Aquesta setmana, mentre escrivia aquestes línies, s’ha constituït la mesa de negociació entre els governs de Catalunya i Espanya que ha estat presidida pels seus respectius presidents. Aquesta mesa, producte d’un pacte entre el PSOE i ERC a canvi de l’abstenció d’aquests últims en el debat d’investidura, facilitant així el nomenament de Pedro Sánchez president del govern espanyol.
Quina confiança i credibilitat ens mereixen els socialistes en general i, els catalans en particular? No gaire segons la meva opinió. Les persones que adquireixen compromisos electorals davant els possibles votants no poden, més aviat, no haurien de canviar d’opinió segons els convingui a ells o al partit per aconseguir arribar al poder i, això, el PSOE i també el PSC ho fan molt sovint. Aleshores no tinc excessiva confiança en aquest diàleg acabat d’iniciar.
L’actual PSOE, partit monàrquic i quasi de dretes, té un punt de vista “espanyol” similar al del PP i Cs, però per convenciment o necessitat ha accedit al diàleg. Jo pregunto: Quina és la seva oferta envers Catalunya? Mentre es mantingui la repressió i existeixin presos polítics i exiliats, són molt poques les possibilitats per a resoldre el contenciós Catalunya-/Espanya.
S’ha dit que la modificació del Codi Penal està sobre la taula, però no sabem en quins termes es podrà dur a terme, el que sí que s’ha dit és que el delicte de sedició serà modificat o desapareixerà del Codi Penal tal com és ara actualment i equiparar-se a les democràcies europees. La possible rebaixa de les penes als condemnats, no solucionaria la qüestió catalana.
Perquè he comentat què el PSC canvia sovint d’opinió? Recorden les xerrades de Miquel Iceta en referència a referèndum? Per si de cas els falla la memòria, vegin el següent vídeo.
Molta gent a Catalunya ha votat PSC i ho continuarà fent de bona fe, jo els preguntaria perquè no els genera dubtes les contradiccions dels seus líders i els seus canvis d’opinió? Recorden els cops que han votat contra lleis i normatives que afavorien la població arribant, inclús, al constitucional per sol·licitar la seva inconstitucionalitat?
Recorden les lloances al suprem de Miquel Iceta? El judici modèlic, la imparcialitat del tribunal, la separació de poders… Un judici modèlic que han denunciat les Nacions Unides, Amnistia Internacional i moltes agrupacions de juristes arreu del món. Doncs vegin ara que opina en l’entrevista que li va fer Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. Un altre canvi d’opinió i van…
L’opció de l’amnistia suposaria anul·lar les condemnes i afectaria els presos polítics, els exiliats i a les persones que tenen causes judicials per fets relacionats amb les protestes contra la sentència i haver defensat la votació de l’1 d’octubre. Per a Iceta el govern espanyol no pot amnistiar, segons ha dit es tracta d’una figura excepcional que només es produeix en un canvi de règim.
Tot i les seves declaracions, Miquel Iceta demana reformar el codi penal incloent-hi un nou delicte anomenat “atemptat contra la Constitució”, és a dir, els independentistes sempre seran castigats si atempten contra la “sagrada unitat pàtria” que tant estima a Catalunya.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? És normal que Iceta i el PSC pensin i actuïn igual que el PSOE? Defensen als catalans que els voten o els ignoren olímpicament com fins ara? Estem els catalans condemnats de per vida, gràcies a la seva “defensa”, a ser explotats per Espanya com si fóssim una colònia de la seva propietat?
Taula de Diàleg: el psoe/psc fa de “poli bueno” d’un Estat Mal Parit, neteja l’imatge internacional d’Ñ i aconsseguirà aprovar els presupostos. Qui dia passa any empeny. Ñ mai farà voluntàriament el canvi radical que és necessita, incluint-los a ells mateixos. La seva propia naturalesa no els hi permet. Catalunya ha de marxar tant aviat com sigui possible. Portem molt de retard.