Publicat al Nacional: “Amb aquest joc d’equilibris, estaran representades totes les formacions; el PSOE, el PSC, Podem i Catalunya en Comú”.
És imaginable que treballadors triïn representants que estiguin de part d’una patronal explotadora? Que algú contracti advocats que defensin a la part contrària? No és lògic. A Catalunya es produeix.
Taula de negociació. Governs català-espanyol. Per part “espanyola”: PSC, Podem-Catalunya en Comú. Reben molts vots. Teòricament: “Eepresentants” i “defensors” dels interessos dels seus militants i votants a Catalunya. “Això” seria “normal”. No és ni serà així. Si reben vots “catalans” en quin costat haurien d’estar? Doncs no. Representaran a Espanya. Aquests representants mai superaran el que volen els independentistes “en bé” de “tots”. Al contrari, frenaran i bloquejaran.
Quin historial tenen aquests partits “en defensa” de “tots” els habitants de Catalunya?
Per dignitat democràtica, què volen els independentistes?
- Viure en autèntica democràcia i llibertat.
- Autogestionar els seus recursos i gaudir del nivell de vida que mereixen pel que generen.
- Justícia social avançada.
- Ser tractats amb dignitat i reconeixement per la seva història i que la Constitució semblava reconèixer.
- Preservar la històrica identitat, cultura, llengua, valors propis.
Ha intentat aconseguir-ho “amb” Espanya. Aquesta ho impedeix. Catalunya proposa un referèndum per a decidir “independència o dependència”. Es prohibeix. Es castiga amb cops i presó. Manté l’opressió, empresona a dirigents democràtics, asfíxia econòmica. “Això” estarà sobre la taula.
En un costat, independentistes que volen el millor per a “tots”. En l’altre, els qui ho impedeixen.
Els dependentistes volen Continuar depenent! Per a “això” trien?
PSOE-PSC. Mai ha defensat ni representat els interessos dels catalans davant el PSOE o el parlament espanyol. Els incompliments, arxiconeguts: infraestructures reiteradament promeses, no executades. Montilla va ser ministre d’indústria espanyol. Va prometre traspassar a Catalunya port i aeroport de Barcelona. Incompliment. Artur Mas va demanar el sistema de finançament d’Euskadi. PSC: “Defensarem amb ungles i dents que Catalunya no tingui un sistema com el basc”. Catalunya segueix espoliada, sense recursos per a necessitats socials bàsiques. El PSOE va estar en el TC que va anul·lar un estatut constitucionalment elaborat. Avui. Catalunya està sense Estatut. És inconstitucional. Va estar amb el PP en el 155. I ho està implícitament. Però rep “vots” a Catalunya que no serveixen ni tan sols per a defensar aquests beneficis merescuts. Serviran per a continuar castigant. Què suggereix això? És coherent que hi hagi militants i votants a Catalunya que votin als qui ni els defensaran ni representaran?
Podem-Comuns. Són els qui amb més contundència, compromís, defensen i representen els habitants de Catalunya? No. Rabell: “Si l’estat no autoritza un referèndum, ja vindran temps millors”. Iglesias defensava referèndum pactat. Ara és ministre. Ha promès “lleialtat institucional”. Ja no ho defensa. La senyora Colau es declara antiindependentista. Llavors, a qui defensaran i representaran en aquesta taula de diàleg? Oposar-se a un referèndum és oposar-se a la democràcia. Tenen vots però estaran del “costat espanyol” que nega referèndum i els 5 valors. En la taula, els podemites a qui representaran?
I el Senyor Castells?
“No defensarà el referèndum perquè és ministre i ha promès la constitució”. Recentmenta La Vanguardia el 14/12/2019 escrivia: “Plurinacionalitat; el rebuig nacionalista espanyol d’aquesta tossuda realitat històrica és font de conflicte”. I ho acompanyava dient que “se soluciona amb un referèndum o pels vots de les forces independentistes i aquestes són majoria absoluta en el parlament català”. Davant aquesta repressió, va dir: “Mentre aquesta realitat no es reconegui, políticament primer, constitucionalment després l’Estat espanyol estarà sotmès als embats continus de la repressió de les nacions subordinades a la resistència a la repressió; en altres paraules, serà ingovernable en el context d’una Europa democràtica on és molt problemàtic treure els tancs al carrer per unes quantes barricades incendiades en moments de ràbia impotent davant l’arbitrarietat“.
El senyor Castells havia defensat, o semblava, les justes reivindicacions de la societat catalana amb dignitat democràtica. Però en la taula serà a la part espanyola! Ha avisat: No al referèndum, sí a la constitució. Quina? La que va votar Catalunya com a “porta de sortida a la veritable democràcia” o la interpretada i aplicada de manera tan restrictiva i regressiva? Què predominarà? Ho va defensar durant anys o el que la seva lleialtat institucional de ministre d’un govern socialista incomplidor, opressor, aplicador del 155, antidemòcrata i una qüestionada constitució li exigeix? Què seria coherent en un intel·lectual rigorós, honest, demòcrata de debò? Què farà?
Des de la dignitat democràtica, qui defensen i representen “de debò” els interessos dels habitants de Catalunya?
