19.3 C
Barcelona
Dimarts 22 setembre, 2020

Què esperem de la taula de negociació?

Relacionats

Es justa la inhabilitació de Quim Torra per una pancarta?

Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser jutjat, i condemnat, pel TSJ de Catalunya per delicte de...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...

Per què vol ser independent Catalunya? (XI/XI)

El primer bé de les nacions resideix en la seva independència i en la seva existència política. Per als...

Per què vol ser independent Catalunya? (X/XI)

Per passar de ser nació sense estat a estat lliure i pròsper! Motius comentats, per…

Aquesta pregunta té moltes possibles respostes, el que voldríem i el que malauradament no rebrem; el que seria just i lògic rebre i el que no ens donaran perquè no volen, no saben o no poden. La taula està formada pels dos governs i aquests, per dues formacions cadascú. Les posicions de les dues parts són, d’entrada molt diferents, la part catalana vol el reconeixement del dret d’autodeterminació, l’amnistia per als presos i exiliats i el fi de la repressió, per part espanyola negociar els 44 punts que Sánchez va entregar-li a Quim Torra en la seva visita a Barcelona.

D’aquesta primera trobada no podem treure cap conclusió, sabem que es trobaran un cop cada mes i l’únic positiu, si podem dir-ho així, ha estat el document conjunt que s’ha publicat, on es reconeix, per primer cop, l’existència d’un problema polític i la predisposició de les dues parts per cercar solucions a fi d’arribar acords que resolguin la situació.

Els mitjans de comunicació, especialment la caverna mediàtica, han criticat l’inici d’aquesta taula de negociació titllant Pedro Sánchez de traïdoria a Espanya i qualificant la reunió de subhasta per obtenir els vots necessaris i aprovar així els pressupostos de l’estat. En un altre sentit, no deixa de ser un èxit l’inici de les negociacions; d’una part el catalanisme. ERC, en especial, fa èmfasi dient que s’ha aconseguit fer seure Espanya i poder parlar i negociar per primer cop. Que el PP protesti i amenaci no deixa de ser una part d’èxit, fins i tot per Pedro Sánchez.

El que m’ha sobtat més i, de passada m’ha produït fàstic, han estat les declaracions de José Maria Aznar i Felipe González, sembla mentida que hagin estat presidents i que es considerin posseïdors de la veritat absoluta. Al primer li devem les mentides de la guerra d’Iraq i l’atemptat d’Atocha, on es van produir prop de dues-centes víctimes i centenars de ferits que ell va atribuir a Eta. Al segon li devem el terrorisme dels GAL pel qual van ser jutjats alts càrrecs del govern del PSOE, condemnats a 10 anys de presó i que al cap de tres mesos ja eren al carrer.

Tots dos varen negociar amb Eta sense aconseguir el seu objectiu. Aznar havia declarat que, sense violència es podria parlar de tot (?). A què ve ara, amb els seus antecedents, criticar una taula de diàleg amb gent pacifica i democràtica com som els catalans, ho considero un gran cinisme totalment fora de lloc i, respecte a Aznar, declarat constitucionalista, convido els lectors a donar una ullada a les hemeroteques del diari de Navarra per veure les seves crítiques a la Constitució.

Són molts i variats els comentaris sobre el tema, inclús alguns independentistes expressen opinions que es contradiuen, concretament Clara Ponsatí qualificava la taula com una enganyifa de Sánchez, mentre Gabriel Rufián ho criticava reptant Puigdemont a ser aplaudit a Cornellà i no a Perpinyà. De fet Puigdemont no confia massa en la negociació encara que no l’hagi criticat. De tots els comentaris existents m’ha semblat el de Iñaki Gabilondo com un del mes més coherents.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Ens podem refiar del possible èxit d’aquesta negociació? No és el primer cop en molts anys que, com a mínim, s’està intentant? Sigui quin sigui el seu resultat, els representants catalans no haurien d’aixecar-se de la taula encara que el resultat no fos l’esperat. No els sembla que seria el més coherent? Que no seria culpa nostra a ulls de tothom, en especial de la Unió Europea?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

El règim del 78, la mentida de la transició

Aquest no és el primer cop que parlo del règim sorgit de la transició, declarat modèlic per part de la classe política...

Es justa la inhabilitació de Quim Torra per una pancarta?

Com ja sabem, el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser jutjat, i condemnat, pel TSJ de Catalunya per delicte de...

És Pablo Casado el gran líder del PP?

Aquesta pregunta l'haurien de respondre els afiliats al partit en primera instància i després que fos corroborada pels votants quan siguin cridats...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (II)

Dues setmanes després del manifest de suport al rei emèrit, Rodolfo Martin Villa ha rebut el mateix per part de tots els expresidents vius, sense excepció i per...

Objectiu: Salvar el règim del 78 (I)

En pocs dies de diferència hem assistit a dos fets insòlits que, personalment considero fora de lloc, i que han estat similars...