decisió arriba fins on arribin els seus efectes”.
Les decisions dels primers dies determinen els resultats actuals. Les actuals, resultats futurs. Quina incidència tindrà en la dinàmica econòmica estatal, autonòmica; en llocs de treball, en afectats i morts l’una o l’altra manera de dirigir, decidir, pel govern espanyol, el govern català?
Quin estil aplica el govern espanyol? Què demostren els resultats? Què és el més coherent per als habitants de Catalunya? Quin estil, govern, prefereix el lector per a ell, per a la seva família i el seu futur? Què, quant, hi ha en joc?
