Preguntes oportunes

Publicat: “200.000 assistents a la trobada de Perpinyà”.

Va passar la trobada. La realitat va superar les millors expectatives. S’esperaven 50.000, 70.000 assistents. Es va superar àmpliament. La premsa internacional ho reconeix. Tot i això, segons es va anunciar, que 100 autocars van haver de tornar pel control policial espanyol a la frontera. El “dialogant” govern espanyol que intenta el retrobament frena el retrobament dels independentistes amb el molt honorable president Puigdemont. Això és digne? Demostra la seva credibilitat o les seves veritables intencions? Com ho valoren els qui creuen que el diàleg? Servirà per a alguna cosa més o per a tornar a l’autonomisme, “dependència” negativa, limitació, subordinació?

Òmnium i ANC: Presència territorial

Han demostrat la seva capacitat de convocatòria per a macro manifestacions. S’elogia aquesta “força” social única avui a Europa. També el civisme, l’esperit democràtic, pacifisme, educació, neteja, ordre, respecte que sempre manifesta. Al marge de partits, aquestes dues organitzacions conjuminen voluntats d’independència” des d’un esperit unitari, transversal, obert, per sobre d’ideologies, partidismes.

Òmnium anuncia 180.557 membres! ‎L’ANC, 80.000 socis. 40.000, de ple dret. Utilitzant aquesta última xifra, entre Òmnium i l’ANC hi ha 220.000 “independentistes” repartits per Catalunya. Cap organització, partit, compta amb aquesta “militància” molt ben estructurada per tot el territori. Està “optimitzada”? Sí de cara a macro manifestacions. Ja està…? Si aquestes dues organitzacions tinguessin dirigents amb criteris d’optimització” dels seus recursos humans… podrien incidir molt més i millor en els “entorns” de cadascun. Un dels missatges clars del President Puigdemont va ser “control del territori”. Però “el territori” no ve a les seus d’Òmnium i l’ANC encara que aquestes posin esporàdiques parades, informin al carrer. Què passaria si aquests socis “prenguessin la iniciativa” d’incidir “individualment i activament” en els seus entorns territorials?

Cada membre d’Òmnium, de l’ANC, té presència en diferents àmbits: Familiar, veïnal, professional, social, cultural, associatiu. En ells hi ha moltes persones amb molt diverses posicions. Es reben diàriament molts “missatges, impactes” contra la independència. El dependentisme compta amb molts recursos en mitjans de comunicació. Quants missatges reben a favor dels beneficis de la independència? L’independentisme no té mitjans però té “militants” de la democràcia. Què succeiria si cada membre d’Òmnium i l’ANC es proposés “persuadir” a 5 persones del seu entorn? Només 5! En ell hi haurà qui té posicions rígides per partidisme, ideologia, identitat, filies o fòbies però no hi haurà 5 que “pensin, valorin, raonin, i desitgin el millor per a ells i les seves famílies”? Que siguin veritables demòcrates, republicans, i vulguin viure d’acord amb aquests principis, aquest “model”? Com afectaria l’independentisme si  aquests 220.000, encara que anessin només 100.000, membres d’Òmniun i l’ANC persuadissin 5 persones dels seus entorns? Fem números!

Què demostra el dependentisme?

És molt fàcil demostrar els “perjudicis” de la “dependència”. Aquí estan retallades, asfíxia econòmica, infraestructures no executades, falta de recursos per a aplicacions socials, lleis catalanes que el TC anul·la i perjudica els més desfavorits. “Això” afecta negativament a “tots” els habitants de Catalunya per igual.

Què ofereix la independència?

Sembla que hi ha temor d’informar sobre els beneficis de la independència i en són molt clars: Nivell de vida molt superior com demostren les dades macroeconòmiques. Els catalans, “tots”, podrien viure com a Bèlgica, Àustria, Dinamarca o Finlàndia. Fer-ho en una democràcia veritable i amb justícia social avançada. Grans oportunitats de treball en una zona que Financial Times, per tercer any consecutiu, assenyala com la millor del sud d’Europa per a invertir. Això és possible al marge de la identitat que cadascun vulgui mantenir. És perfectament vàlid “oferir” aquests beneficis. Es fa com es pot? Hi hagi maneres d’oferir beneficis. A qui pot molestar que se’ls ofereixin?

Els independentistes han demostrat al món una gran eficàcia quan s’han agrupat en macro manifestacions exemplars. I si ara actuessin “individualment i horitzontalment” en els seus entorns? Cadascun: 5 nous beneficiats per la independència. Quin seria el resultat?

Des de la dignitat democràtica, què és coherent en Òmnium i l’ANC?